Marc Chagall enlaira el seu art tendre i líric al Palau Martorell

BarcelonaMarc Chagall (1887-1985) va ser un artista incansable: va morir als 97 anys encara en actiu. La seva trajectòria de més de seixanta anys va estar marcada pels esdeveniments més terribles del segle XX i, malgrat tot, el seu univers creatiu va estar ple de tendresa, lirisme i fantasia. "En les seves obres podem veure trineus que van pel cel, violins que ressonen per damunt els terrats, éssers bicèfals i parelles d'enamorats que s'acaricien sota rams de flors", explica Lola Durán, historiadora de l'art i comissària de Marc Chagall. El color dels somnis, l'exposició que el Palau Martorell de Barcelona dedica a l'artista a partir d'aquest dimarts i fins al 24 de març. "Mai saps on és la línia entre el real i el fictici", diu Durán. Així mateix, les obres de Chagall són plenes de personatges recurrents com els galls, els ases, els pallassos... "Tots aquests elements no apareixen com es poden veure en la vida real, sinó com estan organitzats en la ment de l'artista", diu la comissària.

L'exposició inclou unes 180 obres, una vintena de les quals són dibuixos, guaixos i pintures. La resta són gravats, entre els quals destaquen les noranta estampes amb què Chagall va il·lustrar les Faules de La Fontaine per encàrrec del marxant Ambroise Vollard. Entre els plats forts hi ha el quadre circense El gall morat, i nombroses natures mortes de flors en l'àmbit final del recorregut dedicat a l'amor. Curiosament, el mateix Chagall assegurava que l'únic color que donava sentit a la paleta d'un pintor era el de l'"amor". "Chagall deia que la seva primera dona, Bella –recorda la comissària–, havia sigut la primera dona que li havia regalat una flor, i parlava de l'amor i d'aquest sentiment tan fort que tenia com una energia que els havia permès tirar endavant entre tots els problemes de la vida. Es representava amb Bella volant sobre els núvols perquè l'amor és una força que et fa surar, l'amor desafia la força de la gravetat". I al mateix temps, feia un ús molt personal del color, com es pot veure amb una intensitat especial en un conjunt de gravats que va fer als anys 50 per a la revista Derrière le miroir dedicats a París, exposats en un altre àmbit dedicat a la capital francesa.

Marc Chagall va néixer a Vítsiebsk (Bielorússia). En va marxar aviat, però, com diu Durán, sempre va portar el seu poble amb ell i el va evocar al llarg de tota la seva vida en obres sovint plenes d'enyorança. Quan ja estava instal·lat a París, Chagall va tornar a casa per assistir al casament de la seva germana i veure Bella, però l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i pocs anys després la Revolució Russa, va prolongar fins a vuit anys l'estada que tenia prevista per tres mesos. "D'entrada es va unir a la Revolució, però el dogmatisme revolucionari també passava per l'assumpció del constructivisme, que estava molt allunyat de la seva pintura, i va quedar al marge de la creació russa. Va haver de marxar a França, així que va partir un primer èxode i, com que era jueu i feia un art que era considerat degenerat, es va haver d'exiliar als Estats Units arran de la Segona Guerra Mundial". Abans, als primers anys 30, Chagall havia fet un viatge a Terra Santa que va ser essencial perquè considerava que hi havia trobat el seu origen i una "llum interior", conclou Durán, una llum que quedava reflectida en totes les seves obres.