Imma Prieto: "Hem de tornar Tàpies al centre dels debats internacionals"
La nova directora de la fundació de l'artista presenta les primeres iniciatives d'aquesta etapa
Barcelona"Antoni Tapies és l'artista per excel·lència de la segona meitat del segle XX", diu la historiadora i comissària Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, 1976), que, després de quatre anys al capdavant del museu Es Baluard de Palma, ha assumit la direcció de la Fundació Antoni Tàpies. Arriba al càrrec amb l'ambició de convertir el museu en un lloc "que generi coneixement i que activi l'esperit crític" i en un equipament connectat amb l'entorn més immediat i al mateix temps d'abast internacional. "Pensar avui en una institució nominativa com la Fundació Antoni Tàpies passa, en aquest cas, per pensar el món d'avui a través de l'obra d'Antoni Tàpies", subratlla Prieto. Pel que fa a l'àmbit internacional, vol que la fundació tingui pes a fora. "La internacionalització no vol dir que portem artistes estrangers, sinó que siguem un referent a l'estranger en la manera de mostrar Tàpies; i, sobretot, tornar-lo al centre dels debats internacionals i que tingui un reconeixement fora de les nostres fronteres".
Imma Prieto va arribar a la Fundació Antoni Tàpies fa cinc setmanes i la feina que ha fet "sembla d'anys", com diu el president de la institució, Ferran Rodés. "El llegat de Tàpies és més vigent que mai", diu la directora, després de comprovar-ho a la retrospectiva del centenari de l'artista al centre de belles arts Bozar de Brussel·les. "Tàpies té uns lligams amb l'informalisme i moltes altres qüestions, però el que és imprescindible és que va molt més enllà de tot això –explica Prieto–. Crec que és un artista que necessita tenir el seu lloc individual dins la història de l'art. També és important destacar que va tenir consciència que pertanyia a un territori des d'una visió universal de la creació artística".
Una càtedra universitària per generar nous coneixements de Tàpies
Entre les novetats que ha anunciat aquest dijous Prieto hi ha la creació de la Càtedra Antoni Tàpies amb la Universitat Pompeu Fabra (on l'artista va fer la coneguda capella laica), que inclou un premi internacional de recerca. També s'impulsarà un concurs de crítica d'art per a estudiants de primària i de secundària, que portarà el nom de l'esposa de Tàpies, Teresa Barba. A més a més, es posarà en marxa l'institut de les derives crítiques, que estarà format part d'un grup d'investigadors entre els quals hi ha la mateixa Prieto, l'exdirector de la fundació i del Museu Reina Sofia Manuel Borja-Villel, l'artista Daniel G. Andújar, la filòsofa Andrea Soto i la investigadora Mabel Tapia. El seu objectiu serà obrir nous camins a partir dels conceptes de crítica, imatge i pensament col·lectiu, amb el llegat de Tàpies al centre.
Unes altres novetats tenen a veure amb l'Any Tàpies: més que un homenatge al passat, Prieto el concep com "la manera d'obrir-nos al futur". I dins la programació de l'efemèride ha fet públiques dues noves exposicions. En comptes de la del monjo budista Sengai, que no és possible per raons pressupostàries, es podrà veure una mostra de la també japonesa Chiharu Shiota, titulada Fils de memòria. I en comptes de la intervenció lumínica d'Antoni Arola a la façana, l'artista ghanès Serge Attukwei Clottey recobrirà l'exterior de l'antiga editorial Montaner y Simón amb materials de rebuig. Serà un treball fet amb la col·laboració d'estudiants d'art o de migrants amb el qual Prieto vol provocar la reflexió sobre el medi ambient i, al mateix temps, recordar que el tràfic d'esclaus va ser una font d'ingressos durant el Modernisme.
La música també serà la protagonista d’algunes de les activitats més destacades del centenari: el 3 de desembre la Fundació Antoni Tàpies acollirà un concert del mestre Jordi Savall, i el dia 20 del mateix mes un altre concert organitzat amb la Fundació Victoria de los Ángeles. En aquest últim cas, Tàpies i la soprano van tenir una relació estreta, curiosament als Estats Units.