Art

L'Institut Guttmann considera que Frida Kahlo patia la síndrome de la cua de cavall

L'artista mexicana, que va morir el 1954, podia tenir una lesió medul·lar d'origen traumàtic

ARA
i ARA

BarcelonaLa pintora mexicana Frida Kahlo (1907-1954) va ser una de les artistes més rellevants de la primera meitat del segle XX i s'ha convertit en una icona de la cultura pop. Tant la seva obra com la seva vida s'han explicat en exposicions i llibres i el seu rostre es pot veure en multitud de souvenirs. De fet, la seva vida es veu reflectida en bona part de la seva obra. Ara, però, tenim una dada més. A partir dels informes mèdics i la documentació sobre l'artista mexicana, professionals de l'Institut Guttmann de Badalona han fet un diagnòstic de l'origen de les seves afeccions que s'ha publicat a la revista Journal of Neurology.

Frida Kahlo va tenir un greu accident quan tenia 18 anys. L'autobús en el qual viatjava va xocar amb un tramvia. Una barra de ferro li va travessar el maluc i la pelvis. Aquell accident li va marcar la vida i des d'aleshores va patir dolors intensos que van fer que hagués de quedar-se quieta durant llargues temporades. Els investigadors han estudiat a fons l'origen dels seus dolors. "Els documents mèdics de l'època advoquen per la suma de múltiples causes: fractures, immobilització, postpòlio, espina bífida...", explica en un comunicat l'Institut Guttmann. Els professionals del centre mèdic dedicat a la salut cerebral i la neurorehabilitació asseguren que tots els símptomes que va tenir al llarg de la seva vida podrien ser causats per la síndrome de la cua de cavall. Es tracta d'una lesió a la part inferior de la medul·la espinal d'origen traumàtic.

Cargando
No hay anuncios

Quan tenia 6 anys, Kahlo va contraure la pòlio, que li va causar seqüeles permanents: la seva cama dreta era més curta i dèbil que l'esquerra. Tanmateix, segons l'estudi, el fet que més va marcar el decurs de la seva vida va ser l'accident: es va dislocar el colze esquerre, els turmells i les espatlles; es va trencar múltiples costelles i va patir tres fractures a la pelvis i onze en el peu dret, que va quedar esclafat. Es va fracturar també dues de les vèrtebres lumbars, i la barana de ferro li va causar una perforació abdominal. Després de l'accident va tenir fatiga i dolor a l'esquena, les cames i els genitals. A més, va empitjorar amb el temps. Els documents del seu metge, Leo Eloesser, assenyalen que també va tenir una disminució de la sensibilitat a la part inferior el seu cos i un empitjorament del peu i la cama dreta. Els autors de l'article consideren que la reducció de la sensibilitat a les cames, afegida al dolor neuropàtic a les cames i els genitals, coincideixen amb el diagnòstic de la síndrome de la cua de cavall, ocasionada per l'afectació de les arrels nervioses de la part interior de la medul·la espinal.

“La història clínica de Kahlo, les cartes en què indica canvis de sensibilitat a l'àrea genital i la descripció dels símptomes del doctor Eloesser són compatibles amb aquesta classificació”, indica la doctora Hatice Kumru, neuròloga a l’Institut Guttmann i autora de l’article. L’artista es va referir també en els seus escrits a "un dolor de ciàtica" persistent i hipersensibilitat al tacte, també a les zones genitals, que Kumru atribueix a un dolor espontani continu i a una al·lodínia, respectivament. Tots dos són dolors neuropàtics que podrien estar relacionats amb la síndrome de cavall.

Cargando
No hay anuncios

Part del tractament de Kahlo consistia a portar cotilles ortopèdiques com la que va pintar a l'obra La columna trencada. “Avui se sap que aquests mètodes sovint poden conduir a una atròfia muscular, empitjorar el dolor i causar trastorns de la marxa, cosa que probablement va contribuir a la seva discapacitat”, explica Kumru.