'L’aigua fundacional' de Barcelona veu la llum 6.500 anys després
L'artista Irena Visa presenta 'Cançó i ball per a una font' al Centre d'Art La Capella
BarcelonaSota la Rambla, a uns cinquanta metres de profunditat, s'amaguen litres i litres d'aigua dolça. No ho saben gaires barcelonins, però fa uns set mil·lennis el centre de Barcelona estava ocupat per la llacuna de Cagalell: uns aiguamolls de 20 hectàrees que s'estenien per on ara hi ha Sant Pau del Camp, el carrer Avinyó i la plaça de la Gardunya. Cap al final del neolític, pels volts del 4500 aC, la primera comunitat sedentària de la zona va assentar-se al voltant d'aquest llac. I amb el pas del temps, a mesura que es va anar construint la ciutat al damunt, l'aigua va quedar soterrada en bosses freàtiques.
L'artista Irena Visa (Banyoles, 1985) va descobrir aquesta història per casualitat, molts anys després d'anar a viure a Barcelona, i li va despertar tanta curiositat que va proposar-se investigar el recorregut de l'aigua del Cagalell. "En altres ciutats, com Berlín i Nova York, el nivell freàtic està molt a prop de la superfície i quan foraden la terra de seguida els surt aigua. A Barcelona, en canvi, l'aigua subterrània no queda tant a la vista. A l'altura del Liceu no van fer una excavació gaire profunda per construir el metro i, per tant, el Cagalell havia quedat una mica oblidat", explica Visa.
L'aigua, soterrada durant segles, no va tornar a emergir fins al 1994, arran de l'incendi del Gran Teatre del Liceu. "L'actual edifici, que van construir aleshores, té una plataforma elevadora que serveix per pujar i baixar l'escenografia. Aquesta plataforma se sustenta amb unes potes que s'enfonsen a més de 50 metres de profunditat i, per tant, en instal·lar-les va començar a sortir aigua a raig, a tres litres per segon", explica. Els arquitectes van drenar l'aigua i, des del 2010, l'Ajuntament la canalitza per Ciutat Vella, el Poble-sec i Montjuïc, fins que arriba a la Font Màgica. "D'alguna manera, doncs, l'aigua fundacional de la ciutat torna a veure la llum del sol 6.500 anys més tard, i a sobre en un lloc tan emblemàtic com la Font Màgica", diu l'artista.
La Font Màgica s'ha aturat com a mesura d'estalvi, però, curiosament, l'aigua del Cagalell resulta especialment útil per contrarestar els problemes de sequera: "El seu cabal no disminueix. Els camions de l'Ajuntament la fan servir per netejar els carrers i regar alguns espais de la ciutat, com el Viver Municipal de Plantes Tres Pins". "Havent nascut a Banyoles, no és casualitat que m'interessés una història relacionada amb l'aigua", afegeix Visa.
El Quartet Gerhard interpreta Joan Magrané
A mitjans del 2022, l'artista va començar un treball de camp exhaustiu pels carrers de Barcelona per "trobar indicis, a peu de carrer, que mostressin que hi passava aigua d'origen freàtic". "Vaig aprendre les tècniques dels saurins, que amb varetes o pèndols detecten on s'amaga l'aigua", afegeix. Va tirar endavant el projecte gràcies a una beca de l'OSIC (Generalitat), que no només li van facilitar suport econòmic, sinó que li va permetre treballar col·laborativament amb Carlos López, un dels tècnics que dissenyen els balls de la Font Màgica.
La primera fase del procés creatiu va materialitzar-se amb una ruta pels carrers de la ciutat. I aquest dissabte 5 d'octubre, Visa culminarà el projecte, produït pel Centre d'Art La Capella i l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), amb un muntatge que conjuga música, imatge i relat: "He intentat traduir tot aquest viatge, des del Liceu fins a la Font Màgica, en una melodia i un ball". La peça musical, de nou minuts de durada, l'ha compost Joan Magrané i la interpretarà el Quartet Gerhard.
El ball l'ha confeccionat "amb un programa d'ordinador, creat expressament per a la Font, que et fa una recreació en 3D del que farien els rajos d'aigua". "És exactament la recreació que veuen els tècnics mentre dissenyen el que després es veurà a la Font, i és curiós perquè no s'ha ensenyat mai en directe, perquè normalment la gent veu només el resultat final", explica Visa.