Art
Art23/02/2023

Qui és l'artista catalana que ha arrasat a Arco?

La galeria Perrotin ven totes les obres de la pintora Cristina BanBan

MadridLes artistes catalanes de les noves generacions arrasen a Arco. Aquesta edició de la fira d'art suposa el desembarcament a l'Estat de la pintora Cristina BanBan (el Prat del Llobregat, 1987), establerta a Nova York: ha venut les tres pintures de gran format amb nus femenins que té a l'estand de la galeria francesa Perrotin, cadascuna per 85.000 euros. "Com deia Paco de Lucía, per triomfar, has de triomfar a casa –afirma BanBan–. Estic molt contenta de ser aquí i crec que és molt important que la meva obra es conegui també a casa", subratlla.

Les protagonistes dels quadres de Cristina BanBan són unes dones mig figuratives mig abstractes en les quals destaquen els rostres i les mans. En la resta del cos hi ha més abstracció. Aquestes figures poden recordar mestres com Lucian Freud, Francis Bacon, els esbossos de Joaquín Sorolla i Paula Rego, i al mateix temps Willem de Kooning, que anava i tornava entre l'abstracció i la figuració, a més dels expressionistes abstractes. "La figura de la dona és un tema que sempre he fet servir, però l'any passat em vaig cansar de fer unes escenes i unes narratives molt tancades, i amb motiu la primera exposició a la galeria vaig començar a experimentar per veure fins a on podia estirar la figura", explica l'artista, que a vegades ha fet servir la seva pròpia imatge.

Cargando
No hay anuncios

La formació de BanBan va començar al Prat i més endavant a la Universitat de Barcelona. Va marxar a Londres el 2012, on va viure set anys. Durant aquell temps va fer diverses feines per guanyar-se la vida, entre les quals la d'il·lustradora. El 2016 va començar a pintar i va rebre un dels premis de l'exposició estival de la Royal Academy. El 2019 es va traslladar a Nova York, on ha trobat una escena més àmplia que l'espanyola. "A Espanya no sents a parlar gaire dels artistes contemporanis espanyols, ni tampoc dels de fora. I pel que fa a les galeries i institucions, no hi ha gaire representació d'artistes contemporanis, i menys si són espanyols", conclou BanBan, que en els pròxims mesos exposarà a Tòquio i a Miami.

Cargando
No hay anuncios

Una altra bona notícia és que la galeria Mayoral ha venut les dues pintures de Marria Pratts (Barcelona, 1988) que tenien a la venda, per 45.000 euros i 26.000 euros respectivament. "Les obres estan en bones mans", afirma el galerista Jordi Mayoral. "L'art contemporani és diferent del de períodes anteriors. Has de tenir molta cura de l'artista, perquè vendre a segons qui el pot perjudicar. La Marria és una esperança de futur i té la capacitat per arribar a ser una artista molt important", subratlla.

I per reblar el clau, després de triomfar a la passada edició de la fira suïssa Liste, Eva Fabregat (Barcelona, 1988), que està representada per la galeria Bombon Projects, ha guanyat el premi que la Comunitat de Madrid dona a Arco, que comporta l'adquisició de l'obra, concretament una de les seves característiques escultures amb formes biomòrfiques amb les quals explora temes relacionats amb l'eròtica dels objectes i el desig. El premi està destinat a artistes de menys de 40 anys i l'obra passarà a formar part de la col·lecció d'art contemporani del Museo Centro de Arte Dos de Mayo de Móstoles. També en el camp de l'escultura, a la galeria madrilenya Ehrhardt Flórez han venut una escultura de Rosa Tharrats (Barcelona, 1983) –coneguda també perquè va fer el vestuari d'algunes pel·lícules d'Albert Serra– confeccionada amb peces de roba i de marbre sobrant d'una fàbrica de taulells.

Cargando
No hay anuncios

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es va congratular a Arco, després d'inaugurar una exposició d'Isidre Manils al Centre Cultural Blanquerna, fruit de la col·laboració amb la Fundació Vila Casas, que el 42% de les obres d'art contemporani que la Generalitat va comprar l'any passat són de dones, un percentatge superior al 7% del ministeri de Cultura que ahir criticaven les sòcies de Mujeres en las Artes Visuales. "És una mirada que ens falta, i ens satisfà anar omplint el buit generacional que teníem", ha afirmat Garriga, que ha fet una ruta per la quinzena de galeries catalanes que hi ha a la fira. Pel que fa a altres vendes, a la galeria Senda han venut una gran campana de bronze de Zush (35.000 euros) i dues de més petites al Pérez Art Museum de Miami.

La segona jornada de la fira, que obrirà les portes al públic aquest divendres a la tarda, va estar marcada per la solemnitat de la inauguració oficial presidida pels reis espanyols. Poc després, el segon pregó flamenc concebut per l'artista Pedro G. Romero per a l'exposició monogràfica que hi ha dins la fira, Mediterrani: un mar rodó, retronava per la megafonia i injectava energia a la gentada que omplia els passadissos dels pavellons 7 i 9 d'Ifema. Abans que la fira s'omplís, l'estand de la galeria Max Estrella va tenir una visitant molt especial: Eulàlia Ramon, vídua de Carlos Saura, va anar a veure la fotografia que Jorge Fuembuena va fer de la recreació cinematogràfica que Saura va fer el 2021 del gran quadre de Francisco de Goya El 3 de maig a Madrid o 'Els afusellaments'. Al costat de la fotografia es pot veure el curtmetratge en un iPad. "Al Jorgito el vam conèixer quan començava. Les primeres persones del món del cinema que va fotografiar són el Carlos, l'Ana i a mi", recorda Eulàlia Ramon. "Al Carlos li van encarregar la reproducció del quadre, però en lloc de fer només el quadre també va fer les escenes anteriors de Madrid cremant i els presoners arribant. Reproduir aquest moment va ser molt complicat, perquè l'angle de Goya és força incert, molt seu, i era molt difícil trobar el punt de vista exacte. Com que era en moviment, va ser molt laboriós, però tothom s'hi va entregar molt", explica emocionada.

Cargando
No hay anuncios

Eulàlia Ramon també ha comentat els projectes que Saura tenia entre mans i que veuran la llum pòstumament: està previst que el rodatge de la minisèrie Las voces perdidas (Saura busca a Lorca) comenci a la tardor. També va deixar molt avançada la versió d'un ballet que Picasso va fer per als Ballets Russos, i tenia en curs un biopic de Montserrat Caballé que va arribar a rebre una subvenció de la Generalitat. "Encara m'emociono tota l'estona, per tot el que veig de Saura arreu", conclou l'actriu.