Miquel Barceló: "Soc un gran especialista a provocar accidents"

BarcelonaAmb la ceràmica, Miquel Barceló (Felanitx, 1957) viatja en el temps. Al documental Barceló, traços de fang, que s'ha estrenat aquest vespre a la Pedrera coincidint amb l'exposició Barceló. Tots som grecs, l'artista mallorquí recorda que va començar a fer ceràmica a Mali amb unes tècniques pròpies del neolític, i que aquell lloc i aquella manera de treballar el feien sentir més jove. "La ceràmica de Mali és com del neolític", afirma Barceló al documental, dirigit per Josep Maria Civit i coproduït per la Fundació Catalunya La Pedrera i Minimal Films.

"A l'Àfrica tot es torna vell aviat, i a mi em semblava que jo tornava jove; és una cosa curiosa. Al cap de dos mesos em sentia com si hagués perdut vint anys, era com Dorian Gray, una cosa perversa", explica Barceló. Més endavant, va fer un "avanç de 5.000 anys" i va començar a fer servir al taller, en una antiga teulera a Vilafranca de Bonany (Mallorca), tècniques del segle XIX fins a arribar al segle XXI. Com recull Civit, Barceló és un ceramista molt singular: com a pintor, fa servir eines que no són del món de l'art, com una mena de massa de fusta que Barceló diu que es fa servir en l'elaboració del formatge de Gruyère. També porta al límit els materials, com s'ha pogut veure en el seu mural a la capella del Santíssim de la catedral de Palma. "Amb Gaudí vaig tenir una relació fèrtil. Moltes vegades les coses acaben d'una manera que no tenies prevista, m'agrada aquest risc", adverteix Barceló.

Molt sovint el punt de partida de les ceràmiques de petit format de Barceló és una gerra o un gibrell que es fa seus a còpia de gestos radicals: els deforma a cops, o n'extreu altres formes fent-los talls per tot arreu. De fet, molts dels seus treballs estan expressament esquerdats. "Soc un gran especialista a provocar accidents", assegura l'artista, davant una placa amb dues llagostes exposada a la Pedrera. "La ceràmica ha sobreviscut a tot, i de la pintura grega no n'ha quedat cap, només una dins una tomba a Paestum. En canvi, ningú es va prendre la molèstia de destruir la ceràmica. Trencar-la amb un martell és massa feina. I, a més, la pots reconstituir. Es cremen les cases, però la ceràmica es torna invisible en el moment adient", explica l'artista durant una visita a l'exposició amb la poeta Dolors Miquel.

Un pintor orgànic i rebel

La vetllada ha continuat amb un diàleg entre Miquel Barceló i el poeta, assagista i traficant d'idees Vicenç Altaió. Les localitats estaven exhaurides des de fa dies. Es van conèixer als anys 70 a Mallorca, i Altaió va dedicar una exposició al Barceló primerenc el 2010 durant la seva etapa com a director de l'Arts Santa Mònica. "El Miquel sempre ha sigut molt orgànic i ens ha parlat de la vida i la mort barrejant matèria viva i matèria pictòrica –explica Altaió–. Feia tot el que em deien que no fes durant el meu breu pas per l'Escola de Belles Arts: pintar amb carn picada o amb pintura, i es tractava de fer-ho quedar".

Altaió recorda que en temps de crisi de la pintura, Barceló va ser rebut amb "optimisme" perquè va demostrar que les coses es podien tornar a fer, que "es podia tornar a pintar de bell nou". "Ara vivim un temps d'un historicisme decadent", ha advertit Barceló. Això és un defecte que ha atribuït a l'afany per ser políticament correcte.

"La ceràmica és la forma total de la pintura"

"La tradició sempre l'he assumit com una cosa interessant, no com un pes", diu Barceló. Per això, no fa massa diferència entre poesia i art i se sent molt pròxim als autors. Tampoc la fa entre ceràmica, escultura i pintura. "La ceràmica és la forma total de la pintura", subratlla. "El Miquel és ell mateix una peça de ceràmica, al documental té el color de la terra", diu Altaió. A Barceló no li ha semblat estrany, i ha recordat l'espectacle que va fer amb el coreògraf Josef Nadj, on es fusionaven amb el fang. "Quan el vam fer a Mali, es pensaven que era un sacrifici, i s'estranyaven que al final Nadj estigués viu", recorda l'artista.

Un altre dels punts de la conversa ha sigut la capella del Santíssim de la catedral de Palma. Va ser polèmica per a una part del públic, però Barceló recorda el suport que va rebre del bisbe Teodor Úbeda. Pel que fa al seu vessant com a autor, Barceló es considera més un lector, amb Llull cada vegada més a prop, i escriu quan no té "més remei": "A Mali escrivia quan estava malalt: anotava si havia vomitat o si havia tingut diarrea. Escric per pura necessitat; si ho pogués dir dibuixant, no escriuria. Com més llegeixo, més m'adono que no hauria d'escriure".

Les grans obres monumentals, de Barcelona a Ginebra

Al llarg de la seva trajectòria, Barceló ha fet projectes monumentals com la cúpula del Mercat de les Flors i, més endavant, la de les Nacions Unides a Ginebra, aquesta última amb 60.000 quilos de pigments. "És l'única obra del món que té tots els pigments purs, sense barrejar", explica Barceló. Així mateix, Altaió li ha recordat la vigència del seu essencialisme i del retorn a la natura, mentre que ell ha recordat que va ser un ecologista pioner amb accions com l'ocupació de l'illa de la Dragonera. Malgrat tot, diu que no és "un Robinson" al·lèrgic a les tecnologies i creu que la IA no és un perill, tot i que reivindica la feina "amb el cos".