El pavelló d'Israel de la Biennal de Venècia no obrirà: els artistes es planten contra la guerra

Enviat especial a VenèciaA la Biennal d'Art de Venècia, Israel ha quedat rebaixat al mateix nivell que la Sud-àfrica de l'apartheid, que va estar vetada durant dècades, i Rússia, que té el pavelló tancat des que va envair Ucraïna, tot i que aquest any el lloga a Bolívia. Aquest dimarts, mentre arrencava la primera jornada de professionals de la 60a Biennal d'Art de Venècia, l'artista que representa Israel, Ruth Patir i les comissàries Mira Lapidot i Tamar Margalit han anunciat per sorpresa que es neguen a obrir el pavelló fins que no hi hagi "un alto el foc a Gaza i un acord per alliberar els ostatges". El pavelló ha quedat vigilat per policies i tres soldats plantats davant la porta. Malgrat tot, era visible a través del vidre un dels vídeos de l'exposició, titulada Motherland, en què unes figures antigues relacionades amb la maternitat i la fertilitat cobren vida.

Al seu Instagram, l'artista i directora de cinema ha penjat un breu text en què diu: "Si em donen un escenari tan important, vull fer que compti. [...] Soc una artista i una educadora, rebutjo el boicot a la cultura, però ja que no hi ha una resposta correcta [...], prefereixo aixecar la veu amb aquells amb qui comparteixo el seu crit: atureu el foc i allibereu els ostatges. No ho podem suportar més". Patir també afirma: "El temps de l'art està perdut i necessito creure que tornarà". Al New York Times ha dit que odia haver de prendre aquesta decisió de precintar la sala perquè la Biennal és una gran oportunitat per a una artista jove, però que la situació a Gaza "és més gran" que ella.

El febrer passat activistes propalestins van recollir més de 14.500 firmes del món de l'art per demanar que la Biennal de Venècia d'art vetés el pavelló d'Israel a causa de la guerra contra Gaza. Finalment, el govern italià no ho va fer i va deixar que Israel participés en l'esdeveniment més important del món de l'art. El govern israelià, que segons el New York Times ha pagat la meitat del cost del pavelló, no estava informat d'aquesta protesta. Pel que fa als responsables de la Biennal, no han fet pública cap reacció.

Mirar el món des de la presó de dones de Venècia

Aquesta edició de la Biennal, titulada Estrangers a tot arreu, serà recordada com la del descolonialisme, un tema molt present en els pavellons de diversos estats, i també perquè el Vaticà participa per segona vegada a la Biennal d'Art amb un pavelló ubicat a la presó de dones de l'illa de la Giudecca i desenvolupat per moltes de les 82 internes, una vintena de les quals fan de mediadores culturals del projecte i ofereixen colpidores vistes guiades. El discurs de les internes sobre les vuit obres d'art del recorregut està impregnat per la duresa de les seves experiències en "aquest infern emmascarat de justícia", afirma la Giulia, una de les quatre guies d'aquest dimarts.

"L'art et permet trobar, en un moment de dificultat, una resposta que no és el significat inherent de l'obra d'art. I la Biennal ens ha donat per primera vegada el protagonisme", subratlla. Encara que les internes no l'han pogut veure, la peça estrella de l'exposició, titulada Amb els meus ulls perquè l'objectiu és que el públic es posi dins la pell de les preses, és un mural gegant a la façana de l'església de la presó, creat pel sovint polèmic Maurizio Cattelan i protagonitzat per uns peus descalços. "Uns peus nus són un símbol de vulnerabilitat. Només els peus porten el pes de la vida", diu una altra guia, que vol romandre en l'anonimat. Totes estan a l'expectativa que el papa Francesc les visiti el 28 d'abril per inaugurar oficialment el pavelló, i esperen que se senti "com a casa".

La presó de dones de la Giudecca es troba en un antic monestir. Té serveis de sastreria, en què les guies s'han fet uns vestits blau marí i blancs, com els uniformes dels guàrdies, i també un hort i un laboratori on fan productes de cosmètica natural. Hi ha una sala de visites que aquelles que no tenen família veuen com un lloc impregnat de dolor. I les que sí que en tenen han de fer el cor fort per no preocupar massa la família. Al llarg del recorregut, el pati és la part més inhòspita. Aquí s'hi pot veure un rètol de l'artista Claire Fontaine amb el lema Estem amb vosaltres a la nit, frase dels murals que van aparèixer als anys 70 a les parets de diverses ciutats italianes com a mostra de solidaritat amb els presos polítics. "Et fa sentir més acompanyat i protegit", diu la guia, que amaga el seu nom.