Art

Perejaume fa brotar una creu a la Sala de Reflexió d'Antoni Tàpies

La instal·lació 'Fer voltejar una creu' a la UPF inaugura les jornades sobre art i espiritualitat en l'obra de Picasso, Tàpies i Miró

5 min
Perejaume a la Sala de Reflexió d'Antoni Tàpies, a la UPF. A dalt, el fragment de la creu

BarcelonaEn el discurs d'investidura com a doctor honoris causa per la UB el 1988, Antoni Tàpies va afirmar que l'art “s'ha trobat sempre com un peix a l’aigua en el món de la introspecció espiritual, de les grans simbologies, dels valors de l’inconscient i sobretot de moltes experiències místiques i religioses”. I que l'art havia retrobat “els seus fins originaris i la seva raó primordial d’existir” després de quedar alliberat de la funció documental i mimètica. Pocs anys després del discurs de la UB, titulat Art i espiritualitat, aquesta introspecció va esclatar en la seva obra amb la Sala de Reflexió de la Universitat Pompeu Fabra, inaugurada el 1995. “Davant dels excessos d'agitació, de dispersió mental i dels innombrables cultes a realitats falses als quals estem sotmesos en les societats actuals, m'ha semblat molt oportú contribuir a crear un espai i unes imatges que afavoreixin el recolliment, la concentració i, en definitiva, un millor apropament a la nostra veritable naturalesa”, va explicar Tàpies aleshores.

Aquest dimarts, la Sala de Reflexió ha rebut un altre artista, Perejaume. La seva instal·lació Fer voltejar una creu consisteix, tal com diu Perejaume, en “la col·locació d’un dels fragments que es conserven de la segona creu de Pedracastell [obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner] en la mateixa posició i a la mateixa altura en què estava en la creu original”. “El fragment s’exposa sostingut per quatre puntals estampits a les parets, al sostre i a la biga que travessa la capella i davant la gran campana de la pintura d’Antoni Tàpies”, explica.

La primera creu es va erigir sobre el turó de Pedracastell de Canet de Mar el 1901. Feia 12 metres d'alt, era d'estil neogòtic, i estava feta amb pedra de Montjuïc. “El 26 de desembre del 1926 un temporal de neu i vent va aterrar la creu. Un any més tard es va erigir una segona creu idèntica però més reforçada. El 24 de juliol de 1936 la segona creu va ser dinamitada pels milicians revolucionaris. Alguns trossos d’aquesta creu es conserven incorporats a dos altars laterals de l’església de Canet de Mar”. Als anys quaranta, a Pedracastell s’hi va plantar una tercera creu de fusta que fou substituïda el 1953 per la creu de formigó actual, obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, “molt més alta i dura en tots els sentits” diu Perejaume. “Aquest brotar i morir de creus fa ben bé l’efecte d’una creu que tomba i que gira sobre un mateix punt”, subratlla l'artista. “De sempre que m’han obsessionat les muntanyes amb una creu al capdamunt, que és una manera de dir que la terra mor en cada cim –explica Perejaume–. Sobre el turó de Canet, el puja i baixa de creus sembla representar una creu que volteja com voltegen les campanes”.

Perejaume assenyalant el lloc on ha instal·lat la creu a la Sala de Reflexió de la UPF.

La presentació de Fer voltejar una creu ha sigut l'acte inaugural d'Art & Espiritualitat. Jornades sobre art i espiritualitat en l'obra de Picasso, Tàpies i Miró, organitzades dins l'Any Tàpies per la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). La presència de l'Esmuc es deu al fet que les jornades inclouran diversos concerts. Els directors acadèmics són la professora del departament d'Humanitats de la mateixa universitat, Victoria Cirlot, i el crític d'art i assagista Manuel Guerrero. Per a Cirlot, la Sala de Reflexió, que és com una capella laica, és un espai encara desconegut pel gran públic, i pren “una nova vida” amb la intervenció de Perejaume.

Un espai meditatiu i amb la profunda aura d'un artista

Les jornades duraran fins divendres. La d'aquest dimarts i la de dimecres estan dedicades Antoni Tàpies: aquest dimarts Emily Braun, professora Hunter College and the Graduate Center, ofereix la conferència Contemplant el mur. Tàpies i els Estats Units. 1953-1978, i Xavier Melloni, jesuïta i doctor en teologia, parla d'El silenci, un bé necessari. També aquest dimarts, l'arquitecte Jordi Garcés, l'autor de l'espai de reflexió de la Sala de Reflexió, recorda com es va desenvolupar el projecte. “L’espai del silenci meditatiu pren una posició discreta i anònima, però precisa, sota una de les casernes i està unit a l’eix de circulació per un corredor perpendicular i a la màxima distància, coincidint, per tant, amb els límits de l'edifici, la façana, i en conseqüència amb disposició de captar llum natural en el seu interior utilitzant l’instrument seriat existent: les finestres”, explica Garcés en un text que, com tots els de les jornades, serà publicat en número de la revista Engramma dedicat a Tàpies.

Garcés recorda com Tàpies va donar “una aura” a l'espai “amb la seva personalitat tan apropiada per a aquesta missió d’art i espiritualitat abstractes”. Fruit de la col·laboració de Garcés i Tàpies hi ha detalls com “unes parets grises obtingudes pel tractament arenat aplicat per eliminar un precipitat i erroni enguixat, amb un resultat d’ala de mosca obtingut amb la col·laboració de l’atzar que fou un suport agraït per a posteriors signes afegits i fons adequat per a les peces artístiques col·locades”. També, el sostre blanc, el sòl d’arpillera i el prisma de fusta que fa de base a l'escultura Serp i plat; l'entrada de formigó de gran gruix i poca alçada per “obtenir l’efecte sorpresa, cap amunt, quan s’hi entra”, i la porta corredissa de vidre transparent per poder veure l'espai encara que estigui tancat. Els signes alfabètics de Tàpies que hi ha pintats a la porta reflecteixen el seu univers artístic i, al mateix temps, serveixen perquè la gent s'adoni que hi ha un vidre i no hi topi.

Perejaume a la Sala de Reflexió d'Antoni Tàpies a la UPF.

La jornada de dimecres inclourà aquestes conferències: La petjada en l'obra de Tàpies: entre la materialitat i l'espiritualitat, de la investigadora associada del CRIMIC Martine Heredia; Una nada de inagotable secreto, del poeta i assagista Alfonso Alegre Heitzmann; El projecte Quantum, de l'artista Susy Gómez; una conversa entre l'artista i escriptor Antoni Llena i Manuel Guerrero, i la presentació del número 212 de la revista Engramma, dedicat a Antoni Tàpies, amb la directora Monica Centanni, la directora de la Fundació Antoni Tàpies, Imma Prieto, i les editores d'aquest número, Victoria Cirlot i Ada Naval.

La visió espiritual de Miró i la mortuòria de Picasso

Les jornades continuaran dijous i divendres a la Fundació Joan Miró i al Museu Picasso, respectivament. Dijous, Maria Josep Balsach, professora i directora de la càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la UdG de Girona, analitzarà La contemplació i la transfiguració en l'obra de Joan Miró, i la crítica cultural i comissària Mery Cuesta s'endinsarà en els Esdeveniments celestes i terrenals en la constel·lació visual mironiana. La cloenda consistirà en una acció artisticomusical de Fito Conesa.

Divendres, el Museu Picasso acollirà les conferències de l'arquitecte i professor de l'Etsab Enric Granell (Juan Eduardo Cirlot, estudiós de Picasso, Miró i Tàpies) i del també professor de l'Etsab Pedro Azara (La imatge de la mort en l'obra plàstica de Picasso). Finalment, Victoria Cirlot, Manuel Guerrero i el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, faran la cloenda de les jornades.

stats