Festival Loop: 10 exposicions i activitats recomanades

BarcelonaLa 21a edició del festival Loop arrenca aquest dimarts i se celebrarà fins al dia 24 en prop de seixanta museus, galeries i centres culturals barcelonins amb una extensa programació d'exposicions, projeccions i performances molt extensa marcada per la consciència social. Hi participaran 116 artistes i 38 comissaris. El festival l'inaugurarà aquest dimarts, al centre Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, l'òpera en tres actes de Fito Conesa Anòxia. Un preludi constant, guanyadora de la novena edició del Premi de Videocreació dels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya. El programa també inclou la primera col·laboració de Loop amb Manifesta 15 Barcelona, que permetrà la projecció el 16 de novembre a l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili del vuitè treball cinematogràfic de Bárbara Wagner i Benjamin de Burca, One hundred steps.

A continuació presentem 10 exposicions i activitats recomanades del festival Loop 2023:

'Deixar-te córrer', d'Anna Dot

Espais Volart de la Fundació Vila Casas

L'artista Anna Dot (Torelló, 1991) també té un vessant d'activista: amb el seu primer assaig, titulat Deixar-te córrer (2021), demana al Parlament de Catalunya que aprovi una llei que reconegui la personalitat jurídica del riu Ter i la seva conca hidrogràfica per pal·liar les conseqüències de la seva explotació intensiva, com, segons l'artista, "la contaminació provocada pels nitrats procedents de fonts agràries, el desequilibri en els nivells del cabal provocat pel transvasament de les seves aigües a l'àrea metropolitana i la insuficiència de l'actual sistema jurídic de protecció". Abans dels Espais Volart de la Fundació Vila Casas, Deixar-te córrer es va poder veure dins l'exposició del Bòlit de Girona Cap a les deus. També de la Fundació Vila Casas, el museu Can Framis acollirà una altra exposició del festival, Fancams.

'Transfariana', de Joris Lachaise

Cinema Zumzeig. Diumenge 19 de novembre a les 18 h

Es tracta de l'estrena a Catalunya d'un dels documentals que exemplifiquen millor el potencial combatiu del videoart d'ara. Transfariana recull l'amor inesperat entre una extreballadora sexual trans sentenciada a cadena perpètua i un exguerriller de les FARC a la presó d'alta seguretat del sud de Bogotà La Picota. El seu casament primer va provocar un escàndol i després un canvi de mentalitats. El recorregut de Transfariana va començar a la Berlinale i més endavant va rebre el premi Sebastiane Latino al Festival de Cinema de Sant Sebastià.

'Dear ChatGPT', de Juana Dolores Romero

Casa Seat. Dissabte 18 de novembre a les 19.30 h

Juana Dolores Romero desembarcarà dissabte a la Casa Seat amb un vídeo performance amb el qual dialogarà amb ChatGPT sobre qüestions com la lluita de classes, el sindicalisme i la violència policial. Amb aquest diàleg, Romero vol revelar des d'una perspectiva marxista com "els modes de la censura es continuen reproduint i manifestant avui dia també tecnològicament des de supòsits i posicions aparentment neutrals”. Entrada gratuïta amb reserva prèvia en aquest enllaç.

'Me niego', projecció de sis peces de Lotty Rosenfeld

Casa Amèrica Catalunya. Divendres 24 de novembre a les 19 h

Lotty Rosenfeld (1943-2020) va ser la primera artista que va fer servir el vídeo com a suport a Xile. Per a Rosenfeld, tot art és "polític". "Des de la innocència d'una flor pintada en aquarel·la fins i tot hi ha una postura davant d'alguna cosa, i això ja és polític", afirmava. Coincidint amb el cinquantè aniversari del cop militar a Xile, la Casa Amèrica Catalunya acollirà la projecció de sis peces seves de denúncia realitzades entre els anys 1979 i 1989: la icònica Una milla de cruces sobre el pavimento (1979), Una herida americana (1982), Proposición para (entre) cruzar espacios límites (1983), ¡Ay de los vencidos! (1985), Paz para Sebastián Acevedo (1985) i Cautivos (1989). La sessió també inclourà una conversa entre l'escriptora i curadora Alejandra Coz i la curadora i investigadora Luz Muñoz al voltant de l'obra de Lotty Rosenfeld.

'We are here', de Camila Flores-Fernández

Casa Elizalde. Del 16 de novembre al 23 de desembre

En aquest documental dos migrants queer expliquen les seves històries i els diferents passos del seu procés migratori a la ciutat de Brussel·les. També parlen de com els migrants queer ocupen l’espai urbà en què es troben. "En narrar, compartir i visibilitzar els seus orígens, le seves identitats i les seves històries, es fan veure i creen el seu propi sentit de pertinença a partir de les seves experiències úniques", afirma la directora. Amb motiu de la mostra, el dia 13 de desembre l'artista i investigadora peruana Camila Flores-Fernández, Naty Messias i Victoria Sacco faran la xerrada Cinema documental, migració i subjectivitats 'queer'.

'Desaparecidas', de Mayra Martell

Centre Excursionista de Catalunya

La fotògrafa mexicana Mayra Martell (Ciudad Juárez, 1979) és coneguda sobretot pels seus treballs sobre els feminicidis a Ciudad Juárez i les desaparicions forçades en diferents països de Llatinoamèrica, com Colòmbia i Veneçuela. El vídeo Desaparecidas és fruit de la feina que Martell ha fet durant disset anys a la seva ciutat natal i s'hi poden veure espais i objectes personals de les dones i les nenes desaparegudes. Així mateix, Martell està treballant en un llibre que recull tot els 172 casos documentats de dones desaparegudes a Ciudad Juárez, fins i tot els que la policia no ha volgut documentar.

'Zoo hypothesis', de Che-Yu Hsu

Fundació Joan Miró. Del 17 de novembre al 14 de gener

Fruit de l'afany per visualitzar els records, siguin individuals o col·lectius, l'artista s'endinsa en dos moments terribles de la història recent del seu país: l’ocupació japonesa de Taiwan durant la Segona Guerra Mundial i l’execució massiva d’animals que va tenir lloc en el zoològic de Yuanshan quan es temia que l’exèrcit nord-americà bombardegés la ciutat el 1944, per evitar possibles baixes civils causades per l’alliberament accidental d’aquests animals. La manera com Hsu aborda aquestes qüestions és força singular, perquè després de guanyar la beca de producció de videoart de la Han Nefkens Foundation i la Fundació Joan Miró, va començar a treballar amb un equip forense especialitzat en l’escaneig 3D d’escenes de crims, cosa que li ha permès acompanyar el seu vídeo de reconstruccions digitals del zoològic més antic de Taiwan i el seu taller de taxidèrmia.

'Homeland', de Mabel Palacín

Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

L'artista Mabel Palacín continua aprofundint en la relació entre la imatge i la tecnologia. Homeland és una peça formada per 1.000 fotografies, fragments d’una fotografia perduda i un vídeo. "A partir dels mil fragments d’una fotografia que ha desaparegut i no podem visualitzar, dos personatges que apareixen com dues veus tracten de reconstruir-la i trobar-hi les raons de la seva desaparició. Cadascun d’ells s’aproxima a les imatges d’una manera diferent i el film recull el procés de la seva reconstrucció", explica l'artista a la presentació de la mostra. Aquesta exposició estarà oberta fins al 15 de gener del 2024.

'José Val del Omar. Més enllà del visual. Una trobada entre òptiques biòniques, col·leccionisme extrem i una aroma especial'

Museu Frederic Marès

La Sala de les Diversions del Museu Frederic Marès acull Òptica biònica (1974-1982), una instal·lació creada per Val del Omar basada en una de les seves tècniques experimentals: “l’òptica biònica energètica ciclotàctil”. Amb aquesta tècnica, el cineasta va fer sevir fenòmens propis de la visió humana per generar unes propostes que es troben a cavall entre l'estètica i la tecnologia. Òptica biònica forma part de la col·lecció olorVISUAL, fundada pel perfumista Ernesto Ventós (Barcelona, 1945-2020). Per això l'obra s’acompanya d'una essència aromàtica especial composta per farigola, camamilla, te, llorer, marduix i coriandre.

'Sections/EMBT', de Gisle Nataas

Fundació Enric Miralles

L'arquitecta i artista noruega Gisle Nataas presenta una sofisticada instal·lació sonora fruit de processar artísticament sons enregistrats en quatre obres d'Enric Miralles: el cementiri d'Igualada, construït durant la seva primera etapa amb Carme Pinós, i tres obres de l'estudi Enric Miralles Benedetta Tagliabue: el Mercat de Santa Caterina, el Centre Kálida Sant Pau i l’escultura Heaven. Des de la fundació expliquen que aquestes obres representen "diferents escales, contextos, espais i materials, simbolitzant la vida, la ciutat, el paisatge i la mort". Aquest dilluns Gisle Nataas i Juli Cèsar Palacio actuaran a la Fundació Enric Miralles a les 19 h.