Tot el que Paul Klee va aprendre de la natura

BarcelonaPer a Paul Klee (1879-1940) el diàleg amb la natura era una part essencial i imprescindible de la seva tasca com a artista. "L'artista és un ésser humà, i, com a tal, és natura i part de la natura en l'àmbit de la naturalesa mateixa", va escriure en text titulat Vies per a l'estudi de la natura, ara inclòs en l'exposició que la Fundació Joan Miró dedica a partir d'aquest divendres a aquest aspecte de l'obra de l'artista. "Paul Klee va ser un personatge absolutament polièdric, cultíssim i complex", afirma Martina Millà, cap de projectes de la Fundació Joan Miró i comissària de la mostra, amb la col·laboració de Fabienne Eggelhöfer, comissària en cap del Zentrum Paul Klee de Berna (Suïssa), d'on provenen la gran majoria de la més de dues-centes obres exposades, entre dibuixos, pintures, materials pedagògics i objectes naturals. El Zentrum Paul Klee conserva un terç del llegat de Klee, uns 4.000 treballs.

"Paul Klee estava fascinat per l'exploració dels fenòmens naturals i tenia un anhel de fusió amb les lleis internes que els regien. Estudiava molt la natura, i també la creació de formes amb la natura", subratlla el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel. "També és molt coneguda la seva sensibilitat envers la música. Klee va combinar interessos i inquietuds, com la música, la ciència i la botànica, que s'expressen amb una mirada molt especial", afegeix.

L'exposició, que es pot visitar fins al 12 de febrer, porta per títol Paul Klee i els secrets de la natura i compta amb el patrocini de la Fundació BBVA. El recorregut, organitzat cronològicament segons la trajectòria vital de Klee, està dividit en quatre àmbits dedicats a moments i nocions com els seus anys de formació i el seu afany per desxifrar "la llei secreta de la natura". "La natura és una mestra d'artistes", adverteix Millà.

També es poden veure alguns dels dibuixos de la Primera Guerra Mundial, un reflex de com va assimilar les teories del color de Goethe, i el recorregut continua amb els anys que va ser professor a la Bauhaus i amb la seva expulsió quan el partit nazi va arribar al poder.

En paral·lel a les obres de Klee, es poden peces de diverses artistes contemporànies a Klee per trencar amb les narratives patriarcals del món de l'art: Gabriele Münter, Emma Kunz i Maruja Mallo. El recorregut agafa més volada amb les obres d'una artista d'avui afí a les idees de Klee, la suïssa Sandra Knecht, nascuda a la mateixa regió que ell. Els seus treballs es poden veure entre els dels últims anys de Klee, marcats per l'esclerodèrmia que li va causar la mort, una malaltia rara per a la qual no hi ha cura i els símptomes de la qual són l'enduriment de la pell, i dels òrgans interns en els casos més severs. Una de les obres més emotives és un gat que va pintar directament amb els dits perquè pràcticament ja no podia agafar el pinzell. "Tenia pressa per acabar el seu corpus, s'adona que està molt malalt", diu Millà. El contacte del cos amb l'obra, que trenca les convencions artístiques, li va permetre finalment desvelar el secret de la natura, perquè va ser conscient de l'"organicitat del seu cos".

Per dialogar amb les obres de Klee, Sandra Knecht presenta una instal·lació relacionada amb una malaltia que va patir ella mateixa i també sobre la idea de llar, en relació amb el fet que Klee es va instal·lar a Berna el 1939 en una mena d'exili perquè el govern suís no li va donar la ciutadania, tot i que la mare era suïssa, i va fer-ho amb la ciutadania alemanya que tenia per part de pare. "La malaltia em va connectar amb la natura i la visió que en tenia Klee", diu Knecht. Una de les claus d'aquesta visió és la mort marcada pel món rural del qual prové ella i entesa com una "transformació de la vida a la mort" i les transformacions que es produeixen en el món natural.