Henri Matisse, convidat d'honor a la Fundació Joan Miró el 2024

BarcelonaHenri Matisse (1869-1954) i Joan Miró (1893-1983) van pertànyer a dues generacions diferents i se'ls associa a moviments artístics diferents, l'un al fauvisme i l'altre al surrealisme. Així i tot, van sentir una admiració mútua que es podrà veure en una gran exposició a la Fundació Joan Miró la tardor del 2024. La mostra es titula Miró Matisse: més enllà de les imatges, està organitzada conjuntament entre la Fundació i el Museu Matisse de Niça i comissariada per Rémi Labrusse. Com a punt de partida, l'exposició es pregunta com Matisse i Miró van tenir accés a les obres de l’altre i quines obres van poder veure l’un de l’altre. A partir d'aquí es desplegaran els moments decisius de la seva relació, des del fauvisme fins a les grans obres finals. Així mateix, el comissari compararà l'afany de Miró per assassinar la pintura amb l’estètica decorativa de Matisse (que no són contradictoris), els llibres d'artista que van fer tots dos i les grans composicions monumentals.

"El 1952, poc abans de la mort de Matisse, que era més gran que ell, Miró li escrigué novament per mostrar-li la seva «profunda admiració»", afirmen des de la Fundació Joan Miró. "Matisse, per la seva banda, es va basar en les obres de Miró per superar la crisi pictòrica que va patir a mitjans de la dècada del 1930 –expliquen–. Va conservar i estudiar algunes d’aquestes obres a casa seva durant molts anys". Tots dos artistes van tenir amics comuns com els crítics d’art i escriptors Louis Aragon, André Breton, Georges Duthuit i Christian Zervos, i marxants com el fill de Matisse, Pierre Matisse i Aimé Maeght. El paper de Pierre Matisse va ser decisiu per a Joan Miró: es va encarregar de donar a conèixer la seva obra als Estats Units a partir del 1934 i, per aquesta raó, en moltes ocasions va confiar al seu pare la tasca de triar les obres de Miró que s’havien d’enviar a Nova York. L'exposició la dirigiran el director en funcions del Museu Matisse de Niça, Aymeric Jeudy, i el director de la Fundació Joan Miró de Barcelona, Marko Daniel. Estarà oberta entre el 24 d'octubre del 2024 i el 9 de febrer del 2025.

La programació del 2024 a la Fundació Joan Miró començarà amb la primera exposició individual a Espanya de l’artista vietnamita Tuan Andrew Nguyen (Ho Chi Minh, 1976), guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Miró. L’exposició inclourà algunes de les instal·lacions de vídeo més rellevants de la seva producció, així com una selecció de les seves escultures elaborades amb bombes i projectils d’artilleria utilitzats durant la Guerra del Vietnam. D'altra banda, des d'aquest dijous i fins al 19 de març es podrà visitar 12 fustes i 52 peces diverses a l'arxiu, una mostra amb esbossos i documents.

Una nova presentació de la col·lecció

Quan acabi l'exposició Miró-Picasso, la col·lecció permanent tornarà a ocupar l'espai habitual. Les obres es presentaran a partir d’una sèrie d’àmbits que posaran en relleu aspectes fonamentals del procés creatiu de Miró, com "la terra, entesa en les seves diverses accepcions, com a natura i també com a tradició cultural, la poesia, la matèria, el signe, que li serveix de base per escriure un llenguatge propi que esdevindrà universal, o la pintura mural i l’art anònim". També es potenciarà la presència a les sales de materials diversos relacionats amb l'art popular que l'artista va col·leccionar al llarg de la seva vida i que ara es conserven a l'arxiu de la institució.

I pel que fa a la programació de l'Espai 13, que aquest any celebra el 45è aniversari, s'hi podran veure les exposicions dels artistes Alba Mayol, Inari Sandell, Danielle Brathwaite-Shirley i Helena Vinent, que formen part del cicle Ens acompanyarem quan es faci fosc, comissariat per Irina Mutt.

La fundació tancarà l'any amb 360.000 visitants, una xifra pròxima a les prepandèmiques, i el pressupost del 2024 serà d'11 milions d'euros, en la línia dels 11,3 milions d'enguany.