Mor als 55 anys l'artista català Didier Lourenço

BarcelonaL'artista Didier Lourenço, conegut sovint per uns personatges femenins expressius i amarats d'optimisme i placidesa, ha mort aquest dijous als 55 anys víctima d'un càncer fulminant, tal com informa el galerista Jordi Barnadas, responsable d'una de les principals sales amb les quals va treballar, juntament amb La Galeria de Sant Cugat, Anquin's de Reus, la barcelonina Pigment i El Claustre de Girona. "Ens deixa una gran persona, simpàtic, amb molt sentit de l’humor, senzill i proper, amic dels seus amics de sempre. Ens deixa un gran artista amb molt futur", lamenta Jordi Barnadas, que l'havia de tornar a exposar l'abril del 2024. "El Didier repartia alegria i felicitat a través de les seves obres i amb la seva manera de ser. Avui és un dia trist i fosc per a tots els que l'hem conegut", afirma la directora d'Anquin's, Pepa Quintero, on Lourenço havia de tornar a exposar al desembre.

Hi ha almenys dos moments cabdals en la trajectòria de Lourenço: el 1991 va guanyar un premi per a artistes joves que li va obrir les portes de nombroses galeries espanyoles, i quatre anys després va obrir el seu propi estudi. D'altra banda, el 2000 un impressor nord-americà el va donar a conèixer per tot el món produint pòsters de les seves obres. Per a Lourenço, aquella oportunitat li va permetre acostar els seus treballs al gran públic i, al mateix temps, va ser un estímul per als col·leccionistes. A partir d'aquí, els seus galeristes catalans també el van exposar en nombroses fires internacionals.

El món vist anant en bicicleta

Amb les seves obres, Lourenço va reivindicar els plaers de la vida i una existència pausada, com es pot veure també en els seus personatges, que trien anar pel món en bicicleta. Pel que fa a la llum, de la qual parlava sovint, Lourenço va voler evocar constantment una atmosfera d'aires mediterranis. Coincidint amb l'exposició que va fer a la galeria Anquin's el 2021, va descriure la seva evolució com un procés de depuració: "Diria que ha evolucionat molt... Tot i que no vull entendre l'evolució com una cosa que millora, sinó com el fet que l'obra va canviant i es va fent diferent", va dir Lourenço. "Al principi eren obres plenes d'atreviment i rauxa –afegia–, amb molta espontaneïtat i innocència. En madurar, l'obra agafa inevitablement més precisió, pensament, matisos. Crec que l'artista honest amb si mateix evoluciona sense la intenció de fer-ho, perquè el que fem els pintors és el reflex de la nostra ànima". En aquella mostra també va incloure-hi un altre vessant de la seva creativitat: les escultures de ferro pintat.

Nascut el 1968 a Premià de Mar, la formació de Lourenço va començar al taller de litografia del seu pare, Fúlvio, d'origen portuguès, on va entrar quan tenia 19 anys. Al taller del pare va aprendre la tècnica de la litografia i al mateix temps que treballava per a altres artistes com Josep Maria Subirachs, Francesc Artigau, Josep Guinovart i Joan Pere Viladecans, va començar a fer la seva pròpia obra. Sobre les obres més recents, el mateix Lourenço va posar en relleu aquestes claus per definir-les: "Les formes sintètiques, la força en el color, la varietat de textures, joc de plans". Aquesta particular manera de fer i els temes tractats feien que la seva obra connectés de seguida amb el públic"