Imatges doloroses i marcs buits per recrear la guerra d'Ucraïna a Barcelona

BarcelonaLesya Ganzha és periodista i editora del lloc web Accés a la veritat. També és capitana de iot i medalla de bronze en el campionat d'Ucraïna de iots de creuer. Julia Vokomikova es dedicava als negocis i les missions humanitàries als països més pobres de l'Àfrica. I Anastasia Xevtxenko era cantant, actriu i presentadora de televisió. Totes elles tenen en comú que són ucraïneses i que van canviar de vida per combatre a la guerra que assola el seu país com a militars amb diferents càrrecs. I els seus retrats, obra de l'artista Tetiana Cherevan, són algunes de les peces més destacades de l'exposició d'artistes ucraïnesos que obre les portes aquest dijous a la tarda al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, organitzada pel mateix centre i el PEN Català, amb la col·laboració de la Direcció de Serveis d'Immigració i Refugi i l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.

Tetiana Cherevan veu els retrats com fruits d'un projecte col·lectiu: va triar les dones soldat amb una crida a les xarxes socials perquè el públic li destaqués les militars més importants de la guerra d'Ucraïna. Va retratar catorze dones, i les fotografies en què estan basats els dibuixos també provenen de les xarxes socials. "A Barcelona no tinc estudi, però participo en exposicions aquí i en altres països", afirma Cherevan.

Tetiana Cherevan va arribar a Barcelona fa un any. És un dels quatre refugiats dels onze artistes que hi ha l'exposició. La mostra porta per títol 463+, és a dir, els dies que aquest dimarts fa que va començar la guerra. I el signe + del títol fa referència als dies de guerra que queden per venir i també al concepte de “contingut prohibit” +18, amb què sovint s’etiqueta el “contingut sensible”. "La majoria de les obres reflexionen sobre la guerra, i hem triat les imatges més dramàtiques per recrear aquesta sensació", adverteix Mikola Kornílov, el comissari de l'exposició i un dels artistes. És la quarta exposició d'artistes ucraïnesos que organitza des que va esclatar la guerra, tot i que ell viu a Barcelona des del 2015. "L'exposició recull les obres de diferents nivells i estatus. Alguns d'ells són refugiats, mentre que uns altres fa temps que viuen aquí. I hi ha obres de pintors famosos no només a Ucraïna sinó arreu del món, com Nina Murashkina, i uns altres d'emergents, com Sham, que treballa professionalment en el sector de les tecnologies de la informació", explica Kornílov.

Entre els treballs exposats també es poden veure escultures d'Ivan Pidhainyi, considerat un dels artistes ucraïnesos més destacats. Un dels quadres de Nina Murashkina és especialment revelador: Porta'm lluny és d'enguany i és protagonitzat per un home despullat damunt una sirena que se l'emporta d'aquest món.

El comissari també vol mostrar la paràlisi que provoca la guerra i l'impacte en la salut mental: Polina Doroixenko, que viu a Catalunya, està representada per tres fulls en blanc emmarcats perquè està molt deprimida arran de la guerra i no ha pogut enviar les obres que li havien demanat. Pel que fa als treballs del mateix Kornílov, reflecteixen, amb delicadesa i al mateix temps amb contundència, fets dramàtics com el setge i la destrucció de Mariúpol. Un altre, com ja va fer a l'exposició que va organitzar al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'any passat, recorda un artista amic mort durant els primers dies de la guerra, el professor d’escultura Ruslan Movtxan. En canvi, un dels dibuixos beu del llenguatge del còmic per ironitzar sobre la possibilitat que Rússia provoqui una guerra nuclear. Les obres estan a la venda i l'import es destinarà íntegrament als artistes de l'exposició.