Guia de la biennal d'art Manifesta Barcelona: exposicions, seus i tot el que n'has de saber

BarcelonaL'edició barcelonina de la biennal nòmada d'art contemporani Manifesta ja és aquí. Aquest dijous comencen les jornades per a la premsa i els professionals, i dissabte s'inauguraran oficialment les exposicions, que es podran visitar del 8 de setembre al 24 de novembre a Barcelona i en una desena de ciutats més de l'àrea metropolitana: Sant Adrià de Besòs, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i el Prat del Llobregat. Es tracta de l'edició més ambiciosa d'aquesta biennal, plantejada, segons l'organització, amb l'afany de "descentralitzar la cultura de Barcelona i empoderar les ciutats que l'envolten". El pressupost és de 8,9 millions d'euros.

La xifra de públic esperada és de 200.000 visitants (i el conjunt de visites podria arribar al milió). La biennal calcula que el 80% serà públic local i el 20% restant internacional. Pel que fa als creadors, dels 92 participants un 39% són locals, amb un 46% d'homes, un 36% de dones i un 18% de col·lectius. Gairebé el 60% de les obres han estat creades específicament com un encàrrec per a l'esdeveniment.

Les exposicions són d'accés gratuït, excepte les de les seus de les Tres Xemeneies, el monestir de Sant Cugat i la Casa Gomis; l'entrada conjunta a aquests tres espais costa 15 euros (hi ha descomptes disponibles). En el cas de la Casa Gomis, també cal fer una reserva de dia i horari després de comprar l'entrada.

Aquestes són les exposicions a les diferents seus de la Manifesta 15 Barcelona Metropolitana:

Les Tres Xemeneies (Sant Adrià de Besòs)

Promet ser el gran reclam de la biennal, ja que obren les portes per primera vegada (en podeu veure la fotografia a dalt). Hi exposaran una vintena d'artistes, entre els quals hi ha Carlos Bunga, Jeremy Deller, Aurèlia Muñoz i els col·lectius Jokko i OJO Estudio. L'obra de Jeremy Deller és una bandera gegant amb el lema "Parla amb la terra, i ella et respondrà". És a dir, què s'ha de fer amb un lloc degradat com les Tres Xemeneies? Segons Deller escoltar la terra en comptes de tirar endavant el desenvolupament urbanístic i empresarial previst. I un altre dels artistes participants, Ugo Schiavi, planteja una "arqueologia del futur" amb una instal·lació distòpica, feta amb males herbes i les plantes que han crescut en aquest lloc, com si en un futur apocalíptic fossin les úniques espècies supervivents.

La CIBA (Santa Coloma de Gramenet)

El més nou que es podrà veure en aquest espai és una nova col·laboració entre el poeta Gabriel Ventura i l'artista Rosa Tharrats, el vídeo El riu era verd i blau i groc. Els artistes el defineixen com "una ofrena" amb poesia, dansa, escultures i música a l'antany contaminat riu Besòs per reivindicar-ne "la bellesa". L'obra és fruit d'uns tallers que Ventura i Tharrats van fer sota el pont dels Passadors en els quals van participar la comunitat sikh, la coral de gòspel badalonina Clappers i l'Associació Mujeres Bienvenidas.

MAC Presó (Mataró)

Domènec i Eva Fàbregas són dos dels sis artistes que presenten dos treballs de nova creació en aquest espai. Amb una intervenció site specific i els fruits d'una recerca sobre l'arquitectura que té en curs, Domènec planteja un dilema que és com un cop de puny: ¿i si l'arquitectura del segle XX no l'haguessin definit els congressos del CIAM, Mies van der Rohe, Le Corbusier i la Bauhaus, sinó el dispositiu del "camp" en un sentit ampli, és a dir, el camp de concentració i el de refugiats? D'altra banda, Eva Fàbregas instal·la les seves escultures orgàniques en espais de la presó que fins ara estaven tancats.

Gustavo Gili (Barcelona)

L'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili és el lloc de treball de l'equip de Manifesta, el cervell i el cor de la biennal. Acollirà tres presentacions d'arxius que són "la base històrica" de la biennal, titulats Fora per fer escola: pràctiques radicals des de les pedagogies catalanes, Escola de passats: Barcelona i la imaginació política radical i Arxius negres: fragments d’una metròpoli anticolonial. L'origen de la presentació sobre la pedagogia catalana es remunta a la recerca que la biennal va encarregar a diferents col·lectius i artistes catalans i espanyols sobre l’Escola de Bosc, l’Escola del Mar, l’Escola Vil·la Joana, el col·lectiu de docents Batec i Escoles en Lluita. Pel que fa a Arxius negres, l'ha conceptualitzat la comissària investigadora i fundadora de Ràdio Àfrica, Tania Safura Adam, per visibilitzar la població negra a la regió metropolitana. "La presentació és un exercici d’història i escriptura que cerca establir la memòria col·lectiva reunint fragments de vegades dispars que es troben dispersos per l’espectre polític, cultural i domèstic, i que operen a les zones frontereres entre l’àmbit informal i formal, el legal i l’il·lícit i el caòtic i l’ordenat", diu Manifesta.

Casa Gomis (el Prat de Llobregat)

La visita a la Casa Gomis serà encara més intensa després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, hagi anunciat la represa del projecte de l'ampliació de la T1 de l'aeroport, cosa que la posa encara més en perill. S'hi podran veure treballs d'una vintena d'artistes, activistes i ecòlegs amb diferents objectius: les obres de Magda Bolumar que ja hi ha a la casa i les de Fina Miralles reflecteixen les veus que han quedat silenciades o relegades pels discursos canònics, mentre que el col·lectiu Paisanaje i l'artista Elmo Vermijs posen damunt la taula els problemes mediambentals que envolten aquesta casa icònica d'Antoni Bonet Castellana.

Monestir de Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)

Es tracta d'una de les tres seus principals de la biennal, juntament amb l'antiga seu de la Gustavo Gili i la Casa Gomis, i correspon al lema de “Cuidar i cuidar-nos”. Acollirà una exposició col·lectiva de catorze artistes entre els quals hi ha l'artista electrònica Mónica Rikić, la pionera feminista nord-americana Judy Chicago i la també nord-americana Wu Tsang, aquesta última amb una altra exposició en cartell a la Capella del Macba. Un altre nom destacat d'aquesta mostra és el col·lectiu Radio Slumber, amb una banda sonora consistent en "una col·lecció variada de conjurs i cançons, encanteris i mantres dedicats a protegir el cos i l'esperit femenins".

Cal Quitèria (Sant Cugat del Vallès)

Nora Ancarola, artista argentina establerta a Catalunya, presenta el resultat d'un projecte centrat en "com l'urbanisme d'un poble o d'una ciutat determina certes exclusions socials de la seva població", tal com diu la mateixa Ancarola, que ha col·laborat amb l'associació Traça, entre altres col·lectius i entitats de la vila. També amb els joves artistes de Ripollet Salma Llovet, Sílvia Balaguer i Anna Puertas, que faran un recorregut amb dues peces sonores i material fotogràfic.

La Seu d'Ègara (Terrassa)

El conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa acollirà alguns dels artistes consagrats d'aquesta Manifesta, com Ana Mendieta i Antoni Miralda. La neerlandesa Tanja Smeets serà un altre nom destacat, amb una instal·lació de nova creació, en la línia dels treballs amb els quals explora els processos orgànics de creixement en l'espai públic o fent dialogar els seus treballs, sovint fets amb materials corrents, amb l'arquitectura dels edificis que els acullen.

Vapor Buxeda Vell (Sabadell)

El passat industrial relacionat amb el tèxtil és el fil conductor d'algunes de les ciutats participants. Així, l'artista Lara Schnitger, juntament amb la Xarxa de les Dones Cosidores, ha creat una dotzena de banderoles gegants que han penjat en una de les xemeneies del Vapor Buxeda Vell i en altres indrets de Sabadell, com l'Escola Industrial de Barcelona. D'aquesta manera, Schnitger reivindica les treballadores del tèxtil invisibilitzades.

La Caldereria (Cornellà de Llobregat)

L'artista estoniana Katja Novitskova exposarà una nova versió d'un treball previ, en la línia de Manifesta de combatre la sobreproducció artística de les biennals. Novitskova és coneguda per unes escultures creades a partir d’imatges i textos presents a internet, instal·lacions i vídeos i publicacions. Com diu la comunicació de la biennal, Novitskova vol captar "l’expansió humana". Aquesta expansió no és "únicament geogràfica, aplicada a pobles, territoris i recursos minerals, sinó més aviat biològica: genomes, estructures biomoleculars, trets neuronals, embriogènesi i altres mecanismes interns de la vida humana i no humana".

Can Trinxet (l'Hospitalet de Llobregat)

El cabell afro és un signe d'identitat i també un camp de batalla perquè moltes vegades ha sigut menyspreat. Can Trinxet acull una nova versió de la instal·lació de l'artista italosenegalesa Dinta Biaw amb la qual reivindica el fet de teixir les trenes com una forma de "resistència i perpetuació". Per a la presentació a Can Trinxet, Biaw ha col·laborat amb un col·lectiu de dones migrants local.

Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau (Granollers)

El col·lectiu establert a Itàlia Masbedo s'endinsa en el bombardeig aliat de l'illa italiana de Pantelleria entre el 9 de maig i l'11 de juny del 1943 amb un vídeo del 2022 fruit de la col·laboració amb la població local durant dos anys. Es tracta de rastrejar els records d'aquells fets en la consciència col·lectiva, analitzar la seva vigència i fer aflorar la tensió entre "la veritat i la seva distorsió ideològica, i entre la realitat de les bombes i la seva explicació a través d'imatges", com afirmen els mateixos artistes.

La Porxada (Granollers)

Aquest espai emblemàtic de Granollers acollirà una versió ampliada de la instal·lació sonora de l'artista i enginyer de so francès Felix Blume Swarm, de 250 altaveus a 500. Cadascun d'ells emet el so del d'un brunzit d'una abella, una espècie cada vegada més amenaçada. L'objectiu de l'artista és crear una experiència immersiva, però al mateix temps a la Porxada el so de les abelles evoca el dels avions que van bombardejar aquest espai durant la Guerra Civil. Així, a més de la mediambiental, l'obra té una capa de memòria històrica. Felix Blume havia de presentar una altra obra dins la Manifesta, una instal·lació a la platja badalonina del Coco per a la qual els responsables de la biennal estan buscant una nova ubicació després de no aconseguir els permisos en aquest lloc. Es tracta de 150 canyes de bambú clavades dins l'aigua que el moviment de les onades fan sonar com el cant de les balenes.

Roca Umbert. Fàbrica de les Arts (Granollers)

Aquesta factoria artística acollirà dues creadores. En primer lloc, estrenarà un nou treball l'artista visual madrilenya Alba G. Corral, coneguda per ser un dels noms consagrats de l'art digital català i espanyol, com s'ha pogut veure en grans esdeveniments com el Sónar, l'Eufònic i el Grec. L'altra artista serà, altra vegada, Lara Schnitger, amb una de les seves banderoles reivindicatives de les dones del tèxtil.

Museu de Ciències Naturals (Granollers)

L'exposició del Museu de Ciències Naturals de Granollers la formen tres artistes internacionals nascuts finals dels anys 70 i als 80: el portuguès Hugo Canoilas, la francesa Eva Chettle i el brasiler Jonathas de Andrade. Tots tres són coneguts per com treballen amb les comunitats locals, pel compromís i pel joc amb els límits de la realitat i la ficció.