La història de 'La masia' de Joan Miró: una obra mestra centenària amb una força irresistible

BarcelonaLa força de La masia de Joan Miró és universal i incombustible, potser pel seu caràcter ultralocal: un segle després continua sent un quadre captivador capaç d'evocar la vida rural al Baix Camp i al mateix temps fer volar la imaginació. "Hem de fer un esforç mental i viatjar cent anys enrere, quan no hi havia wifi, ni mòbils, ni autopistes, ni trens, ni petroquímiques, ni càmpings, ni hotels", reclama un dels nets de Miró, Joan Punyet Miró. "És com viatjar a un món que ja no existeix, perquè la destrucció del paisatges ha sigut caòtica i terrorífica, i el que nodria Miró era la força tel·lúrica", explica.

Malgrat tot, assegura que amb la visita al Mas encara és possible trobar una mica de l'"energia que tenia Miró quan pintava els grans quadres surrealistes i el Mas era un laboratori del surrealisme català". Miró la considerava una obra essencial. "Quan sospitava que alguna de les seves obres podia constituir una nova fita en la seva carrera la comparava amb La masia, amb la seguretat que els interlocutors, marxants o amics, es farien a la idea de la seva importància", afirma Alex Fernández de Castro al llibre La masía, un Miró para Mrs. Hemingway, publicat per la Universitat de València.

"Sofria terriblement, bàrbarament"

Joan Miró va treballar en el quadre durant nou mesos amb molta intensitat

La masia va ser un punt d'inflexió en la trajectòria de Miró. La va començar a Mont-roig després d’una exposició a la galeria parisenca La Licorne on no va vendre cap obra. “Després d’aquella exposició vaig tornar aquí –va recordar el mateix Miró durant una conversa amb l’escriptor Francesc Trabal publicada a La Publicitat–. I altra vegada Mont-roig m’acollí amb tota la seva claror i tota la seva vida. Aleshores vaig voler cloure tot aquell període meu que des de Mont-roig veia tan clar. La masia fou el resum de tota la meva vida al camp”. La creació de la pintura es va prolongar durant nou mesos i va ser una feina àrdua: “Hi treballava set o vuit hores diàries. Sofria terriblement, bàrbarament, com un condemnat”, deia.

Un quadre rebutjat

"No hi havia manera que cap marxant es quedés amb 'La masia'"

La sortida al mercat de La masia va ser molt difícil. A Barcelona no la va voler el col·leccionista Lluís Plandiura, i quan Miró va tornar a París el rebuig el va “enfonsar”. “No hi havia pas manera que cap marxant es quedés amb La masia. Ni que volgués mirar-se-la”, va reconèixer. Sí que se’l va quedar en dipòsit el galerista Paul Rosenberg gràcies a la intervenció de Picasso, com reconeixia el mateix Miró. Com que uns dos mesos després el quadre no s’havia venut, Rosenberg va suggerir a Miró que el tallés per vendre’l en vuit trossos. Això va fer enfadar Miró i es va emportar el quadre a “la misèria” del seu taller. La història de la pintura va fer un tomb quan Miró va conèixer Ernest Hemingway, que l’hi va comprar el 1925 per “uns dos o tres mil francs” per regalar-lo a la seva primera dona, Hadley Richardson. 

Tot i així, va viatjar força abans d'arribar a la seva llar definitiva, la National Gallery de Washington: el quadre va estar penjat al domicili parisenc del matrimoni. Després de separar-se, Hadley es va tornar a casar i es va emportar la pintura als Estats Units, i més endavant l'hi va deixar a Hemingway, que s'havia traslladat a Cuba. Després de la mort de Hemingway, Hadley va voler recuperar el quadre, però Mary Hemingway, que era l'hereva de l'autor, s'hi va negar. El cas va acabar als tribunals i el 1964 van arribar a un acord extrajudicial segons el qual Hadley renunciava a qualsevol dret sobre el quadre a canvi de 20.000 dòlars. Després d'estar exposat en diverses ocasions a la National Gallery de Washington, va ingressar a la col·lecció permanent el 1987.

Entre el costumisme i la mística

'La masia' ha sigut objecte d'interpretacions molt diverses

A Joan Miró no li agradaven les interpretacions enrevessades de les seves obres. De La masia va dir, com recorda un dels seus biògrafs, Josep Massot, que s’havia limitat a representar el que hi havia al mas: “Vaig començar La masia directament del natural, a Mont-roig. Després la vaig continuar a Barcelona i la vaig acabar a la Rue Blomet. Tot era a la masia que pintava, tot, el galliner… No és inventat”. Tot i així, el quadre ha sigut objecte de les interpretacions més diverses: el crític Robert Hughes creia que Miró havia trobat la inspiració en les figuretes dels pessebres populars catalans i mallorquins, mentre que per a la professora d'art contemporani Maria Josep Balsach té un caràcter al·legòric, segons el qual, seguint l’admiració de l’artista per la pintura romànica i gòtica, La masia seria una al·legoria de la mort simbòlica de Joan Miró i la seva resurrecció com a pintor. Per això, al quadre hi ha els objectes propis de la passió de Crist, com la columna, el gall, l’escala i les arma christi: “Algunes d’aquestes arma Christi, especialment les que no poden desentonar de la voluntat realista que Miró vol donar a aquest quadre, les trobem recloses en l’espai enquadrat del galliner: l’escala, el gall, el cíngol, la columna, l’esponja i els daus, d’una manera inequívoca; d’altres poden ser tan sols indicades: el tronc mort ple d’espines (corona d’espines), la menjadora (monedes d’or), l’aixada (llança o objecte tallant)”, explica Balsach. Un altre detall simbòlic del quadre és l’arbre que el presideix, que representaria “l’arbre de la vida”, que estaria connectat amb l’arbre del Coneixement del Gènesi i el de la Crucifixió. 

Un artista arrelat

'La masia' s'ha considerat com un emblema de la catalanitat de Miró

Una de les lectures més conegudes de La masia és que és un senyal de la catalanitat de Miró. "És una revisió de l'etapa de Miró a Catalunya més fructífera, en què realment entén el crit de la terra i fa poesia dels arbres, del paisatge, del mar, de la llum i del diàleg dels insectes", explica Punyet Miró. "Miró sempre deia: «L'essència de la meva obra és Catalunya, l'essència de la meva pintura és Mont-roig». Per això sempre que viatjava a París portava una garrofa dins la butxaca", recorda el net. "Joan Miró era un gran ambaixador de la catalanitat al món", subratlla.

El Mas Miró continua evolucionant

A poc a poc torna el públic i estan previstes noves obres de rehabilitació

Els actes commemoratius del centenari de La masia seran un estímul excel·lent perquè el públic torni al Mas després de la pandèmia. "La recuperació és lenta, no estem als nivells d'abans de la pandèmia, cap museu ho està, però en fem una valoració molt positiva i apostem per seguir amb la nostra trajectòria", afirma la directora del Mas Miró, Helena Juncosa. Tots els espais de la casa i el taller susceptibles de rebre públic ja estan rehabilitats i les obres continuaran amb la casa dels masovers per convertir-la en un edifici de serveis del centre, tot i que encara no s'han concretat ni la data ni el pressupost. "Va ser molt encertat fer les obres per fases perquè a l'hora de fer el pla d'usos estem replantejant el que hi havia pensat al començament per adequar-ho a les necessitats reals de la fundació i cap on volem tirar", explica la directora.