Pilar Aymerich més enllà de les fotografies icòniques

Hospitalet de LlobregatPilar Aymerich (Barcelona, 1943) és una de les grans fotògrafes de la Transició i l'autora d'instantànies icòniques com la dels tres exdeportats dels camps nazis Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella, o la d'una dona amb el seu fill a coll en una manifestació contra la penalització de l'adulteri. Però el Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat vol reivindicar-la més enllà de les fotografies més conegudes i per això ha inaugurat la primera gran retrospectiva d'Aymerich. Es tracta d'una mostra amb 150 instantànies que recull des de les primeres imatges, el 1962, fins a les últimes de l'artista, guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de fotografia. Pilar Aymerich. Memòria viscuda està produïda conjuntament amb La Fábrica i el Círculo de Bellas Artes de Madrid, on es va poder veure el setembre de l'any passat.

"Volíem mostrar l'obra d'Aymerich al complet, resseguint l'abans i el després de les seves fotos més simbòliques", explica la comissària de la mostra, Neus Miró. La seva voluntat també era ensenyar com la fotògrafa "compagina en tot moment el vessant polític i el cultural", un tret que, segons Miró, "la fa molt singular". De fet, els inicis professionals d'Aymerich estan estretament lligats amb la cultura: es va formar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va coincidir amb Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany i Fabià Puigserver. Les primeres imatges de l'exposició són, precisament, de les obres de teatre que van representar junts.

Allà també va conèixer Montserrat Roig, amb qui més endavant formaria un tàndem poderós: juntes van cobrir el moviment feminista dels anys 70 i el 1982 van viatjar a Cuba per entrevistar Fidel Castro. De l'època de la Transició, Aymerich té un record especial pels retrats que va fer a Katy, una prostituta transsexual que vivia a la Rambla. "Són fotos tendres, gens sensacionalistes. Sempre m'he guiat per la idea que estimo la gent que retrato i que no els vull fer mal", subratlla la fotògrafa.

"Quan passava la policia, em pintava els llavis"

Gran part de l'exposició se centra en tota la feina que Aymerich va fer cobrint manifestacions i protestes, com la del 1976 contra la penalització de l'adulteri o la vaga dels treballadors de la construcció. "Em vestia bé per passar desapercebuda i amagava la càmera a la bossa. Moltes vegades era l'única dona. Quan passava la policia, m'aturava i em pintava els llavis per dissimular. No se'ls acudia que una noia com jo pogués estar en una manifestació", diu Aymerich. A la mostra també es poden veure les imatges que va fer a la presó de dones de la Trinitat a mitjans dels anys 70, quan les preses es van organitzar per autogestionar-se dins el centre. "Van aconseguir fer fora les monges que les controlaven i que les tenien sotmeses a una tortura psicològica", assenyala l'artista.

Totes aquestes instantànies es combinen amb retrats d'artistes com Josep Pla, Manuel Vázquez Montalbán, Loquillo i Joan Brossa i amb una pel·lícula inèdita, Entreacto, que va tenir problemes amb la censura. Al film, sobre quatre joves revolucionaris, hi apareix l'actor José Lifante i Ovidi Montllor hi canta Gola seca. "Vam fer que als fragments més polèmics els actors parlessin al revés i així va passar la censura", recorda Aymerich. Tot i això, només van projectar la pel·lícula dues vegades i després va quedar enterrada en un altell fins fa dos anys, quan la fotògrafa la va trobar i la Filmoteca de Catalunya la va restaurar.