El Guggenheim atia la passió de Richard Serra per Georges Seurat

BilbaoLa vida i l’obra de Georges Seurat (París, 1859-1891) van ser breus i fulgurants com un cometa: va morir als 31 anys després de dedicar-se 11 anys a l’art. Durant aquest temps va ser un revolucionari. Va ser un pioner del puntillisme neoimpressionista, caracteritzat per pintar amb punts de color en lloc de pinzellades, i amb aquesta tècnica va pintar una de les obres més icòniques de la història de l'art, Tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte, conservada a l’Arts Insitute de Chicago. I al mateix temps va ser un artista d’artistes, com es pot veure a la nova exposició del museu Guggenheim de Bilbao, on els seus dibuixos dialoguen amb els d’un dels seus grans admiradors, l’escultor Richard Serra (San Francisco, 1939), l’autor del conjunt d’escultures gegantines d’acer titulat La matèria del temps.

L'any 2008, Serra li va demanar a la comissària d'art Judith Benhamou que el portés a veure els dibuixos de Seurat que tenia un col·leccionista privat parisenc. Aquella trobada és l'origen de la mostra del Guggenheim, titulada Serra/Seurat. Dibuixos, comissariada per Benhamou. “Quan va veure els dibuixos va somriure i va dir: «Això és el que vull fer jo»”, recorda la comissària. Per a Benhamou, la mostra és “l’encarnació d’una paradoxa”, perquè fa dialogar 22 dibuixos de Seurat, que és un artista figuratiu del segle XIX, amb una vuitantena de dibuixos d’un artista d’avui conceptual i abstracte. Però aquest atzucac té un desllorigador, la gran volada de tots dos: “No existeixen fronteres en la història de l’art; els grans artistes ho són en totes les èpoques”, afirma. 

La comissària també explica com és possible que Seurat fes unes pintures plenes de colors i al mateix temps amb llapis fes uns dibuixos monocroms en què les formes sorgien de jugar amb el clarobscur i amb tots els matisos del negre. “La seva creativitat té dues cares: la de la pintura i la del dibuix –explica Benhamou–. Havia començat amb la tècnica acadèmica i també va mirar els gravats de Rembrandt i Goya. Tenia una cultura historicoartística molt rica”. Per fer-se una idea del seu impacte, només cal recordar que abans de Serra van col·leccionar els seus dibuixos Paul Signac, Pablo Picasso i Henri Matisse. Més endavant, també Henri Moore, Bridget Riley i Jasper Johns. “Per a Serra estar al costat de Seurat és tot un honor, però al mateix temps crea tensió perquè l’exposició implica posar-se al costat d’un gran mestre”, diu Lucía Aguirre, conservadora del museu i comissària de la mostra amb Benhamou. En canvi, a Picasso, els dibuixos de Seurat li despertaven uns desitjos més atàvics: “Els dibuixos de Seurat que va col·leccionar Picasso no reflecteixen la seva genialitat, perquè Picasso volia posseir el seu geni imprecís”, diu Benhamou sobre un dibuix inacabat d’un polissó que Picasso va fer servir per esperonar-se a sortir de la seva zona de confort.

Els dibuixos de Seurat no representen els detalls dels personatges, alguns dels quals són gent humil, sinó les seves actituds. Un altre dels seus forts van ser els paisatges, que tenen una qualitat atmosfèrica i misteriosa única. Comparteixen amb els de Serra que són monocroms i que el paper és clau per als dos artistes: Seurat feia servir paper Michallet, conegut perquè presenta unes irregularitats amb prou feines perceptibles per als profans, i Serra sovint fa servir paper japonès fet a mà, així que cada full és únic. També són únics els seus dibuixos exposats, de la sèrie del 2015 Ramble [Recorreguts], fets amb llapis litogràfic i pols de pastel. Va ser el mateix Serra qui va decidir exposar dibuixos d’aquesta sèrie, que tenen un fort component processual, perquè no són tan grans com els que acostuma a fer i dialoguen millor amb els de Seurat. “Per a tots dos artistes el dibuix no és un mitjà sinó un fi en si mateix, i el van dotar de transcendència i autonomia”, conclou el director del museu, Juan Ignacio Vidarte. Serra/Seurat. Dibuixos estarà oberta fins al 6 de setembre.