Mari Chordà al Macba: "Fa molts anys que aquell porc que teníem a sobre va morir"

BarcelonaL'artista i escriptora Mari Chordà (Amposta, 1942) és una figura icònica pel seu art i per la lluita feminista. Està exultant per l'exposició que li dedica el Macba fins al 12 de gener: Mari Chordà... i moltes altres coses, titulada com el poemari que va publicar el 1976. Alhora, no abaixa la guàrdia. Chordà recorda com, per damunt de les seves pintures i escultures, es va concentrar en combatre aquell "món ranci, putrefacte i franquista", i ara adverteix que encara queda feina per fer. "No ens refiem massa, perquè no és or tot allò que llu. Atenció, homes i sobretot dones, perquè sempre hi ha una excusa per menystenir-nos, i que avanti popolo!", afirma Mari Chordà.

L'exposició recull amb escreix el gruix de la producció de Chordà com a artista i poeta, i una selecció de publicacions i documents de tota la seva trajectòria, que en el terreny més social té els seus puntals en espais com la barcelonina LaSal, bar-biblioteca feminista; Lo Llar, a Amposta, i Ca la Dona, a Barcelona. S'hi poden veure moltes de les característiques pintures abstractes de l'artista, moltes vegades evocadores del cos, la sexualitat i el plaer femenins, i també sorpreses com diferents composicions fotogràfiques, entre les quals hi ha Silenci i Espiroqueta, i una instal·lació de vímet amb un vídeo, titulada Úter/Ou.

"Com a museu, per a nosaltres és important destacar l'agència col·lectiva de Mari Chordà, el fet que des de la seva pràctica fa comunitat i defensa qüestions socials que són clau", afirma la directora del museu, Elvira Dyangani Ose. L'exposició l'han organitzat conjuntament el Macba i el Museu d'Art Modern de Tarragona, on es va poder visitar entre el febrer i l'abril. És un gran encert que ho hagin fet, perquè és un gest molt significatiu en una cadena de reconeixement que ha rebut Chordà des que la seva retrospectiva Passar i traspassar, 1960-2000 es va veure fa més de vint anys a Amposta, Tortosa i Tarragona, i més endavant també al Musac de Lleó i la Tate Modern de Londres, i en galeries com la barcelonina Mayoral. "En aquest país els canvis respecte a les dones artistes els hem viscut tan lentament que d'alguna manera se'ns va obligar a tenir al davant una cua de senyors que fan un art semblant. Ja n'hi ha prou! Que no ens intentin vendre la història ximpleta, fa molts anys que aquell porc que teníem a sobre va morir! Però encara hi ha molta rebel·lió entre les dones perquè és necessària, si no mireu quantes dones assassinades!", exclama Chordà.

Mari Chordà, combativa fins al moll de l'os. "Ni la condició ni l'edat són un límit, sinó un estímul", afirma Teresa Grandas, conservadora del museu i la comissària de la mostra. "El vincle entre l'art, l'escriptura i la vida és part d'una actitud política de la Mari que està sustentada per conviccions davant una situació social que ha viscut, però també per la seva experiència personal. M'agrada dir que la Mari és una persona molt inconformista, pot ser incòmoda, és molt juganera, molt divertida, i sobretot és molt subversiva –explica la comissària–. És una observadora atenta de la realitat que l'envolta, de la qual necessita prendre part i subvertir-la amb uns principis marcats pel feminisme", conclou.