"Les dretes radicalitzades es prenen més seriosament el paper de la cultura que l'esquerra"

BarcelonaA vegades Antoni Tàpies va vincular el pes de la cultura a l'esquerra: “S’ha dit moltes vegades que la cultura important sempre ha estat d’esquerres”, va apuntar a l'assaig Aspectes del marxisme europeu i nova cultura (1979). També va dir que "sempre ens han fet la impressió que [les esquerres] no tenen clara la idea de cultura, que no saben veure on és l’autèntic progrés del nostre temps". Per aprofundir en la relació, més o menys tensa, entre l'art, la política i els moviments socials, aquest dimarts l'auditori de la Fundació Antoni Tàpies ha rebut l'artista Marcelo Expósito i la periodista i escriptora Anna Pacheco en la conversa Política, llibertat i altres contradiccions. "És evident que els governs d'esquerres o progressistes destinen més recursos a la promoció de la cultura", diu Expósito, que, tanmateix, considera que cal analitzar fins a quin punt hi ha instrumentalització. Així mateix, creu que hi ha una mena d'"acomodament" en la relació entre els governs d'esquerra i el camp de la cultura, i que això és perjudicial a l'hora d'entendre quin és "el paper molt central que la cultura té en els conflictes polítics". "Les dretes radicalitzades es prenen més seriosament el paper de la cultura que l'esquerra", diu Expósito.

Per a Expósito, el problema principal en els atacs a artistes per part de la dreta no és la llibertat d'expressió, sinó "els efectes materials reals de transformació que tenen les pràctiques culturals". "El que volen impedir és que nosaltres des de la cultura puguem reorganitzar la societat d'una altra manera", subratlla.

Anna Pacheco no creu que la cultura tingui de manera inherent un element transformador. Com Tàpies, Pacheco es pregunta quina és la cultura important: la popular?, la dels premis?, la independent? També adverteix del perill de la "taylorswiftzació" del potencial polític de la cultura. "M'inclino a pensar que la cultura dominant és la de la classe dominant, que no és la majoria". I que en la cultura oficial hi ha uns "fils subtils" que afavoreixen aquesta mateixa classe dominant.

Contra els artistes 'progres'

Marcelo Expósito considera que ha sigut un error menystenir les dretes culturalment i en l'àmbit de la comunicació". "Hem anat per darrere, i està sorgint una resistència que s'està prenent seriosament les actuacions i les manifestacions culturals de la dreta", admet Pacheco, que també qüestiona la idea de "l'artista progre" perquè està "distanciat de l'organització social". "Per aquesta autocomplaença, a les esquerres no hi ha una formació veritable de classe", adverteix l'autora d'Estuve aquí y me acordé de nosotros. Una historia sobre turismo, trabajo y clase (Anagrama, 2024). Preguntada sobre la idea de progrés, Pacheco diu que per a ella és "qualsevol escletxa que porti a l'alliberament de les classes oprimides", i que, com la de llibertat, són vigents, no han quedat encartonades.

La crisi de les classes mitjanes ha sigut un altre dels punts del discurs d'Expósito. Atribueix la seva desaparició al fet que les classes dominants han trencat els equilibris econòmics que les sostenien. "Els moviments socials com el 15-M van ser una explotació creativa i d'invenció política brutal perquè hi ha sectors joves, fonamentalment, que quan van adonar-se que l'aspiracionisme havia sigut traït, van posar totes les capacitats comunicatives i inventives, i les competències tècniques adquirides, al servei de construir una altra cosa".

La moderadora de la conversa ha sigut la periodista cultural Rita Roig. Ha citat un altre text de Tàpies, Demagògies culturals, en què l'artista va reflexionar sobre la diferència entre el dret a l'accés a la cultura i el dret a la producció cultural, perquè ho considera un perill homogeneïtzador. "L'homogeneïtzació ja existeix, per qui pot accedir a generar art, i perquè quan hi accedeix la classe treballadora, inconscientment, cau en una batalla simbòlica". La classe treballadora "repeteix fórmules burgeses", diu Pacheco, que també critica la institucionalització de l'art i l'amenaça de les lògiques del mercat: "És important pensar en qui fa les obres, i dubto de si l'Estat és qui ha de posar tota mena de facilitats, paternalitzar aquest tipus de produccions. Segons Expósito, "els artistes han de viure amb la renda bàsica universal".

Per a Expósito, la clau no està en la creació de continguts nous, sinó, citant Walter Benjamin, en "preguntar-se com la pràctica se situa en els conflictes": "Si vols reconstruir una esfera pública comunicativa que està totalment col·lapsada pels senyoros progressistes i intoxicada per l'extrema dreta, t'hauràs d'inventar un model de comunicació totalment diferent. La invenció cultural es produeix d'una manera que pot ser aliena al mateix món de la cultura". "Viure del que t'agrada és una consigna capitalista", adverteix Pacheco.

La conversa entre Marcelo Expósito i Anna Pacheco forma part del cicle de tretze converses intergeneracionals i interdisciplinàries en format de pòdcast Avui és Tàpies, organitzat per la Fundació Antoni Tàpies dins el programa d'activitats de l'Any Tàpies i moderat per la periodista Rita Roig. Amb aquestes converses, des de la fundació volen proposar els textos de Tàpies com a punt de partida per parlar de problemes actuals com l’ecologisme, l’autodeterminació dels pobles, la interculturalitat i el compromís polític de l’art. Aquesta és la cinquena conversa del cicle. Les anteriors estan disponibles en aquest enllaç, i la d'Expósito i Pacheco estarà disponible a partir d'aquest divendres.