'Màquines del temps': l'art fet a les presons s'allibera al Santa Mònica
Antoni Hervàs treballa amb diversos grups de persones recloses i dialoga amb els seus treballs
BarcelonaLes persones internes a les presons acostumen a dir que a la presó el temps sembla quedar suspès, mentre que els seus desitjos, frustracions i plans de futur continuen bategant per a quan surtin en llibertat. La Loli és una interna de la presó de Wad Ras i ha trobat en l’escriptura i el dibuix dos aliats per passar un temps que sembla aturat. La Loli és, també, “l’àvia de la presó” que l’artista Antoni Hervàs va conèixer durant el seu treball amb uns 170 interns de presons catalanes per fer, entre tots plegats, les obres que es poden veure a l’Arts Santa Mònica fins al 8 de setembre dins l’exposició Màquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó, organitzada pel mateix centre, el departament de Justícia, Drets i Memòria i el departament de Cultura coincidint amb els 40 anys de l’assumpció de les competències penitenciàries per part de la Generalitat.
Antoni Hervàs es defineix a ell mateix com a “dibuixant”, i és conegut per la feina que fa amb col·lectius que queden al marge. “La meva manera de treballar parteix de l’afecte, de sentir-me molt a prop de les comunitats amb les quals treballo, per això vaig intentar quedar-me amb el mateix grup de gent durant el màxim de temps”, afirma Antoni Hervàs. Abans de sortir de la presó, la Loli va regalar a Hervàs alguns dels seus quaderns, i ell l’ha correspost dedicant-li un dels “tòtems” que formen l’exposició. Es tracta d’una de les característiques escultures gegants d’Hervàs fetes amb fulls de diaris, entre els quals hi ha l’ARA, basada en un autoretrat de la mateixa Loli. L’obra té dues cares. En una la Loli plora i uns peixos se li enfilen per les llàgrimes; la cara és plena d’escrits d’ella mateixa, però Hervàs els ha fragmentat per no revelar del tot la seva intimitat. En l’altra, es pot veure com, fa molts anys, tres homes la van intentar segrestar a Mèxic, i ella va saltar del cotxe en marxa. “És una Loli molt més guerrera i més aventurera”, explica l’artista. En qualsevol cas, en aquesta exposició Hervàs brilla a l’hora de fer de catalitzador dels treballs de reclusos que nodreixen els seus propis treballs.
Concursos d'art a les presons
Per començar a treballar, Hervàs i la comissària Mery Cuesta van visitar totes les presons que van poder. “Jo també buscava persones amb les quals pogués connectar a través de l'obra, que em provoquessin un crush, que els seus processos s’assemblessin als meus. Des del començament tenia clar que volia integrar les seves obres en l’exposició”, assegura Hervàs.
Cuesta i Hervàs es van integrar en la dinàmica de tallers i concursos de pintura de les presons, com es pot veure amb els treballs exposats a la primera part del recorregut, mentre que a la segona part les escultures d’Hervàs, a vegades inspirades en aquestes obres, fan d’expositor i dialoguen amb els treballs de la mateixa Loli, els dibuixos, pintures i ceràmiques del José, el Rafa, el Víctor, les alumnes dels tallers artístics del CP de Dones de Barcelona i el grup del taller de ceràmica del CP de Joves. Entre elles destaca l’obra que Hervàs considera “la columna vertebral” de l’exposició: un tapís gegantí fet per Hervàs amb llençols pintats per unes trenta recluses de Wad Ras, ple d’imatges de la seva història, la seva intimitat i els seus anhels. Entre elles hi ha l’Olga, que va explicar amb un conjunt de dibuixos com es va instal·lar a viure a l’Imax quan el cinema va tancar.