Pep Vidal: "Cada vegada penso menys en la bicefàlia entre el científic i l'artista"

BarcelonaLa formació de l'artista Pep Vidal (Rubí, 1980) és sobretot científica: és llicenciat en matemàtiques i doctor en ciències físiques. També és docent a la UAB, on intenta vincular els continguts de l'assignatura de laboratori d'òptica que imparteix amb la pràctica artística. I ara, després de guanyar la segona edició de la residència artística que patrocinen el Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF i Fundació Privada Antoni Vila Casas, podrà desenvolupar una feina els fruits de la qual es podran veure en l'exposició de la Fundació Antoni Tàpies de la qual és comissari, A=A, B=B, en cartell del 13 de desembre al 3 de març del 2024.

Més que la part econòmica de la residència, per a Vidal és important l'oportunitat que té de treballar en el context del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. "Hi ha força predisposició que hi hagi un intercanvi entre art i ciència. Puc anar a les reunions que fan els investigadors principals i vaig fer una presentació amb ells", explica Vidal, conegut per projectes artístics com ara intentar mesurar els canvis que es produeixen en totes les plantes d'una floristeria. Les va comprar totes amb la col·laboració de la seva galeria, ADN, i se les va emportar al taller. "La meva idea era tenir el projecte enllestit en un any, però des del començament em vaig adonar que no podria ser i vaig comprovar que volia que fos una instal·lació permanent. Potser d'aquí deu o quinze anys podré dir quina és la mesura d'aquestes plantes. Des que les tinc, no he arribat a una conclusió de com mesurar-les", diu.

Una altra cara de les obres d'art

Pel que fa al vincle de la residència al Parc de Recerca Biomèdica amb l'exposició A=A, B=B, consistirà en una secció de l'exposició on quatre estudiants de física que va tenir l'any passat exploraran la part física de les peces. Cada setmana es podrà veure l'anàlisi d'una de les tretze peces que formaran la mostra des de punts de vista com el físic, el químic i el biològic. "És com una mena de feina detectivesca", adverteix l'artista. "Havia treballat en diferents centres d'investigació, però no havia fet mai una residència com aquesta –explica–. Primer em va fer una mica de cosa, jo el que vull és que la residència sigui bidireccional, que puguem retroalimentar-nos els uns als altres".

La recerca va ser clau perquè Vidal entrés en el món de l'art contemporani. Sempre havia estat interessat en l'art, però el que el va enganxar va ser "el concepte de projecte artístic", és a dir, "fer un projecte d'investigació des d'un context artístic". Vidal va descobrir els treballs d'artistes com Sophie Calle i Cindy Sherman quan feia la tesi doctoral i va trobar semblances amb la seva manera de treballar com a científic: "Vaig tenir la sensació que el projecte de la meva tesi i els de Sophie Calle eren iguals, parlàvem de coses diferents, però el procés d'investigació era el mateix. I el procés de formalització no és igual, perquè en la ciència és més limitat, perquè molt sovint es tracta d'un article acadèmic; però l'estructura de creació, validació i investigació és molt semblant a la del món de l'art".

En paral·lel, Vidal treballa amb diferents grups de científics perquè interpretin des de les seves pròpies disciplines el quadre d'Edward Hopper Carretera i arbres, del Museu d'Art de Filadèlfia. De les recerques sobre les obres d'art, Vidal en treu una "narrativa" que el porta a parlar de temes no previstos inicialment. "Cada vegada penso menys en la bicefàlia entre el científic i l'artista, estan totalment relacionats, cada vegada més", conclou.