Les grans exposicions del 2023
Picasso, Miró i Vermeer són alguns dels protagonistes artístics de l'any que ve
BarcelonaL'agenda artística dels pròxims mesos arribarà marcada per celebracions com l'Any Picasso i al mateix temps brillaran artistes contestataris com la pintora afroamericana Faith Ringgold i el fotògraf argentí Marcelo Brodsky.
Picasso, Tàpies, Sorolla: un any ple de commemoracions
Les commemoracions culturals seran el motor d’un bon grapat d'exposicions importants que es podran veure els dotze mesos vinents: entre els plats forts de l’Any Picasso, que commemora el cinquantè aniversari de la mort de l'artista, hi haurà a Barcelona Miró-Picasso, al Museu Picasso i la Fundació Joan Miró simultàniament (del 19 d'octubre al 25 de febrer del 2024). També hi haurà al Museu Reina Sofiade Madrid l’esperada des de fa anys Picasso 1906. La gran transformació (del 14 de novembre al 4 de març del 2024), a més de la mostra sobre les escultures del malagueny que es podrà veure al Picasso de Màlaga i al Guggenheim de Bilbao, Picasso. Matèria i cos (del 9 de maig al 10 de setembre a Màlaga i del 28 de setembre al 14 de gener del 2024 a Bilbao). I és molt probable que una altra de les mostres sobre el malagueny aixequi polseguera: Picasso i el feminisme, al Museu de Brooklyn, a Nova York (del 2 de juny al 24 de setembre).
Com que Antoni Tàpies va néixer el desembre del 1923, caldrà esperar a finals d’any perquè arribin les grans exposicions commemoratives del centenari del naixement. La primera serà una retrospectiva al centre d’art de Brussel·les Bozar, que obrirà les portes a la tardor (del 15 de setembre al 8 de gener del 2024) i, pel que fa a la resta de mostres i activitats, entre les quals hi haurà una gran exposició al Reina Sofia i una altra a la Fundació Antoni Tàpies, caldrà esperar fins al març perquè se'n sàpiguen tots els detalls. I quant a l’Any Sorolla, que commemora el centenari de la mort del pintor, continuaran exposicions com la de la col·lecció de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson al Museu de Belles Arts de València (del 29 de juny a l'1 d'octubre).
Una feminista afroamericana a la casa parisenca de Picasso
És un gest especialment significatiu que el Museu Picasso de París, mentre es qüestiona el tracte que el malagueny va dispensar a les dones, programi una exposició de l’artista afroamericana Faith Ringgold, coneguda pel seu compromís en la lluita pels drets civils, el feminisme i el moviment Black Lives Matter. I precisament Les senyoretes del carrer Avinyó és un dels clàssics de la història de la pintura del qual ha fet una relectura crítica. Del 31 de gener al 2 de juliol.
Una exposició històrica de Vermeer al Rijksmuseum
Una de les exposicions més esperades de l’any és la que el Rijksmuseum d’Amsterdam dedicarà a Vermeer. Serà una mostra molt difícil de repetir, perquè reunirà 28 de les 37 obres conservades del mestre de Delft, provinents de tot el món. També inclourà els fruits de la recerca que el Rijksmuseum està portant a terme amb el museu Mauritshuis de la Haia, com les restauracions que han tret a la llum objectes amagats en les composicions del pintor. Del 10 de febrer al 4 de juny.
Joan Miró en ebullició al Guggenheim de Bilbao
El 2023 no és oficialment Any Miró, però es complirà el 40è aniversari de la mort de l’artista. Una de les exposicions més sucoses de la seva obra serà la que li dedicarà el Guggenheim de Bilbao, La realitat absoluta. París, 1920-1945 (del 10 de febrer a l'11 de juny). Es tracta d’un dels moments capitals de la trajectòria de Miró, des del primer viatge que va fer a París el 1920 fins que va trobar el seu propi llenguatge a mitjans dels anys 40. El mateix museu acollirà una altra exposició d'un dels grans artistes del segle XX, Oskar Kokoschka (del 17 de març al 3 de setembre). El comissari de la mostra serà Enrique Juncosa, i també ho serà de la retrospectiva que els Espais Volart de la Fundació Vila Casas dedicaran a Santi Moix amb el títol de Santi Moix - La costa dels Mosquits. Una antològica (1998-2022). Del 21 de febrer al 16 de juliol.
El CCCB assumeix el desafiament de Sade
La llarga i prestigiosa trajectòria d’exposicions d’escriptors i pensadors del CCCB continuarà amb el marquès de Sade. És tot un desafiament: “El dilema és si cal llegir Sade com un filòsof a qui cal interpretar seriosament o com un novel·lista que es limita a construir fantasies extremes”, diu la presentació de la mostra. Per superar-lo, el director d’exposicions del centre, Jordi Costa, es planteja un interrogant: ¿què hi ha de Sade en la realitat política i social que vivim? Així que la mostra, comissariada per Alyce Mahon i Antonio Monegal, s’endinsarà en l’escriptor llibertí Donatien Alphonse François de Sade i el seu impacte en la cultura popular i queer. I també entre filòsofs i escriptors com Foucault, Adorno i Simone de Beauvoir. Del 10 de maig al 15 d'octubre.
Una altra de les exposicions de caràcter literari més sucoses de l'any també es podrà veure a Barcelona. La Virreina s'endinsarà en la càrrega política de John Berger amb Permanent red. John Berger. Serà una de les mostres més completes sobre l'autor. El recorregut inclourà les seves col·laboracions amb fotògrafs com Jean Mohr, cineastes com Mike Dibb i Alain Tanner, dramaturgs com Simon McBurney i poetes com Mahmud Darwish. Del 13 de maig al 15 d'octubre.
Dues visions de l’escultura: Jaume Plensa i Juan Muñoz
Després de passar per València, arribarà a La Pedrera l’exposició de Jaume Plensa centrada en el pes que la literatura té en la seva obra (del 31 de març al 23 de juliol). A la Comunitat de Madrid, la Sala Alcalá 31 i el CA2M de Móstoles homenatjaran l’escultor Juan Muñoz (1953-2001) amb una exposició amb dues seus: la Sala Alcalá 31 reunirà les peces més icòniques de l’artista des dels anys 90 fins a la seva mort (del 14 de febrer a l'11 de juny) i la mostra que es podrà veure a partir del juny al CA2M estarà centrada en la seva obra dels anys 80 (del 15 de juny al 7 de gener del 2024).
Els grans equipaments museístics dels estats
Sovint l’obertura dels grans museus es dilata en el temps: la Galeria de les Col·leccions Reials del Patrimoni Nacional espanyol obrirà les portes a l’estiu gairebé trenta anys després de la convocatòria del primer dels dos concursos d’arquitectura per construir-ne la seu; i la idea inicial es remunta als anys 30, quan Manuel Azaña era el president de la República espanyola. Al nou museu s’hi podran veure 650 obres excepcionals de les col·leccions reials, des dels Reis Catòlics fins avui. Entre les peces destacades hi ha obres del Bosco, Tiziano, el Greco, Ribera, Velázquez, Caravaggio, Mengs, Goya i Tiepolo. També hi haurà un cub immersiu on es projectaran imatges dels diferents llocs reials de tot l’Estat.
Un altre dels centres que ha aixecat més expectativa és el nou Gran Museu Egipci, que serà el museu arqueològic més gran del món. L’obertura s’ha ajornat unes quantes vegades. Tot i que la data oficial no s’ha fet pública, pot ser que obri les portes finalment el 2023.
Hilma af Klint, Sarah Lucas, Yayoi Kusama
Aquestes tres grans artistes seran les protagonistes d’alguns dels esdeveniments més importants de l’any. La Tate Modern de Londres farà dialogar la pionera de l’abstracció Hilma af Klint amb Mondrian (del 20 d'abril al 3 de setembre). Més endavant, la Tate Britain repassarà la trajectòria de la controvertida Sarah Lucas, famosa per la seva mirada punyent als problemes de classe, gènere i sexe al Regne Unit (del 28 de setembre al 14 de gener del 2024). I a Bilbao, el Guggenheim acollirà una retrospectiva d’una de les artistes contemporànies més populars i cotitzades, Yayoi Kusama, coneguda per les seves cambres immersives i les pintures amb rodones (del 27 de juny al 8 d'octubre).
El Museu de Capodimonte visita el Louvre
Dues de les col·leccions de pintura italiana més importants del món conviuran: el Museu del Louvre exposarà en tres punts del recorregut prop de seixanta grans obres del Museu de Capodimonte de Nàpols. L’exposició s’endinsarà en com els Borbó van formar la col·lecció del Louvre i la família Farnese la del museu italià, i entre els plats forts hi haurà el diàleg d’un dibuix de Miquel Àngel i un altre de Rafael, i dos més amb esbossos de Rafael i els seus seguidors, propietat del Louvre (del 7 de juny al 8 de gener del 2024).
Les mirades punyents i experimentals dels fotògrafs
L’agenda fotogràfica del 2023 tornarà a estar plena de propostes sucoses. El CaixaForum Barcelona acollirà la nova exposició fruit de la seva aliança amb el Centre Georges Pompidou, Visions expandides. Fotografia i experimentació, un repàs històric de la fotografia experimental amb més de 260 treballs d’artistes com William Klein, Man Ray, Lazslo Moholy-Nagy, Dora Maar, Wolfgang Tillmans, Barbara Morgan, Florence Henri i Brassaï (del 26 d’abril al 27 d’agost).
Un altre dels noms destacats de l’any serà el del resistent argentí Marcelo Brodsky, a qui la Fundació Foto Colectania dedicarà una retrospectiva en què es podran veure diferents aspectes de la seva trajectòria, com les fotografies que va fer durant l'exili barceloní als anys 70 a conseqüència de la dictadura argentina (del 2 de febrer al 28 de maig). Pel que fa al KBr de la Fundació Mapfre, es podran veure exposicions de la polifacètica fotògrafa jueva Ilse Bing (del 15 de febrer al 14 de maig) i una altra de la italiana Tina Modotti (del 6 de juny al 3 de setembre).