El 'Gran Califa' Eveli Torent reapareix a Barcelona

BarcelonaEl pintor badaloní Eveli Torent (1876-1940) i la seva esposa, Consuelo Hernán, van brillar durant els estius que van passar a Eivissa entre el 1922 i el 1936. Instal·lats a la Torre d’en Rovira, hi rebien visitants de tot arreu fent els papers del Gran Califa i la Califina del Califat d’es Pallaret. Aquelles visites teatralitzades als seus dominis, com si fossin uns pioners de la performance, van ser el seu cant del cigne: l’esclat de la Guerra Civil va destruir aquell món divertidíssim, i Torent, que era maçó, va morir el 1940 pocs mesos després de sortir de la Model, víctima de la llei per a la repressió de la maçoneria i el comunisme. Després, el silenci.

Més endavant, alguns estudis recordaven Torent com un dels noms de la segona generació d’artistes modernistes i dels que van fer una exposició individual a Els Quatre Gats. Així mateix, com un dels amics de joventut de Pablo Picasso. Fins que a partir d’aquest dijous el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) canvia per sempre la sort de Torent amb Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria, la primera exposició panoràmica de la seva trajectòria, amb unes 200 obres, sobretot treballs damunt paper, provinents principalment de col·leccions privades. “És el cas més extrem de recuperació que ha fet el museu”, adverteix el director del MNAC, Pepe Serra, en la línia d'exposicions del museu de caràcter patrimonial com les de Carles Casagemas, Josep Tapiró, Lluïsa Vidal i Ismael Smith. “Prop d'un 90% de les obres exposades són inèdites”, subratlla el cap de les col·leccions del museu, Eduard Vallès. 

Després de publicar fa uns anys un primer estudi sobre Torent a quatre mans amb el seu col·lega Francesc Fontbona, ara la historiadora Lluïsa Sala ha desenvolupat el concepte científic de la mostra. “La vida de Torent va estar marcada per expectatives resoludes i tenacitat per assolir-les”, afirma Sala al catàleg. És a dir, que va ser un aventurer tota la vida. Entre els plats forts del recorregut, i una de les obres més icòniques de Torent, hi ha el retrat a l’oli de Madame X (Marie-Louise Eugènie Pochon), considerat com un dels millors retrats de l'artista badaloní. En aquest cas, també són molt importants la biografia de la model i la història que hi ha darrere el quadre. 

Marie-Louise Eugènie Pochon va ser una figura controvertida com a autora de novel·la eròtica, i era la dona del també polèmic escriptor anarquista i maçó Laurent Tailhade, que va ser el primer valedor de Torent. Tots tres estan units per un episodi mític, un viatge accidentat a la Bretanya el 1903: els bretons consideren Pochon com una figura massa “llicenciosa”, diu Sala, i li van dedicar una cançó feridora, a la qual Tailhade va respondre amb un reguitzell d’articles contra els bretons i la seva doble moral. A més, tots tres compartien l’habitació i podrien formar un ménage à trois. Tot plegat va esclatar quan Tailhade va provocar els participants de la processó de la Mare de Déu d’Agost de Camaret des del balcó de l'habitació de l’hotel, i Torent va atiar el foc. Van encendre els ànims dels bretons fins a tal punt que van haver de sortir escortats del poble.

Un home culte fill d'un notari de Granollers

Eveli Torent va néixer en el si d’una família benestant originària de Granollers. El seu pare era notari, i ell va començar la carrera de dret, però la va abandonar per dedicar-se a l’art. Es va formar un temps a Llotja amb Ramon Martí Alsina, i en la primera part del recorregut de l'exposició es pot observar la seva inquietud durant els anys que va estar vinculat a Els Quatre Gats: un reguitzell d’esbossos d’il·lustracions tenen un aire japonista. La portada de la revista dels Quatre Gats que va il·lustrar recorda Rusiñol, i la portada d’una altra revista, Luz, el modernisme més simbolista. "Per a Torent el Modernisme no és una escola tancada, sinó una escola d’escoles, els artistes constantment fan provatures, provant coses noves", diu Sala. 

Una altra de les descobertes de la mostra és el parentiu llunyà de Torent i Carles Casagemas, i una obra inèdita d’aquest últim protagonitzada per una figura monstruosa. Més endavant es pot veure un dels tres retrats importants que Picasso va fer a Torent, propietat del Museu Picasso. Torent tenia uns 19 anys, però apareix com un home “molt emprenedor, molt aventurer, molt diplomàtic, molt senyor ell, molt ambiciós en la part artística”, explica Sala. Guanyant-se la vida també com a il·lustrador i retratista, la trajectòria de Torent va continuar a París entre el 1901 i el 1914, tot i que mai es va desvincular del tot de Barcelona. Durant aquells anys va fer nombroses gitanes, que eren molt comercials en el mercat francès. El 1910 Torent emprèn un viatge a l’Argentina, durant el qual va fer un contundent retrat del músic Enric Morera, propietat del Museu de la Música, que és una de les seves obres mestres. I el 1914 es va traslladar a Nova York, on va romandre fins al 1921.

A la vista de les obres exposades, es pot dir que Torent va ser més bon dibuixant que pintor. Com es pot veure en el tram final amb l’oli novaiorquès Private park, sembla que la seva pintura es va anar fent més convencional. Dels anys eivissencs es conserven un reguitzell de dibuixos costumistes, i sobretot el record de com es va guanyar l’estima de molts prohoms de la societat eivissenca com un dels pioners del turisme. Però ben segur l’exposició, que estarà oberta fins al 16 de febrer, serà un gran estímul perquè surtin a la llum més obres de Torent, i més històries.