'La masia' de Miró i 'La dansa' de Picasso, estrelles de la gran exposició de Barcelona sobre l'amistat dels dos artistes

La gran exposició sobre la relació d'amistat entre Pablo Picasso i Joan Miró comptarà amb algunes de les obres més emblemàtiques dels dos artistes. El Museu Picasso i la Fundació Miró de Barcelona col·laboren i acullen per primer cop aquesta gran mostra que, emmarcada en els actes de la Celebració Picasso 1973-2023, se celebrarà del 20 d'octubre al 25 de febrer. Ja han començat a donar informació sobre les obres que s'hi podran veure, algunes de les quals no s'havien vist mai abans a Barcelona o s'hi han pogut admirar poques vegades.

Del primer cas destaca, per exemple, Les tres ballarines (La dansa), una peça del 1925 de Picasso que prové de la Tate Modern de Londres i que té molta història al darrere. Artísticament, perquè es considera una obra clau en l'evolució pictòrica de l'artista, de gran influència en l'art del segle XX i XXI, i que els surrealistes es van fer seva –André Breton la va publicar a La révolution surréaliste juntament amb Les senyoretes d'Avinyó–. I biogràficament, perquè en l'obra hi apareixen els rastres de la crisi matrimonial amb Olga Koklova i també hi va incloure el retrat de Ramon Pichot –la figura a l'ombra darrera la ballarina de la dreta–, mort aquell mateix any i que havia estat un íntim amic de l'artista des dels anys d'Els Quatre Gats. Pichot, que havia convidat Picasso a Cadaqués i també va tenir relació directa amb Salvador Dalí, tenia com a parella Germaine Gargallo, la model parisenca que estava al darrere del suïcidi de Carles Casagemas.

Del segon cas, el de les obres que s'han vist a Barcelona poques vegades, destaca sens dubte La masia, la gran obra de Miró del 1921-1922 que va ser propietat d'Ernest Hemingway, el seu amic, i que ara forma part de la col·lecció de la National Gallery de Washington. S'ha vist a Barcelona anteriorment, però sempre és un delit contemplar en directe aquesta obra mestra en la qual Miró va condensar totes les investigacions de la seva primera etapa, prèvia al període surrealista, en un retrat minuciós i oníric de la seva masia familiar de Mont-roig del Camp.

L'exposició inclourà, però, més de 250 obres procedents de col·leccions de tot el món –des de Cap d'home del 1937 de Miró fins a La dona que plora de Picasso– tot i i que el gruix són les col·leccions dels dos museus, que per a aquesta ocasió especial s'intercanvien també algunes peces. Així, per exemple, un dels quadres del cicle Las Meninas de Picasso i L'Arlequí, la primera obra que va donar l'artista a la ciutat, sortiran del Museu Picasso per anar a la Fundació Miró, i d'aquest centre en sortiran obres com Flama en l'espai i dona nua o L'estel matinal, aquest últim de la sèrie Constel·lacions, que aniran al museu del carrer Montcada.

L'exposició està organitzada conjuntament pels dos centres, en el marc general del 50 aniversari de la mort de Picasso i el 40 de la de Miró, i té com a directors de projecte els dos directors, Marko Nadiel i Emmanuel Guigon, i el comissariat de Teresa Montaner i Sònia Villegas, per part de l'entitat mironiana, i de Margarida Cortadella i Elena Llorens per part del Museu Picasso. La doble mostra s'inaugura el 18 d'octubre, i el 20 d'octubre, amb reserva prèvia, hi haurà entrada gratuïta als dos museus.