El pare de Tintín en totes les seves dimensions

MadridEncara era un nen quan Georges Remi (1907-1983) va començar a dibuixar les primeres vinyetes. Omplia els quaderns de matemàtiques de ninots que ja dibuixava en horitzontal. "Allà va començar tot", deia el mateix artista en una entrevista l'any 1978. Era l'única manera, amb un llapis i un paper a les mans, que era capaç d'explicar una història. D'aquelles primeres vinyetes en va sortir el Georges Remi que va convertir-se anys més tard en Hergé, el creador de Tintín i pare del còmic europeu. Ara el Círculo de Bellas Artes de Madrid ret homenatge a l'artista belga i a tota la seva obra, que va més enllà de les històries de Tintín i el gos Milú, perquè Hergé també va fer incursions en el món de les arts plàstiques, en la publicitat i la il·lustració.

Hergé. The Exhibition ha aterrat aquest dimecres a la capital espanyola després de passar per París, el Quebec, Seül, Xangai i Lisboa. Comissariada pel Museu Hergé de Bèlgica i produïda per Sold Out amb la col·laboració del Círculo de Bellas Artes de Madrid, l'exposició es podrà veure fins al 19 de febrer de l'any vinent.

La mostra inclou més de 300 peces originals de l'artista belga, entre il·lustracions, pintures, esbossos i edicions de les seves vinyetes que omplen parets senceres. "Hergé és molt més que el creador de Tintín i un dibuixant de còmic. És fonamental en el món de la publicitat i la premsa, en les arts plàstiques, en la seva faceta de col·leccionista i cinèfila", diu Valerio Rocco, director del Círculo de Bellas Artes. De fet, un dels primers materials que es troben en el recorregut és el retrat d'Hergé elaborat per Andy Warhol l'any 1977. Aquesta és una de les peces que demostren la faceta de col·leccionista de l'artista belga.

També en destaca, però, la de pintor, perquè en aquesta primera part de l'exposició s'hi poden veure obres pictòriques que s'inspiren en artistes europeus com Modigliani o Miró. "Hergé tenia al despatx un quadre de Miró, l'admirava", ha explicat l'escriptor i tintinòleg barceloní Joan Manuel Soldevilla. "Va pintar quadres abstractes molt interessants. Viu l'art i es manifesta en la seva dimensió de col·leccionista", afegeix. I, de fet, va rebre una felicitació a través de telegrama (que es pot veure en l'exposició) d'un altre artista català: Salvador Dalí.

Les primeres aventures de Tintín

L'exposició, de dues plantes, desfà el camí de la vida i obra d'Hergé: comença amb la portada del diari Libération del dia de la seva mort, el 3 de març del 1983; recrea escenes mítiques com el coet que havia d'enviar a la Lluna Tintín, Milú i alguns dels seus companys com el capità Haddock, i acaba amb les primeres creacions artístiques: des de material publicitari fins a les seves primeres vinyetes: les de Tintín al país dels soviets, publicat el 10 de gener del 1929 a Le Petit Vingtième, el suplement infantil i juvenil del diari catòlic belga Le Vingtième Siècle. Són les primeres vinyetes, en blanc i negre, que dibuixa Hergé. Al costat hi ha les d'El lotus blau, una obra autobiogràfica del dibuixant belga on representa l'amistat que teixeix amb l'artista xinès Tchang Tchong-Jen i que el marcarà per a tota la vida.

El 1931 Hergé va publicar Tintín al Congo, l'àlbum més controvertit de la sèrie: la història creada per Hergé va estar envoltada de polèmica anys després perquè es va acusar l'artista belga de racisme i colonialisme. Els impulsors de l'exposició han decidit no defugir aquesta qüestió i, a banda de contextualitzar en la mostra la història en l'època en què es va escriure, el 1930, també tenen previst organitzar una taula rodona sobre descolonització.

"Hergé té una capacitat increïble de crear una obra que transcendeix. Tintín s'ha anat llegint de generació en generació", apunta Soldevilla, que recorda que a l'estat espanyol és "intensament conegut", tot i arribar-hi trenta-cinc anys després del seu naixement. El 1958 es va publicar el primer àlbum de Tintín editat a Espanya, i el 1964, en català. A partir d'aquí, el fenomen es va estendre al llarg dels anys fins avui. Ara, el Círculo de Bellas Artes obre les seves portes per fer-nos conèixer una mica més el creador del reporter del serrell ros que ja és intergeneracional.