L'artista barceloní Francesc Torres guanya el Premio Velázquez
El jurat destaca que ha abordat temes essencials com "la guerra, la identitat, la memòria històrica i l'impacte dels mitjans de comunicació"
BarcelonaL'artista Francesc Torres (Barcelona, 1948) ha estat guardonat aquest dijous amb el Premio Velázquez d'arts plàstiques per “un treball interdisciplinari i precursor de l'art conceptual que abasta diversos mitjans com l'escultura, la instal·lació, el videoart i la fotografia", segons el jurat. El guardó està dotat amb 100.000 euros i també inclou exposició al Museu Reina Sofia.
"L'obra de Francesc Torres es caracteritza per la reflexió profunda sobre el context social i polític. Al llarg de la seva carrera, de projecció internacional, Torres ha abordat temes essencials en el nostre temps com la guerra, la identitat, la memòria històrica i l'impacte dels mitjans de comunicació en la percepció del món, explorant les interseccions entre art i política", subratlla el jurat. Així mateix, Torres és reconegut pel seu compromís amb l'ensenyament i està representat en importants col·leccions nacionals i internacionals com el Macba, el mateix Museu Reina Sofia i el MoMA de Nova York. Per al jurat, la pràctica artística de Torres és "excepcional", i continua influint "tant en artistes contemporanis com estudiosos de l'art, i la seva obra continua interpel·lant el públic a reflexionar sobre la memòria i la història”.
Al llarg dels anys Francesc Torres, que es va establir a Nova York als anys 70, ha fet de la Guerra Civil un dels puntals de la seva obra, com es va poder veure al Macba amb l'exposició Fosca és l'habitació on dormim, fruit de l'intent frustrat de documentar una fossa comuna a Catalunya que sí que va poder portar a terme a l'Aragó. Més endavant, va tornar a abordar la Guerra Civil amb una exposició conjunta amb Santiago Ydáñez a l'Arts Santa Mònica titulada Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles? Troquel, que incloïa una filmació del càmera de la Brigada Lincoln. "Als anys noranta em deien que la Guerra Civil estava superada, i encara no ho està!", advertia Torres fa dos anys amb motiu de la publicació de les seves memòries, La campana hermètica.
En paral·lel a tots aquests treballs, Torres va fer un treball documental excepcional immortalitzant les restes dels atemptats de l'11-S a Nova York en el projecte titulat Memòria fragmentada. 11-S NY. Artefactes a l'Hangar 17. I entre els seus projectes hi ha una macroinstal·lació feta amb les obres de la col·lecció permanent del MNAC titulada La capsa entròpica [El museu d'objectes perduts] i la seva instal·lació al Born Centre de Cultura i Memòria La maldat benvinguda. El 2021 va penjar un avió bombarder rus a la Sala Oval del MNAC.
Nascut a Barcelona l'any 1948, Torres va treballar d'aprenent al taller d'impressió del seu pare i es va formar com a artista gràfic. Va continuar els seus estudis a l'École des Beaux Arts de París el 1967 i es va convertir en assistent de l'artista Piotr Kowalski. Durant aquest període, va començar la seva obra de línia industrial, que seguiria les estratègies formals i materials del minimalisme. A partir del Maig del 68 va redirigir les seves activitats i va treballar en cartells per al moviment d'obrers i estudiants. El 1970 torna a Barcelona per fer el servei militar obligatori, una experiència que va afrontar com a font d'informació de primera mà sobre el comportament militar i que seria útil per a la seva obra posterior. Poc temps després es va traslladar a Chicago, i més tard a Nova York, on va residir fins al 2001, quan es va traslladar de nou a Barcelona.