L'impacte encara per descobrir de dos paisatges catalans en l'obra de Miró i Picasso

BarcelonaPablo Picasso va anar per primer cop a Horta de Sant Joan l'estiu del 1898, quan encara no havia fet els 17 anys. El mas Tafetans, convertit en estudi provisional pel futur autor del Guernica i el seu amic pintor, Manuel Pallarès, es conserva tal com era a finals del segle XIX. "Encara hi ha rastres de pintura en alguna paret. És meravellós", diu el fotògraf Jean Marie del Moral, que acaba d'inaugurar a l'Institut Francès de Barcelona l'exposició Horta Picasso Miró Mont-roig.

Comissariada per Manuel Guerrero, la mostra, que es va poder veure a la primavera a la Fundació Palau, condensava en una seixantena d'imatges els viatges del fotògraf a dos paisatges molt influents en l'obra de Picasso i Miró. "Picasso deia que tot el que sabia ho havia après a Horta, on va tornar el 1909, amb Fernande Olivier, en plena febre cubista", recorda Del Moral. La influència de Mont-roig del Camp en Joan Miró també va ser fonamental. "Allà hi ha el mas familiar, on va passar temporades d'una gran creativitat –explica–. A París, Miró sempre parlava de Mont-roig. De fet, a la butxaca sempre hi portava una garrofa d'allà". Els dos paisatges van transformar i enriquir la mirada pictòrica de tots dos artistes. "Encara hi ha massa gent que no coneix el pas d'un i altre per aquests llocs, que estan separats només per 80 km –afegeix del Moral–. Picasso va saber captar l'ànima d'Horta. Miró va fer créixer la seva poètica en aquell entorn on se sentia tan còmode".

Horta Picasso Miró Mont-Roig, que a l'Institut Francès es pot veure en format reduït –hi ha 36 imatges– estableix "correspondències poètiques entre l'univers dels dos pintors". S'hi pot veure, per exemple, un detall del mur del convent de Sant Salvador que recorda la cara de Carles Casagemas, que Picasso va pintar a dins del taüt, poc després que se suïcidés als 20 anys. O una columna de l'església de Siurana que recorda la sinuositat enigmàtica d'alguns quadres mironians. "Tant Picasso com Miró van tenir una gran relació amb la terra, i l'estada en aquests paisatges tel·lúrics els acompanyarà sempre", assegura del Moral.

El projecte es converteix també en el record de dos artistes que van canviar la vida del fotògraf. "Vaig créixer a París a la dècada dels 50, i per a una família d'exiliats republicans com la meva era important saber que algú com Picasso ens feia costat", recorda. En el cas de Miró, la importància en la vida de Jean Marie del Moral encara va ser més gran. "El vaig conèixer el 1978, després de la representació de l'òpera Mori el merma, una versió de l'Ubú rei de Jarry inspirada en Franco, i li vaig dir que el volia fotografiar al seu estudi. Em va dir que havia d'anar fins a Son Abrines, a Mallorca". Va ser així com Jean Marie del Moral va començar a fer retrats d'artistes als seus espais de treball. "Des de llavors n'he fotografiat més de 200", diu. Hi ha des d'Antoni Tàpies fins a Roy Liechtenstein, Antonio Saura, Ai Wei Wei i Miquel Barceló, a qui ha seguit durant gairebé quatre dècades. "Els tallers ens diuen moltes coses dels artistes que hi treballen –explica–. Són espais íntims i creatius. Laboratoris on hi pot passar de tot", assegurava Picasso".