Jaume Plensa abans de Jaume Plensa

BarcelonaLes obres de Jaume Plensa dels últims anys, sobretot les públiques, aixequen passions: els amants del seu art valoren que demani silenci en un món tan convuls com l’actual, i els seus detractors el critiquen perquè vol edulcorar l’espai públic. Després de l'òpera Macbeth al Liceu, rebuda amb diversitat d'opinions, Plensa culmina a la Pedrera la seva ronda de projectes barcelonins dels últims mesos amb una gran exposició titulada Jaume Plensa. Poesia del silenci. El gruix de la mostra inclou prop de cent peces a la sala d'exposicions i n'hi ha una desena més en diferents llocs de l'edifici, com Together, la mà amb el gest de beneir que va exposar a la basílica veneciana de San Giorgio Maggiore coincidint amb la Biennal d’Art de Venècia del 2015; Day night, un poeta estilita que hi ha al terrat, i Flora, un cap blanc instal·lat davant la porta principal de la Pedrera al passeig de Gràcia.

El fil conductor de la mostra, que estarà oberta fins al 23 de juliol, és la influència que la literatura ha tingut en l’obra de Plensa i com ha fet servir diferents alfabets per forjar algunes de les seves escultures. “Una de les característiques de l’obra del Jaume és que té un missatge universal”, afirma el comissari, Javier Molins. “Gaudí ens ha ajudat a fer l’exposició mussitant paraules a la meva orella –afirma Jaume Plensa–. Em fa il·lusió formar part de la memòria que es construeix a partir d’avui per deixar un llegat”.

El diàleg de les escultures de Plensa amb l’edifici d’Antoni Gaudí implica trobar juntes obres de dos dels creadors catalans més icònics. Malgrat tot, el principal encert de la mostra, que abans es va poder veure a la Fundació Bancaja de València, és que una part significativa de les obres exposades es remunten a les etapes inicials de la trajectòria de Plensa, anteriors al fet que els caps de noies amb els ulls tancats i les figures com els homes a la gatzoneta i els poetes estilites adquirissin el domini absolut. Es tracta d’un conjunt d’obres, moltes de les quals de petit format dels anys 90, que aborden temes relacionats amb el cos, la família, la història, la memòria, la guerra, l’alteritat i el desig d’una manera més visceral que les posteriors; per exemple, diverses escultures amb fal·lus, una altra amb el lema La poesia perjudica seriosament la salut i un autoretrat amb una màscara que sembla d’un home llop i que evoca els anys que va viure a Berlín. Tot i això, aquest to més directe arriba fins ara: també es poden veure peces de petit format que va fer durant la pandèmia amb una cullera, unes tisores i unes claus que, pensant en el confinament, transmeten una idea de domesticitat inquietant.

Les obres exposades provenen de la col·lecció de Plensa. En aquest sentit, hi ha un cas especial: l’escultura que recorda un altar amb la qual va homenatjar el Macbeth de Shakespeare, titulada Sleep no more, va pertànyer a un col·leccionista portuguès i Plensa la va comprar. També relacionats amb el dramaturg anglès criden l’atenció alguns dels dibuixos que va fer per a una edició del teatre complet publicada per l’editorial Galaxia Gutenberg, on va intervenir amb retrats extrets de llibres de geografia de l’època colonial per alliberar-los del seu context històric a través de paraules evocadores de Shakespeare com desig, insomni, nit, terra i guerra. Una altra de les obres que està més d’actualitat, arran de la invasió russa d’Ucraïna, és Orphan war. En la mateixa línia hi ha Songs of the death of infants, basada en el cicle de lieds de Gustav Mahler: és una peça feta amb les versions en bronze de tres nines que va tenir la mare de Plensa. 

"M'he criat entre textos, entre paraules. Mai no vaig tenir una cultura visual", diu Plensa. "Em vaig formar entre llibres. Molts dels autors que vaig tenir la sort de conèixer de ben jove per a mi han estat no tan sols grans autors, sinó també companys de viatge, amics que han anat confirmant les meves intuïcions. Hi ha hagut gent meravellosa que m’ha ajudat en aquest camí: William Blake, Elias Canetti, Baudelaire, Dant, Goethe, Vicent Andrés Estellés...”, explica l’artista en un dels textos del catàleg. 

El recorregut arrenca amb una de les cortines de lletres, en aquest cas amb textos del Càntic dels càntics. “És la idea que la poesia ens protegeix de les mosques de la vida”, fa broma Plensa. També al principi hi ha un dels seus homes a la gatzoneta, que porta tatuats conceptes del tarot per tot el cos. A partir aquí es van combinant les obres on predominen els objectes i les més abstractes i les protagonitzades per la figura humana, com Tel Aviv Man (2008), el primer que va fer amb lletres. L'entrada a la sala d'exposicions costa 12 euros, i 20 euros per veure també les obres exposades en altres espais de l'edifici.