Mor l'emblemàtica fotògrafa Colita als 83 anys

BarcelonaLa fotògrafa Isabel Steva Hernández, coneguda com a Colita, ha mort a Barcelona als 83 anys a conseqüència de les complicacions d'una peritonitis, segons ha avançat l'agència Efe aquest diumenge al vespre. Colita va ser un dels grans exponents de la contracultura barcelonina durant la dècada dels 60 i dels 70, vinculada a la Gauche Divine i l'Escola de Barcelona.

"El meu pare només em regalava càmeres de fotos, d'escriure i guitarres, i no nines, per no educar-me com una imbècil", recordava el 2014, amb motiu de la retrospectiva que li va dedicar La Pedrera. Nascuda el 1940 a Barcelona, va estudiar civilització francesa a la Sorbona, a París, i de tornada a Barcelona es va introduir en el món de la fotografia de la mà d'Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, autors destacats de la generació de fotògrafs posterior a la Guerra Civil.

El 1962, Colita -a qui van batejar així perquè quan era petita li van dir que l'havien trobat sota una col- va treballar amb Francisco Rovira Beleta al rodatge de Los tarantos, fet que la va fer encuriosir pel món del flamenc. Va prendre contacte amb figures com Carmen Amaya, Antonio Gades o la Chunga, i va publicar el seu primer llibre de fotografia, Luces y sombras del flamenco. Colita va col·laborar amb la premsa més important de l'època: Fotogramas, Tele-Exprés, Destino, Mundo Diario, etc., i amb destacades capçaleres antifranquistes com Interviú, La Calle, Reporter o Cuadernos para el diálogo.

Contracultura i feminisme

Colita va estar vinculada als moviments culturals antifranquistes i feministes i va alternar la seva tasca com a fotoperiodista amb treballs sobre el moviment cinematogràfic de l'Escola de Barcelona i sobre la crònica gràfica de l'anomenada Gauche Divine. Va recollir l'ambient que es vivia a la sala Bocaccio, a les festes públiques i privades i a les trobades a Cadaqués. A més, va treballar per a la discogràfica Edigsa, la gran impulsora de la Nova Cançó, per a la qual va fotografiar cantautors com Joan Manuel Serrat o Guillermina Motta.

Colita va destacar en el gènere del retrat i per davant la seva càmera van passar els germans Terenci i Ana María Moix, Orson Welles, Ana María Matute, artistes com Ocaña o Paulovsky i escriptors com Gabriel García Márquez. Entre les fotos que el 2014 es van poder veure a l'antològica que li va dedicar La Pedrera hi havia també imatges controvertides com la de l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, amb les seves secretàries Coral Majó i Anna Bohigas, en la qual elles, ajupides, mostraven les calces als peus de la taula de l'editor, o la d'un Juan Marsé assegut al seu balcó amb xancletes o la del poeta Jaime Gil de Biedma envoltat dels seus gossos.

Els últims anys del franquisme i primers de la Transició la càmera de Colita es va fer ressò dels canvis polítics: manifestacions polítiques, socials, feministes, actes electorals, polítics catalans en la tancada a Montserrat i la mort de Franco. Amb la democràcia, Colita va centrar gran part de la feina en el paisatge urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ventura Pons li va dedicar el documental Cola, Colita, Colassa el 2015, i recentment se la va poder veure també al documental sobre Terenci Moix Terenci: la fabulación infinita (2023).

Entre les distincions que ha rebut destaquen la medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2004), el premi especial del jurat dels Terenci Moix (2011) i el Christa Leem (2023). El 2014 Colita va rebutjar el Premio Nacional de fotografia atorgat pel ministeri de Cultura, llavors encapçalat per José Ignacio Wert. "La meva condició de ciutadana catalana i la situació actual no tenen res a veure amb la meva renúncia", va comunicar llavors. Tenia a veure amb la lamentable situació de la cultura a Espanya, que va descriure així: "És de pena, vergonya i fa mal al cor". La fotògrafa, fidel al seu caràcter contundent, va agrair al jurat que li donessin el premi abans de deixar anar un últim comentari irònic: "Ignoro on està ubicat el ministeri de Cultura, i fins i tot si existeix".