Zurbarán, Eugènia Balcells i ‘tinta contra Hitler’ al MNAC del 2025

Barcelona"Tenim un programa molt extens. Estem fent el que s’espera d’un museu nacional", diu el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra. Per avalar l’afirmació, desplega el conjunt d’exposicions i actuacions artístiques programades per al 2025, que inclou, entre d’altres, mostres sobre Zurbarán, Eugènia Balcells, Mario Armengol, Francesc d’A. Galí i els dipòsits del Servei de Defensa del Patrimoni Nacional franquista.

"És un programa del qual estem molt satisfets", afegeix Serra, que continua amb el propòsit engegat fa anys de "qüestionar el cànon; cercar nous relats des dels marges i recuperar les històries oblidades i ocultades; revisar críticament la memòria i els fonaments de la institució; reexaminar les col·leccions, i reconsiderar moltes de les seves polítiques". "Volem que el museu respongui al seu temps i que porti al límit la condició de servei públic", assegura Serra.

Zurbarán, una fita excepcional

La pintura de Francisco de Zurbarán (1598-1664) és un dels principals atractius de la programació del MNAC del 2005. L’exposició que es veurà del 20 de març al 29 de juny mostrarà juntes les tres versions d’una de les obres mestres del pintor barroc: La visió de sant Francesc pel papa Nicolau V. Una és la del Museu de Belles Arts de Lió, la segona la del Museu de Boston i la tercera la del MNAC, que a més a més ha estat restaurada. També aplega de manera excepcional dues versions de Natura morta d’atuells, la del Prado i la del MNAC. I tot plegat dialogarà amb peces fetes expressament per Antoni Llena i Eulàlia Valldosera, i altres obres d’Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Alfons Borrell, Toni Catany, Marta Povo, Joan Hernández Pijoan i Aurèlia Muñoz.

Eugènia Balcells a la Sala Oval

"És una mirada cap a la futura col·lecció de postguerra", diu Pepe Serra sobre la instal·lació videoartística From the center, que Eugènia Balcells va crear a Nova York a principis dels vuitanta i que es podrà veure del 8 de maig al 14 de setembre a la Sala Oval. Segons Balcells, és un "Stonehenge electrònic", amb música de Peter van Riper. També a la Sala Oval, Marcel·lí Antúnez instal·larà el Campament Marcelàxia Col·laborativa el desembre del 2025.

La tinta contra Hitler de Mario Armengol

Mario Armengol (1909-1995) va dibuixar prop de 2.000 tires i caricatures per al ministeri d’Informació britànic entre el 1941 i el 1945. L’objectiu: combatre el nazisme. El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) li dedica l’exposició Tinta contra Hitler, que es podrà veure, ampliada, al MNAC del 8 de maig al 14 de setembre. Per a Serra, el dibuixant de Sant Joan de les Abadesses "és tot un descobriment, l’únic artista català que opera en el context de la Segona Guerra Mundial", i té "una potència extraordinària". A la tardor hi haurà una mostra amb un centenar de dibuixos fets durant la Guerra Civil Espanyola per José Luis Rey Vila (1900-1983), Sim, un fons que ha adquirit el MNAC.

Els dipòsits franquistes de l'SDPAN

El MNAC, en un cas insòlit de transparència, mostrarà obres del fons del museu que provenen dels dipòsits del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN) franquista creat el 1938 i que no han estat reclamades pels propietaris o bé es desconeix de qui eren. El MNAC en té 128, només vuit de les quals ja estan exposades en diferents sales. "No es tracta d’una exposició amb un comissariat i un relat, sinó de mostrar [a la tardor] les obres que el museu custodia i que la gent pugui veure-les", diu Serra, que l’emmarca en "el procés d’autorevisió" de la institució. En aquest sentit, cal valorar també l’exposició sobre Francesc d’A. Galí, El mestre invisible, del 8 de maig al 14 de setembre. L’artista barceloní va ser l’autor de les pintures de la cúpula del Palau Nacional (la seu del MNAC), a més de mestre de Joan Miró. Segons Serra, la mostra servirà per explorar "un capítol dels orígens del museu" i "revisar algun grup iconogràfic en clau colonial". També serà una oportunitat per reivindicar Galí, que com a director general de belles arts va ser un dels responsables de traslladar obres del Museu del Prado fins a la frontera el 1938, i que va seguir treballant durant l'exili a Londres.

‘Dones per dones’ a les noves sales d’art contemporani

La programació del 2025 també inclourà novetats a les sales d’art contemporani, amb una exposició que mostrarà algunes de les obres adquirides per la Generalitat. Sota el nom de Dones per dones, s’hi exposaran peces de Marika Vila, Amèlia Riera, Esther Boix, Magda Bolumar, Rosa Asenjo, Josefa Tolrà i Aurora Altisent, entre d’altres.