Un Miró en guerra, un amor impossible i un tenista derrotat, estrelles a Arco

MadridDurant la Guerra Civil, Joan Miró va fer unes obres aparentment antagòniques: El segador monumental del pavelló de la República de l'Exposició Universal de París del 1937 i, també damunt planxes de celotex, unes composicions abstractes carregades de lirisme. Una d'aquestes peces, titulada senzillament Pintura (estiu del 1936), i que reflecteix com la bellesa aparent pot tenir un rerefons terrible, és l'obra més cara de la nova edició de la fira Arco, amb un preu de 3,35 milions d'euros a la galeria Leandro Navarro. És el mateix cas de les tovalloles mullades foses en bronze de Fernando Sánchez Castillo exposades a la galeria madrilenya Albarrán Bourdais: poden ser una escultura abstracta, com ho són les pintures que va fer mullant tovalloles amb pintura i colpejant la tela, però al mateix temps la tortura amb tovalloles mullades és un mètode habitual perquè no deixa marques.

Tanmateix, a la 43a edició de la fira madrilenya, en què participen 205 galeries, un 65% de les quals són internacionals, la presència de l'art polític o vinculat a l'actualitat és força testimonial. Així i tot, hi ha una altra artista que aborda la història de la Guerra Civil: a la galeria Juan Silió, l'eivissenca Irene de Andrés presenta la instal·lació 350 pàgines, que inclou una vintena de fotografies de llibres de l'Arxiu de la Biblioteca Històrica de la Universidad Complutense travessats per bales, perquè van servir de barricades improvisades per als soldats i brigadistes que defensaven el front de Madrid a la Facultat de Filosofia i Lletres.

Una altra de les poques mostres d'art polític a la fira és la d'Eugenio Merino a la galeria ADN: un collage amb un mapamundi i soles de sabata de luxe amb fragments de la Declaració dels Drets Humans gravada, una metàfora de com el poder els trepitja fàcilment arreu del món. A la rerebotiga, una altra peça d'aquesta sèrie té gravat el mapa de Palestina, i encara té un altre treball consistent en un passaport de l'Autoritat Palestina fet amb una manta tèrmica. Fora de la fira, Merino exposa un colpidor Federico García Lorca dins una fossa a la galeria Memoria de Carabanchel. Enguany, però, l'obra més fotografiada d'Arco no és de Merino, sinó Manuel, l'escultura gai de Rodrigo Muñoz Ballester que la galeria José de la Mano ha recuperat 41 anys després d'aixecar polseguera a la fira el 1983; és el record de l'amor impossible entre l'artista i el model de l'obra.

També aborda la guerra entre Israel i Palestina Francesc Torres amb Israel i Palestina sense parlar d'Israel i Palestina, una caixa amb unes ulleres cremades i el lema "Tres dels altres, dos dels nostres". En canvi, a les obres exposades a l'única galeria israeliana, Dvir, la guerra sembla que no existeixi. Sí que passa als treballs de Danylo Halkin a la galeria ucraïnesa Voloshyn: l'artista hi exposa tres vitralls ucraïnesos dels anys setanta, previs a la independència del país, evocadors de com les autoritats soviètiques feien servir els vitralls com una eina de propaganda en edificis públics com ara comissaries, hospitals i fàbriques. I al costat, dues pintures de vitralls en blanc i negre, com si estiguessin carbonitzats, que reflecteixen tots els que es van destruir durant el conflicte del Donbàs i durant la guerra actual.

Grans artistes moderns a preus milionaris

Entre les obres més cares d'aquesta edició d'Arco, hi ha Bol de compota, ampolla i paquet de cigarrets (1922), un oli de Picasso exposat a la galeria Guillermo de Osma i amb un preu de 2,5 milions d'euros. I a la galeria Mayoral, per 1,2 milions, hi ha un dels Ferros del tremolor de Chillida, de qui enguany es commemora el centenari. També en ple centenari, Antoni Tàpies està força representat a la fira. A la galeria Legong hi exposen una pintura monumental del 1989, Principiel, que van vendre dilluns per 950.000 euros sense IVA a un col·leccionista internacional. "Estem absolutament convençuts que Tàpies és un dels artistes més importants del segle XX i que encara no ha arribat al lloc que li correspon; encara hauria de ser més reconegut", afirma el galerista François Dournes. "L'interès és creixent, però cal temps. A vegades els artistes creixen molt ràpidament, però amb una posició fràgil, i, en canvi, n'hi ha d'altres com Tàpies que són referents als quals sempre tornem", explica. Així mateix, assegura que un centenari és "un moment privilegiat" per tornar a mirar l'obra i fer grans exposicions com la retrospectiva que ara està en cartell al Museu Reina Sofia, i de les quals el mercat també es beneficia. Igualment, les galeries Joan Prats i Nogueras Blanchard participen en la fira per primera vegada després de fusionar-se amb el nom de Prats Nogueras Blanchard amb una selecció d'obres entre les quals hi ha un altre Tàpies gegantí amb el mateix preu. Es tracta de l'última taula parada que va pintar, el 2008.

D'altra banda, entre els artistes més joves brillen dues catalanes, Cristina BanBan i Marria Pratts. El preu de dos nus femenins de BanBan a la galeria Perrotin, més acolorits i amb detalls que recorden Goya, està entre els 80.000 i els 100.000, en la línia dels que va vendre l'any passat. La galeria Mayoral li ha dedicat un espai en solitari a Pratts perquè hi exposi dues grans teles que reflecteixen la seva maternitat recent, de les quals no fan públic el preu.

El tenista derrotat d'Elmgreen & Dragset

L'estand d'Helga de Alvear és el que rep el públic al pavelló 7 de la fira i un dels més prestigiosos. El 2018 va rebre una allau de visitants arran de la censura de l'obra de Santiago Sierra Presos polítics a l'Espanya contemporània, i enguany torna a ser una de les més visitades amb una peça plena de sarcasme. Es tracta de Short story (200.000 euros sense IVA), una escultura d'un jugador de tenis vençut tirat per terra obra del duet Elmgreen & Dragset; el guanyador l'exposarà la galeria a la pròxima edició d'Arco Lisboa. "Els artistes veuen un esport com el tenis com una eina de control social i cultural, perquè l'acostumen a jugar homes blancs de classe mitjana-alta", afirmen des de la galeria.

Entre els polítics que han passat per Arco hi ha Ernest Urtasun, que s'ha estrenat a la fira com a ministre de Cultura, pocs dies després d'escoltar la demanda històrica del Consorci de Galeries d'Art Contemporani d'una rebaixa de l'IVA per a la compra d'obres d'art, que ara és del 21%. Urtasun s'ha mostrat disposat a avançar en aquest tema, però des del ministeri d'Hisenda han anunciat que no en tenen constància.