Mor l'artista alemanya Rebecca Horn

BarcelonaL'artista alemanya Rebecca Horn ha mort aquest dissabte als 80 anys a Odenwald (Alemanya), tal com informa la Galeria Pelaires de Palma, amb la qual tenia molta relació. "Plorem la mort d'una de les artistes més influents i estimades del nostre temps". El comunicat de la galeria mallorquina destaca que la mort de Horn "deixa un buit insubstituïble en el món de l'art contemporani, en el qual el seu treball multidisciplinari va deixar una empremta indeleble". "A la nostra galeria, Rebecca Horn era més que una artista propera; era una amiga estimada i una font constant d'inspiració. La seva obra va ressonar profundament entre aquells prou afortunats com per experimentar el seu poder transformador, que establia un diàleg entre la fragilitat humana i la maquinària, el que és tangible i el que és intangible", conclou la Galeria Pelaires.

Nascuda a Michelstadt el 24 de març del 1944, Horn va ser una pionera de l'art corporal, la performance i la instal·lació artística a finals dels anys seixanta i principis dels setanta. Es va formar a Hamburg i Londres, i entre els treballs més impactants de la primera etapa, força marcada pels ecos del surrealisme, hi ha Einhorn [Unicorn], una performance crítica amb la superficialitat burgesa en què duia un vestit culminat amb una gran banya vertical; Finger gloves [Guants de dits] i Feather fingers [Dits de ploma]. Una mostra de la seva feina audiovisual dels anys setanta es va poder veure a l'exposició Gabinet Rebbeca Horn (2018) a Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

El cos i el pes de la crítica social i política van ser fonamentals en els primers anys de trajectòria artística, marcats també per l'empremta d'una malaltia pulmonar que la va fer ser conscient de les limitacions del cos. Als anys vuitanta va desplegar diferents instal·lacions artístiques, sovint de caràcter cinètic i en què també apareixien elements característics de la seva obra com ara plomes o màscares. També va crear instal·lacions pensades per a llocs específics, com L'estel ferit (1992) que hi ha a la platja de la Barceloneta. Es tracta d'una escultura formada per quatre cubs amb la qual Horn volia homenatjar les guinguetes del passeig marítim desaparegudes arran de les intervencions urbanístiques dels Jocs Olímpics del 1992. Amb els anys Horn va establir una relació molt estreta amb Mallorca, on passava llargues temporades.

Els anys vuitanta també van ser els del reconeixement internacional, amb premis a la Documenta de Kassel i, posteriorment, exposicions al Guggenheim de Nova York (1993), la Neue Nationalgalerie de Berlín (1994), la Tate Gallery de Londres (1994), l’església del Convent de Sant Domingo a Pollença (2003), Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma (2004), el Martin-Gropius-Bau de Berlín (2006) i el Museu d'Art Contemporani de Tòquio (2009). Paral·lelament, Rebecca Horn també va escriure poesia i va realitzar films com Der Eintänzer (El Gigolo) (1978), La Ferdinanda: Sonate für eine Medici-Villa (1981) i Buster’s Bedroom (1990).