El MNAC dissecciona el controvertit Feliu Elias

BarcelonaFeliu Elias (Barcelona, 1878 - 1948) tenia tres noms i tres identitats: la pròpia, la de caricaturista que signava com a APA i la de crític artístic sota el nom de Joan Sacs. Cadascuna d'elles configura un dels eixos de l'exposició Feliu Elias. La realitat com a obsessió, que es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) fins al 10 d'abril. A través de les il·lustracions, les caricatures, els quadres i les crítiques, la mostra estira el fil d'aquest personatge polièdric i polèmic que es va posar en contra bona part de l'avantguarda de l'època. "Feliu Elias va ser un personatge molt popular de l'època, però no se li havia fet cap exposició des del 1986", afirma el director del MNAC, Pepe Serra.

Sota la firma APA, Elias era "un il·lustrador àcid i irreverent, que feia caricatures demolidores", explica una de les comissàries de la mostra, Mariàngels Fondevila. Una parella que bada en un aparador, un home que apallissa la seva esposa i un nen terrorista són alguns dels personatges que protagonitzen la trentena de dibuixos de la primera part de l'exposició. "Era molt crític amb el maltractament dins del matrimoni. També atacava els empresaris i els poderosos i posava el focus en la gent més humil", assenyala l'altra comissària de la mostra, Mariona Seguranyes.

Aquest compromís amb els seus ideals d'esquerres i anticlericals va obligar-lo a exiliar-se a París el 1911. Tres anys abans havia trencat relacions amb Eugeni d'Ors arran d'una portada de la revista Papitu que carregava contra la Lliga Regionalista. "El va aïllar i el va fer fort. Poc després faria caricatures en defensa dels francesos durant la Primera Guerra Mundial, gràcies a les quals el van condecorar amb la Medalla de la Legió d'Honor francesa", subratlla Seguranyes. No va ser l'únic exili provocat pel seu art. Uns anys més tard, el 1937, va tornar a fer les maletes i va marxar a París arran de les burles a la FAI. El tercer exili d'Elias va ser el 1939 i no va tornar a Catalunya fins al 1947, després d'haver estat reclòs en un camp de concentració i amb la salut molt precària.

Un gran defensor del realisme

En la seva primera etapa a París, Elias va desenvolupar una forta fascinació per l'impressionisme i més endavant va defensar el realisme pictòric. Va ser a la capital francesa quan va començar a escriure crítiques artístiques sota el pseudònim de Joan Sacs a la Revista Nova. Els seus textos atacaven poetes de l'avantguarda sense concessions i li van crear molts enemics. El 1933 va qualificar Dalí de "dement" i va escriure que "estava perdut" després que el pintor publiqués el llibre La femme visible. De Miró va dir que era "un detestable colorista" i va carregar contra la seva avantguarda. Aquests i altres textos de Sacs es despleguen a la mostra al costat de quadres dels artistes que ell criticava, en un exercici per contraposar-los a l'exposició.

El tercer eix de la mostra se centra en la faceta pictòrica d'Elias, fortament marcada pel realisme. El MNAC exposa natures mortes i retrats protagonitzats per les persones més properes a l'entorn de l'artista, com ara el seu fill en l'època que estudiava medicina, o la seva filla, que va treballar de secretària. "Tots els seus quadres tenen un aire d'antigor, perquè Elias reivindicava els oficis del passat", assenyala Fondevila. Les obres es complementen amb alguns dels objectes que el pintor va utilitzar per a les seves pintures, com ara una taula rodona de cafè, una tela estampada i un bust escultòric. "Tenia una concepció optimista del realisme, era un gran defensor de la realitat infinita com a font d'inspiració", afegeix Fondevila. L'exposició té un pressupost de 115.000 euros i s'ha fet en col·laboració amb el Museu d'Art de Sabadell. En paral·lel, aquest equipament ha inaugurat Els cercles de Feliu Elias a Sabadell, una mostra que posa el focus en els orígens familiars de l'artista i els seus vincles amb la ciutat vallesana.