El Museu Meadows de Dallas compra el quadre més controvertit dels Mossos d'Esquadra
Vistes ara, algunes obres de Carlos Vázquez perpetuen els estigmes del poble gitano
BarcelonaEl motiu dels gitanos va ser molt habitual en la pintura del segle XIX i de les primeres dècades del segle XX: artistes com Marià Fortuny, Josep Benliure, Hermen Anglada-Camarasa, Ignacio Zuloaga, Joaquín Sorolla i Julio Romero de Torres van representar el poble gitano d'una manera estereotipada i folklòrica com un "poble original, sense canvis, representant de l'autenticitat", com expliquen des del Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya. Ara el Museu Meadows de Dallas ha anunciat la compra de Mossos d'Esquadra (1906), una obra mestra de Carlos Vázquez (Ciudad Real, 1869 - Barcelona, 1944) que avui resulta controvertida: es tracta d'una pintura costumista sobre la detenció d'una parella de gitanos als afores de Barcelona, i pot ser vista com una imatge de discriminació racial. "És un quadre que havia de ser en un museu per les dimensions, el tema i la importància que té en la trajectòria de l'artista", afirma la directora del museu, Amanda Dotseth. "Teníem moltes imatges de gitanos a la col·lecció, però fins ara no havíem abordat amb profunditat la història del poble gitano a Espanya. I no podem explicar la història d'Espanya sense explicar la del poble romaní", subratlla.
La pintura, titulada Mossos d'Esquadra, té unes grans dimensions, de 199 x 247 cm, i va ser premiada en exposicions a Madrid, París i Buenos Aires. Un col·leccionista argentí va adquirir el quadre quan va passar a Buenos Aires i va quedar-se a l'Argentina fins que va ser venut el 2017 en una subhasta de Christie's a Londres per més de 34.000 euros. L'any següent la galeria novaiorquesa Jack Kilgore la va exposar a la fira Tefaf i el Meadows l'exposarà a la tardor. Mossos d'Esquadra va ser tan popular que en van arribar a fer postals i calendaris, i és una de les nombroses imatges que Carlos Vázquez va fer d'aquest tema. Des del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat destaquen que aquestes imatges són "del segle passat" i que mostren "una realitat que el poble gitano ha patit des de fa molts segles", així que posen l'accent en el fet que els textos que les acompanyen no incloguin cap "contingut pejoratiu o racista".
Des del Meadows expliquen que el quadre fa referència a un moment terrible per al poble gitano: la gran batuda del 1749, durant la qual uns 9.000 gitanos van ser arrestats per ordre del rei Ferran VI. "Estem intentant canviar com parlem d'aquest tema com a museu", diu Dotseth. A la Fundació Secretariat Gitano de Sabadell subratllen que el quadre de Vázquez s'ha de posar en el context de la "persecució" del poble gitano, la marginalitat i la manca de drets, tal com recorda Daniel Díaz Heredia, dibuixant i mediador social de l'entitat. Al marge de Mossos d'Esquadra, també hi ha obres d'art on es poden veure agents de la Guàrdia Civil detenint gitanos que reprodueixen el mateix estereotip.
El quadre també pot recollir el moment difícil que vivia el poble romaní quan Vázquez va pintar el quadre. "Es va obligar els gitanos a abandonar el nomadisme, a sedentaritzar-se en massa. Els gitanos van començar a perdre els oficis tradicionals, com la ramaderia i la ferreria, i això els va portar a una marginació més greu dins la societat industrial", explica Díaz. Aquest i un altre quadre de Vázquez on es pot veure una dona gitana detinguda per dos agents representen també "el profund procés de marginalitat i desemparament" del poble gitano a la península Ibèrica. "La lectura és que, si ets gitano, estàs condemnat a estar detingut i que la relació que hagis de tenir amb les forces de l'Estat sigui aquesta", conclou. Precisament, Carlos Vázquez està representat al Museu dels Mossos d'Esquadra, ubicat a Barcelona, a la comissaria de Sant Andreu, amb una imatge d'una parella de mossos detenint una dona gitana.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya va rebre l'oferiment d'exposar Mossos d'Esquadra a l'exposició d'Isidre Nonell que no es va poder fer arran de la pandèmia, però la van "descartar" perquè el quadre s'havia de portar dels Estats Units, explica el conservador del museu i comissari de la mostra, Eduard Vallès. Vázquez i Nonell es troben als antípodes l'un de l'altre. Mentre que a Mossos d'Esquadra els gitanos apareixen com a "culpables", com diu Vallès, Nonell, que hi va conviure, els va veure gairebé com a "víctimes de la societat". Per a Vallès, el més eloqüent del quadre de Vázquez és el moment justament anterior a l'escena del quadre, un fet desconegut que és possiblement "un robatori". "L'estigma del poble gitano ja és implícit", diu Vallès. En canvi, les gitanes de Nonell són personatges sovint solitaris que Nonell va representar amb un estil expressionista. "Vázquez va tractar el tema dels gitanos amb uns grans cromatismes, amb una mirada folklòrica i narrativa que podia optar a guanyar concursos exposicions de belles arts. En canvi, Nonell va fer unes obres gairebé monocromes, tan expressionistes que van fracassar comercialment, independentment que les pintures fossin de gitanes", explica.
Els mossos també apareixen en un quadre destacat de Ramon Casas, La cotxera: un agent conversa amb una dona amb el cap cobert amb un mocador, un jove i un capellà a la Fonda del Remei, a Moià, el lloc on Ramon Casas feia parada quan anava per camins terribles a Sant Benet de Bages amb el seu cotxe. "És el pas de l'evolució d'una societat tradicional, simbolitzada per les tartanes i els personatges que apareixen en aquest món, davant d'un vehicle de motor en el qual està assegut el copilot", afirma el director del Museu del Modernisme, Gabriel Pinós.
Els artistes catalans a Dallas
Al Museu Meadows de Dallas, Mossos d'Esquadra s'integrarà en uns fons de pintura catalana on també hi ha representats Marià Fortuny, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Pere Daura, Claudio Castelucho i Romà Ribera. "Fa temps ens vam adonar que el Modernisme era una llacuna en la nostra col·lecció, i hem anat comprar obres com la de Rusiñol, que va ser una de les més importants, i la de Fortuny, que va marcar un abans i un després, perquè el Fortuny que teníem era molt petit –diu Dotseth–. Com que estem especialitzats en art espanyol tenim l'avantatge que podem comprar obres d'artistes importants que no són tan coneguts, com Romà Ribera i ara Vázquez".
El Meadows ha comprat també Grocs continguts (1970), de José Guerrero; Retrat de Vicenta Beltrán de Lis Espinosa de los Monteros (1845), de Federico de Madrazo. La compra d'aquesta última obra s'ha fet en memòria de l'anterior director del museu, Mark Roglan, que va morir l'any 2021. Són les primeres d'aquests artistes que entren al museu, que també ha rebut per donació dos gravats de la Suite Vollard (1933), de Pablo Picasso.