Homenatge a Miguel Milá: recordant un 'Corazón mexicano' al Saló de Cent
L'Ajuntament de Barcelona lliura la Medalla d'Or de la Ciutat a la família del dissenyador, mort el 13 d'agost
BarcelonaEl dissenyador Miguel Milá, que va morir als 93 anys el 13 d’agost, va pensar en el seu ofici fins al final. “Hem tractat l'objecte amb respecte?”: això és el que Milá va preguntar al seu fill Gonzalo el dia abans de morir, mentre intentava posar-se còmode en un llit d’hospital a Bilbao. Aquest dilluns un emocionat Gonzalo Milá ha explicat l'anècdota en el punt àlgid de l’acte de concessió pòstuma de la Medalla d’Or de Barcelona a Miguel Milá, en un Saló de Cent ple a vessar tot i amb l’aforament ampliat. Just abans, Gonzalo Milá havia fet riure tothom, entre els quals desenes de membres de la família Milá Sagnier, amb una altra anècdota que reflecteix el sentit de l’humor d’aquest pioner del disseny català: en una de les últimes visites d’obra, Miguel Milá, que ja anava amb cadira de rodes, es va quedar mirant a terra fixament. Gonzalo Milá li va preguntar què mirava, mentre veia passar una formiga enorme. La resposta del seu pare, després d’una pausa dramàtica, va ser de traca: “Formigó sobre formigó”.
A més de col·laborador del seu pare, Gonzalo Milá també és el comissari de la retrospectiva de Miguel Milá que es podrà veure l’any que ve al Dhub, tal com ha anunciat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en el parlament inicial, durant el qual ha destacat el caràcter “de reparació” de l’acte de la Medalla d’Or, perquè Milá encara no havia rebut “l’homenatge de la ciutat”.
L’acte l'ha conduït el periodista Òscar Dalmau, que ha començat dalt de tot sonant Corazón mexicano, un dels temes que Miguel Milá va interpretar amb el seu grup al Círcol Maldà. Era la rebuda musical a Collboni; l’esposa de Milá, María Valcárcel, Cuqui, i els seus fills Gonzalo, Micaela i Lucas; l'altre fill, en Juan, no ha pogut assistir a l'acte. El mateix Milá s'ha fet present amb una làmpada TMM al mig de l'escenari i la projecció d'uns fragments del documental que li van dedicar fa uns anys Poldo Pomés i Marta Feduchi, tots dos entre el públic. “En els últims temps deia que dissenyava perquè se l’estimessin, li agradava tant!”, ha recordat Valcárcel durant la seva intervenció, mentre que a la primera glosa, la historiadora i crítica Victòria Combalia ha descrit Milá com “un gran senyor” i ha destacat el “minimalisme càlid” dels seus dissenys. En la segona, Quim Larrea ha posat en relleu “la talla mundial” de Milá. “Va transformar la senzillesa en excel·lència”, ha dit Larrea, per acabar una història llarguíssima que li hauria agradat explicar a Milá per fer-lo riure.
Ningú no ha volgut perdre's la cerimònia. La periodista Mercedes Milá i les seves germanes Clementina i Reyes estaven pletòriques d'orgull pel seu oncle. A més a més, ha sigut el primer acte públic de Sònia Hernández Almodóvar com a consellera de Cultura. També hi havia el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé; l’altre gran degà del disseny català, André Ricard, i la seva família; i professionals de diferents generacions com la també dissenyadora Nani Marquina, els arquitectes Victòria Garriga, Josep Bohigas, Aureli Mora i Omar Ornaque; els dissenyadors Xavier Manyosa i Marc Morro, i representants d’empreses com Mobles 114 i Santa & Cole. La cloenda, una altra vegada una barreja de sentiment i vitalitat, amb el músic Alfonso de Vilallonga tocant tres ranxeres que Gonzalo Milá, el seu pare i Antonio Rentería tocaven al trio Son.
