El Macba acull cinema subversiu de la llegendària Film Vídeo Informació

BarcelonaEn un moment en què no hi havia a Espanya institucions oficials dedicades a l'art contemporani i el cinema experimental, la plataforma visual Film Vídeo Informació (FVI) va ser un "agent constituent" i va generar "un espai". Així ho explica la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, amb motiu de l'exposició amb què el museu repassa fins al 26 de maig la trajectòria d'aquesta plataforma fundada inicialment per l'artista Eugènia Balcells, el teòric Eugeni Bonet, el periodista, cineasta i poeta Juan Bufill, el poeta Carles Hac Mor, el cineasta Manuel Huerga, el periodista i crític Ignacio Julià i Luis Serra, que va documentar tota aquella activitat amb la càmera. Eugènia Balcells i Carles Hac Mor ja havien fet els trenta anys, però la resta en tenien entre 19 i 23.

"La nostra intenció era anar fent una feina que s'estava fent de manera esporàdica en institucions com l'Institut Alemany, la Filmoteca i l'Institut d'Estudis Nord-americans, però que no tenia la continuïtat que crèiem que era necessària", afirma Juan Bufill, que també és el comissari de la mostra. Entre els fruits de FVI hi ha els dos números de la revista Visual (1977-1978), feta amb fotocòpies. "Publicacions periòdiques com aquella són un espai de pensament crític, però també un espai de generació d'una futura institució", diu Dyangani Ose. També van fer nombroses activitats divulgatives, la primera de les quals va ser la presentació de l'escultura de llum d'Anthony McCall Line describing a cone, el juliol del 1977 al domicili del desaparegut galerista Xefo Guasch. I la projecció del film Le bleu des origines, de Philippe Garrel, amb música interpretada en directe per Nico al cinema Ars l'estiu del 1978. I més endavant el programa de TV3 Arsenal, un dels guionistes del qual va ser Jordi Beltran, un programa amb el qual Marta Ferrussola va voler acabar perquè titllava els autors d'"anarquistes".

Com diu poèticament l'artista Eugènia Balcells, FVI va ser com "un misto encès dins la fosca que ho va canviar tot", mentre que per al periodista Jordi Beltran és una mostra "d'una filosofia subversiva de l'art visual" que avui considera perduda. Entre les obres exposades, hi ha la pel·lícula d'Eugènia Balcells Fuga, el film col·lectiu En la ciudad..., Photomatons, 133 i Mecànica (retard digital), d'Eugeni Bonet. De Juan Bufill es pot veure Ver piedras / Signos de sol, Green i Frontera, i de Manuel Huerga, Brutal Ardour. I la mostra també inclou una carta manuscrita del cineasta Iván Zulueta a Juan Bufill del 1980 i alguns exemplars de llibres com Anar i tornar, que reuneix la correspondència entre Eugènia Balcells i Carles Hac Mor.

El poder de l'art com a eina de transformació social

El context cultural en què va sorgir la revista està recollit en un projecte que el mateix Macba té en cartell fins a l'1 d'abril, Cançó per a molts moviments. Escenaris de creació col·lectiva. Es tracta d'un reguitzell de reculls documentals de casos d'estudi relacionats amb formes de creació col·lectiva i el poder de l'art com a eina de transformació social, entre els quals hi ha l'experiència de televisió comunitària Vídeo-Nou (1977-1983), el Festival Panafricà d'Algèria del 1969, l'Exposició Internacional Palestina celebrada a Beirut el 1978 i el Museo Internacional de la Resistencia de Salvador Allende (1973-1989). També hi ha el col·lectiu Act Up, el grup sorgit el 1987 per cridar l'atenció sobre els estralls del VIH; Lumbung Press, un col·lectiu sorgit durant l'última Documenta de Kassel arran de les acusacions d'antisemitisme que van rebre els comissaris; el Museo de las locas, un homenatge del duet El Palomar a la memòria trans, i Collectif Mohamed, el col·lectiu format a finals dels setanta als suburbis de París per un grup d'adolescents que van agafar una càmera de súper 8 per explicar les seves pròpies històries.

"Aquesta exposició és també un lloc de trobada on hi ha unes ressonàncies amb l'actualitat. El 90% dels materials es poden reproduir, així que qüestionen la idea de l'original", afirma la directora de conservació i recerca del museu, María Berrios. "En comptes de compartir respostes, ens plantegem quines preguntes podem compartir amb els nostres públics en un moment tan violent i tan brutal com el present", afirma el cap de programes públics, Sabel Gavaldón. Per això, aquest projecte, que agafa el títol d'un poema de la poeta i activista afroamericana Audre Lorde, també ha convertit la planta baixa del Macba en una àgora pública amb una programació de xerrades amb poetes, activistes, artistes... "Es tracta de com donem vida i moviment als arxius i com els arxius prenen forma en persones", subratlla Gavaldón.

Coincidint amb aquesta exposició va obrir les portes [contra]panorama, la segona edició del projecte triennal sobre el context local Panorama que va arrencar el 2021. En comptes de l'exposició col·lectiva que es va poder veure aleshores, enguany els membres del departament d'educació i programes públics i Ràdio Web Macba han obert una reflexió sobre temes sectorials com les dificultats de ser artista amb l'obra El Reino (2003), de Dora García, i un treball nou d'Antonio Gagliano i Verónica Lahitte, Reconstrucció: Barcelona Art Report.