L'art de Picasso surt al carrer per explicar el seu idil·li amb el port de Barcelona

BarcelonaPablo Picasso era un observador voraç de tot el passava al voltant seu. De vegades en deixava constància ràpidament als seus quaderns i més endavant aquells apunts li servien per a les seves pintures. Va ser així en la relació de l'artista malagueny amb el port de Barcelona, forjada amb infinites passejades pel front marítim des que va arribar a Barcelona l'any 1895 i la seva família es va instal·lar en uns baixos del passeig d'Isabel II, 4. Aquesta història es pot reviure fins al 28 de febrer del 2025 amb l'exposició urbana organitzada pel Port Vell de Barcelona, el Museu Picasso, l'Ajuntament de la Barcelona i el BWA Yachting dins la Regata Cultural que acompanya la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona. La inauguració aquest dilluns ha comptat amb la presència de Paloma Picasso, filla de l'artista malagueny, i Françoise Gilot.

"La ciutat que troba Picasso a finals del segle XIX està marcada per un relleu sense precedents en l'àmbit de la navegació, amb el canvi del model artesanal dels vaixells de vela pels industrials de vapor", afirma la comissària de l'exposició, Eugènia Peña. Això també va suposar una revolució en l'àmbit social i cultural, perquè els pescadors i els mariners van deixar el seu ofici per fer-se estibadors i per l'arribada de mà d'obra de la resta de l'Estat, de llocs com València i Andalusia.

L'exposició porta per títol Picasso i el Port. 1895-1904 i està formada per sis plafons amb reproduccions de catorze obres de l'artista malagueny, quaranta fotografies històriques i textos explicatius en català, castellà i anglès. Per exemple, La Barceloneta (1897) remet als Magatzems Generals de Comerç. Aleshores estaven en construcció i ara, com a seu del Museu d'Història de Catalunya, són l'únic tinglado d'aquell port que ha sobreviscut.

Pel que fa a Escullera amb veler (1896), fa referència a la progressiva desaparició dels velers, mentre que Dàrsena amb Montjuïc de fons (1899) recull els canvis urbanístics que va experimentar el port en aquell moment de transformació tecnològica. Així mateix, el dibuix Bailaora (1899) recorda les passejades de Picasso per la Barceloneta, que aleshores es començava a popularitzar. El recorregut acaba a la plaça del Mar, per recordar com les platges barcelonines vam ser testimoni de les primeres regates i on van aparèixer els balnearis. Aquesta temàtica la il·lustra la reproducció de l'oli La platja de la Barceloneta (1896).