Un Magritte de 33 milions d'euros enlaira la fira d'art més important del món

Maastricht"Espero que ho venguis tot perquè et puguis quedar a Europa". Dos galeristes parlen animadament al Centre de Convencions de Maastricht davant un mur gegant de flors mentre els vips no paren de fer-s'hi selfies. Arrenca la nova edició de Tefaf, considerada la fira d'art més important del món pel seu caràcter enciclopèdic. S'ha convertit en un lloc comú dir que durant la fira, que comença aquest dimecres per a convidats i dissabte per al públic, l'aeroport de Maastricht és el lloc on hi ha més jets privats del món. "Hi ha un excés de bellesa tan gran que és gairebé pornogràfic", afirma un col·lega.

Hi ha més de 20.000 obres que presenten 270 galeries d'una vintena de països. La més cara de la fira és La corde sensible, una pintura de René Magritte a la venda a la galeria canadenca Landau per 33,1 milions d'euros. No és explícita, però sí que destil·la sensualitat: Magritte la va pintar el 1960 per a la seva dona Georgette Berger i davant la copa, el núvol i el paisatge que protagonitzen el quadre és inevitable imaginar-se el desig de Magritte pels seus pits, com un poema de Salvat-Papasseit. Abans de sortir a la venda, La corde sensible va estar exposada al museu de l'artista a Brussel·les. És una obra excepcional per les mides i perquè Magritte amb prou feines va tornar a repetir la imatge del quadre. "Va aconseguir el que volia a la primera", afirma la galerista Jennifer Landau. També ho és el preu, perquè l'actual és més del doble dels 16,2 milions d'euros pels quals va ser venuda en una subhasta de Christie's a Nova York el febrer del 2017.

L'altra obra més cara de la fira també és d'un altre gran artista del segle XX, Marc Chagall, a la venda a la galeria David Tunick per 23,6 milions d'euros. Es tracta d'un Autoretrat amb paleta del 1917, de quan l'artista es va traslladar a Sant Petersburg. Però sempre va portar la seva Vitebsk natal al cor, com es pot veure a l'autoretrat, encara que la pintés desafiant la força de la gravetat. Com a curiositat, el galerista argentí Jaime Eguiguren té a la venda per 2,5 milions d'euros un Sacrifici de Príap de Goya amb molta trempera.

Mentre que a Arco era difícil trobar obres de pes de Picasso perquè enguany estan molt sol·licitades per les commemoracions de l'artista malagueny, la mateixa Landau en porta dues de pes: un retrat de Marie-Thérèse Walter que evoca el moment en què Picasso es debatia entre ella i Olga Klokova, també valorat en 23,6 milions d'euros, i un altre de François Gillot que costa 21,3 milions d'euros.

L'impacte de la guerra a Ucraïna

La 36a Tefaf és l'edició de la tornada a la normalitat, perquè la del 2020 va tancar abans d'hora per l'esclat de la pandèmia de covid, la del 2021 la van haver de fer en línia i la de l'any passat es va fer al juny. La nova edició arrenca també en un moment delicat, per la inflació i la guerra d'Ucraïna que pot retraure els col·leccionistes. D'una altra banda, el Brexit dificulta la importació i l'exportació d'obres d'art i genera un augment de preus que poden fer que Londres perdi pistonada en favor de París com a punt de trobada internacional del mercat a Europa. Però, malgrat tot, els galeristes arrenquen amb bones expectatives, basades en part en un fet capital: els col·leccionistes no deixen passar de llarg obres excepcionals com les que hi ha a la fira. I ho poden fer amb totes les garanties, perquè cadascuna de les obres a la venda, des d'objectes mil·lenaris com un Bodhisattva que arriba a uns 9,3 milions d'euros a la galeria Rossi fins a una escultura d'ònix rosa d'Anish Kapoor que recorda un sexe femení (1,8 milions d'euros a la galeria Lisson), les aprova un prestigiós comitè de veto.

"Els galeristes van guardar obres importants durant la pandèmia", afirma Jordi Coll, galerista de Colnaghi. "Quan surten a la venda obres mestres trenquen els rècords, però el problema és trobar-les", adverteix. Aquesta galeria porta un altre dels plats forts de la fira, La Mare de Déu de la faixa, de Bartolomé Esteban Murillo, per la qual demanen 12 milions d'euros. "És el Murillo en mans privades més important", subratlla Coll. I sortint del guió de la fira, el galerista avança que a l'abril o al maig hi haurà "bones notícies" sobre l'Ecce Homo atribuït a Caravaggio que va aparèixer a Madrid l'estiu del 2021 i del qual Colnaghi va rebre l'encàrrec de gestionar-lo.

Sí, el mercat de les grans obres sembla imparable: a la galeria Rob Smeets no diuen el preu d'una Immaculada Concepció d'Alonso Cano, que va ser a l'estudi de Pacheco a Sevilla amb Diego de Velázquez, perquè l'han venut abans d'obrir. I a Trinity tampoc revelen el d'un retrat d'un intel·lectual anònim de Tintoretto redescobert fa poc perquè el tenen reservat. A la madrilenya Caylus també tenen una obra italiana important: un diminut Ecce Homo de Sebastiano del Piombo (850.000 euros) i un Retrat de l'arquebisbe Spinola de Murillo (650.000 euros).

Un Sorolla de museu i una escultura de Dalí dels 30

Un altre artista del qual es fan commemoracions enguany és Joaquín Sorolla. Coincidint amb el centenari de la mort, la galeria Artur Ramon té a la venda dues de les seves pintures: Noies a la platja, que va estar exposada al museu madrileny de l'artista (2,7 milions d'euros), i Retrat de María Planas de Gil amb mantellina negra (un milió d'euros). Un altre galerista català destacat a Tefaf és Mayoral: entre els plats forts, té la pintura de Joan Miró i la d'Antoni Tàpies que van portar a Arco, amb preus de 2 milions i 750.000 euros, respectivament, una tela de Manolo Millares que va estar exposada al MoMA de Nova York els anys 60 (1,2 milions d'euros) i una escultura de Salvador Dalí dels anys 30 que el mateix artista va reconstruir els anys 70 (700.000 euros). "El tret diferencial de Tefaf és la qualitat de les obres de totes les èpoques que s'hi poden veure", conclou Jordi Mayoral. I, en el terreny de les joies, la galerista d'Oropesa de Mar Deborah Elvira té a la venda una delicada creu reliquiari espanyola dels volts del 1600 per 130.000 euros.