Els Maeght, els galeristes que van llançar Eduardo Chillida al món

Hernani (Guipúscoa)El matrimoni de galeristes, editors i mecenes format per Aimé i Marguerite Maeght va endegar la fundació que porta el seu nom a Sant Pau de Vença després de la tràgica mort d'un fill. La fundació, que va ser pionera a Europa, els va suposar una injecció d'esperança i alegria. Després de visitar el taller de Joan Miró a Mallorca, els Maeght van encarregar la seu a l'arquitecte Josep Lluís Sert i la van convertir en un lloc de trobada dels grans artistes amb qui treballaven. "Quan un artista entrava a la galeria també ho feia a la família", afirma Isabelle Maeght, neta dels fundadors i actual administradora de la Fundació Maeght, amb motiu de l'exposició Univers Maeght al Chillida Leku, des d'aquest dissabte fins al 14 d'abril del 2024, amb disset escultures de la fundació en diàleg amb les de Chillida, de noms consagrats com Jean Arp, Pablo Palazuelo, Georges Braque, Alexander Calder, Marc Chagall i Antoni Tàpies. "Els cognoms Maeght i Chillida estan units per sempre", subratlla Maeght. Es tracta de la primera gran exposició col·lectiva del Chillida Leku i també del tret de sortida de l'Any Chillida a la institució. La mostra ha estat possible gràcies al fet que la Fundació Maeght està tancada pe ampliació.

Aimé Maegt va descobrir Chillida quan l'escultor basc vivia amb Palazuelo a París a finals dels anys 40 i quan va visitar el seu taller va exclamar: "Això sí que és un escultor!" Li va dedicar la primera exposició individual el 1956, que va ser clau en l'esclat internacional de Chillida, i sempre el va anomenar Mon petit. I l'exemple de la Fundació Maeght va esperonar Chillida a crear el Chillida Leku.

Entre els plats forts de l'exposició hi ha Home que camina II, d'Alberto Giacometti, que surt per primera vegada de la fundació. També Teranyina matinal, una escultura d'Alexander Calder gegantina que es quedarà al Chillida Leku durant un any. És la primera vegada que es pot veure des del 2013 i està impecable després que la restauressin. La llavor gegant, de Jean Arp, també es pot veure a l'exterior del caserío del Chillida Leku. "Maeght va ser un visionari a l'hora de reunir no només artistes, sinó també escriptors, poetes i filòsofs", afirma Luis Chillida, fill de l'artista i el president de la fundació Eduardo Chillida-Pilar Belzunce. "Els artistes passaven un temps a la Fundació Maeght –explica Chillida–. El pare i la mare eren molt diferents dels altres perquè tenien vuit fills, mentre que els altres artistes en tenien un o no en tenien. Hi anaven per passar les vacances i el meu pare hi feia una feina molt diferent de la de l'hivern: feia les escultures amb terra xamotada, que va descobrir quan va veure com la treballava Joan Miró a la mateixa fundació, i també treballava els gravats. Per a Chillida, treballar també era fer vacances perquè era el que més li agradava fer".

Isabelle Maeght assegura que, més que obres d'art, la mostra evoca "una història i unes vivències". I ara veu la Fundació Maeght i el Chillida Leku com "llocs de memòria i de transmissió d'un llegat". Va ser precisament Chillida qui va fer escultures en homenatge a alguns d'aquests artistes, com Joan Miró, Alberto Giacometti, Alexander Calder i Georges Braque. Del de Calder, se'n pot veure una maqueta a la mostra i Homenatge a Georges Braque forma part de la col·lecció del Chillida Leku. "El pare no es plantejava fer un homenatge a un artista o un altre, sinó que durant el procés de treball d'una obra hi havia alguna cosa que li recordava l'obra d'un altre creador", diu Luis Chillida. "El pare va ser un gran amic de Calder, va tenir una gran amistat amb Giacometti i amb Miró, amb qui quedava per coincidir a la fundació".

Una petita història de l'escultura del segle XX

És fascinant veure com un lloc tan singular com l'antic caserío del Chillida Leku i el llegat del mateix Chillida potencien les formes, les textures i els colors de les obres d'altres artistes que acullen. Amb les obres de la mostra, que porta per títol Univers Maeght, es pot fer una història abreujada de l'escultura del segle XX. A la planta baixa els protagonistes són l'obra de Giacometti i un altre Calder, un mòbil penjat de la lluerna de l'edifici, Tres sols grocs. I al primer pis brillen Dafne, de Juli González, Impuls suspès II, de Pablo Palazuelo, Figura (Nou), de Barbara Hepworth, i dues peces de Joan Miró: el bronze Projecte per a un monument (1972) i la ceràmica Gran disc de doble cara. La pintura de Georges Braque que tanca el recorregut té una anècdota entranyable al darrere: Chillida es va negar que Braque li comprés una obra. En canvi, li va proposar a Maeght que fessin un intercanvi. Quan va anar al taller de Braque a triar l'obra, Chillida va quedar parat perquè va triar el quadre que Braque havia pensat que li agradaria i ja li havia escrit una dedicatòria.