Més Picasso: del Museu Reina Sofia al MoMA de Nova York
Arriben a Barcelona, Madrid i Nova York les últimes exposicions de la Celebració Picasso
BarcelonaAlgunes de les exposicions més importants de la Celebració Picasso han arribat durant els últims mesos de les commemoracions: després de Miró-Picasso a la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona, el dia 15 de novembre obrirà les portes al Museu Reina Sofia una altra de les exposicions més esperades: Picasso 1906. La gran transformació (fins al 4 de març del 2024), el comissari de la qual és el professor de la Universitat de Màlaga Eugenio Carmona. La tesi és reveladora: Carmona considera l’any 1906 com un període amb entitat pròpia en la trajectòria de Picasso, en comptes de veure’l "com un epíleg del període rosa o com un pròleg de Les senyoretes d’Avinyó". Durant aquells dotze mesos, dos dels quals els va passar a Gósol amb la seva parella d’aleshores, Fernande Olivier, Picasso va fer la primera aportació a “l’art modern”, com explica Carmona. “Amb només 25 anys, el 1906, Picasso és un artista encara jove però ja madur en els seus criteris estètics –diu la presentació de la mostra–. Deixant enrere la bohèmia i el pessimisme, es mostra vital i expansiu, fins i tot sensual; s’acosta a plantejaments llibertaris i anhela la refundació de l’experiència artística. Amb el suport de marxants i col·leccionistes, i relacionat amb un potent grup de creadors coetanis, viu lliurat al sentit «processual» de la seva obra, busca «el que és primordial» i desenvolupa el seu treball en tres registres: el cos, la forma i la interculturalitat”.
Una altra exposició de la Celebració Picasso a Catalunya també acaba d’arribar: la Fundació Palau de Caldes d’Estrac ha inaugurat aquest dissabte Picasso en la retina. Retrats d’artistes catalans, per mostrar la visió que van tenir de l’artista malagueny altres artistes coetanis com Sebastià Junyent, Ramon Casas, Ramon Riu Dòria, Ricard Canals, Manuel Pallarès, Pau Gargallo i Joan Vidal i Ventosa, i altres artistes posteriors com Salvador Dalí, Antoni Tàpies i Josep Guinovart. Aleshores, Picasso ja s’havia convertit en un símbol de l’èxit. Els comissaris són el conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya Eduard Vallès i l’historiador de l’art Sebastià Sánchez Sauleda. Els retrats de Picasso que s’hi poden veure estan dividits en tres categories: biogràfica, d’homenatge i visions caricaturesques. Un altre aspecte que han volgut abordar els comissaris és que els monuments dedicats a Picasso que hi ha a Catalunya, com Homenatge a Picasso, d’Antoni Tàpies, reflecteixen que va ser un referent per al món de l’art català. La mostra estarà oberta fins al 18 de febrer del 2024.
A Madrid, l’exposició que el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, ha comissionat a la Casa de Velázquez, en cartell fins al 15 de febrer del 2024, aborda un altre joc de mirades artístiques, en aquest cas la de Picasso i el mateix Velázquez. La mostra inclou gravats de Picasso, cartes, documents i obres d’art encarregades amb motiu de la mostra. I aquests jocs de mirades es multipliquen en l’exposició del Museu Picasso de MàlagaL’eco de Picasso, sobre la manera com artistes de les generacions posteriors han begut de l’obra del malagueny, de Cy Twombly (1928-2011) a la pratenca Cristina BanBan (1987).
En l’àmbit internacional, una de les últimes exposicions de la Celebració Picasso que ha obert les portes, al MoMA de Nova York, és Picasso a Fontainebleau (fins al 17 de febrer del 2024). La mostra reuneix dues pintures molt diferents que l’artista malagueny va fer durant l’estiu del 1921 en una mansió que havia llogat en aquesta localitat: la classicista Tres dones a la font i una de les versions del tema dels Tres músics en clau cubista. El debat entre els crítics sobre el perquè d'aquesta diferència va ser sonat.