L'art espiritualista i punk de Josefa Tolrà i Madge Gill

BarcelonaJosefa Tolrà (1880-1959), l’artista i mèdium també coneguda com a Pepeta, va ser una pagesa de Cabrils que es va casar amb el també camperol Jaume Lladó. Va ser una dona d’origen humil que amb prou feines va tenir formació. Va començar a dibuixar i fer brodats seguint, deia, el dictat dels esperits després de perdre dos dels seus tres fills: el petit, anomenat Pere, va morir quan era un adolescent, i més endavant el Joan va morir en un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Va ser aleshores quan Tolrà, que ja tenia uns seixanta anys, va començar a omplir quaderns i papers amb dibuixos i aforismes mediúmics, amb fonts tan allunyades com Jacint Verdaguer, Teresa de Jesús i Louis Pasteur.

Tolrà va fer servir aquells dibuixos per alleujar el seu propi dolor i assegurava que percebia l’aura de les persones i les ajudava com a sanadora. “Només quan dibuixo em sento en pau”, va afirmar en una de les seves cites més conegudes.

La britànica Madge Gill (1882-1961) va trobar en la creativitat un consol per a una vida molt dura: no va conèixer el pare i va viure en un orfenat on va patir maltractaments. Va perdre un fill durant la pandèmia de grip espanyola del 1918 i un any després va tenir una filla que va néixer morta. Encara que Josefa Tolrà i Madge Gill no es van conèixer, les uneix “fer el bé”, com diu Pilar Bonet, la comissària de l’exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) els dedica fins al 5 de novembre. Bonet també és membre del grup Visionary Women Art, una entitat pionera a reivindicar el llegat d’aquestes dones creatives.

Bonet va ser la comissària fa una dècada de la mostra a Can Palauet de Mataró que va descobrir Tolrà al gran públic. Aquella exposició va ser la llavor del seu ingrés posterior en les col·leccions de grans institucions com el Museu Reina Sofia i el Museu del Prado, a Madrid, i la seva presència a la Biennal d’Art de Venècia del 2022, ja dins una línia global de recuperació d’aquestes creadores.

Madge Gill creia que el seu talent estava controlat per un esperit que anomenava myrninerest. La seva recuperació és encara més recent i pot ser que el seu llegat el compri la Tate Gallery. “El que fan aquestes dues dones creatives representa l’essència i l’origen de l’art, de tots els temps i de totes les cultures”, diu Bonet. “Davant els seus treballs, el relat de l’art dels últims dos-cents anys es desfà com si fos un glaçó davant la potencialitat, l’esforç i l’esperit d’aquestes dones”, assegura. En lloc de tenir una voluntat estètica, aquestes dones són més a prop de la mística i els sabers esotèrics. Dibuixen “moments de visió interior” molt vinculats amb “éssers angèlics”. Així que revelen una “experiència interior”, afegeix la comissària.

Surten a la llum les llibretes de Tolrà

La mostra porta per títol La mà guiada. Josefa Tolrà (1880-1959) - Madge Gill (1882-1961). Dones visionàries. El recorregut es basa en el diàleg dels seus treballs. L’inici és antològic: s’exposen per primera vegada la trentena de llibretes de Tolrà conservades, al costat dels dibuixos que feia Gill damunt unes cartolines de la mida d’una postal. També es poden veure uns retrats gegantins de totes dues. Amb aquest gest, Bonet vol subratllar la diferència amb els artistes que treballaven en un taller i també com aquests petits formats reflecteixen la proximitat que elles tenien amb els materials. Els dibuixos són plens a vessar d’“éssers de llum, arquitectures fractals, cal·ligrames poètics i espirals còsmiques”. I hi ha moments en què els seus treballs es podrien confondre, tot i que els dibuixos de Gill tenen més tendència a omplir tot l'espai, com també passa en alguns artistes de l'anomenat art brut. De fet, el 22 d'octubre hi haurà una visita a l'exposició comentada per Oriol Malet, el dibuixant del còmic Un món d'art brut (Comanegra).

“Elles tenien percepcions, imatges, canalitzacions de veu, i després es traslladen a representar-les; no ho fan en el mateix moment i juraria que no dibuixen amb els ulls tancats. Cap de les dues va passar per una acadèmia i l’ofici el van fent dia a dia, sovint a la nit, perquè aquestes dones dormien poc”, diu la comissària. "Aquests dibuixos eren molt íntims. Normalment, no els compartien amb ningú, però sí que en regalaven. Aquestes i altres creadores volien ajudar els altres", diu Bonet. “Josefa Tolrà rebia a casa gent que tenia necessitat d’una sanadora. Ella en veia l’aura i observava que aquesta persona tenia una pesantor i l’ajudava fent imposició de mans. Durant el procés invocava el bon Jesús, treia les energies dolentes i les dipositava dins una peça de ceràmica. I Madge Gill també rebia gent a casa seva”.

Així que els treballs de Madge Gill i Josefa Tolrà, que va fascinar artistes de Dau al Set com Antoni Tàpies, Joan Brossa i Modest Cuixart, eren fruit de la seva bondat. Actualment connecten amb molts dels reptes planetaris i criden l’atenció de públics de totes les edats. “El seu reconeixement no ve tant dels historiadors de l’art, els museus i l'acadèmia. Són els públics qui han tret aquestes dones a la superfície, perquè els parlen de la política de l’amor, de la pràctica de l’epistemologia femenina de la cura, de salvar el planeta. També perquè els missatges d'aquestes dones són pacifistes, creuen que el cos, la psique i l’esperit són una unitat holística i perquè saben que tot el que poden aprendre ho aprenen de la natura. Les recuperem perquè ho necessitem”, diu Bonet. “Aquestes dones practiquen espiritualitats laiques primordials i que gestiones tu mateix. Això també està vinculat a moviments i revoltes socials i polítiques, i estic convençuda que les noves generacions se senten molt imantades per aquesta idea d’espiritualitat punk”.