Fi de festa al mercat de l'art
La caiguda del 30% del valor dels quadres en venda i un ciberatac a Christie's encenen les alarmes abans de les grans subhastes de primavera
Nova YorkLes estimacions encara es disparen més enllà de la marca dels 18 milions d'euros i els quadres encara porten signatures fiables, de noms com Andy Warhol, Basquiat i Picasso, però hi ha una ombra que amenaça la temporada de subhastes de primavera, que comença aquest dilluns.
Un ciberatac a Christie's va fer caure la web de la companyia dijous i quatre dies després encara no n’havien recuperat el control. Guillaume Cerutti, conseller delegat de Christie's, va confirmar diumenge que vuit subhastes continuarien com estava previst, però amb licitació presencial i per telèfon, perquè tot i que els catàlegs es poden consultar en una altra pàgina no es pot licitar en línia. Amb la web caiguda i sense saber el destí de les dades confidencials, els analistes no estan segurs de l'impacte que tindrà en compradors i venedors.
Aquesta setmana, les tres grans cases de subhastes (Sotheby's, Christie's i Phillips) vendran més de 1.700 obres d'art modern i contemporani, amb una estimació totals d'uns 1.100 a 1.700 milions d'euros. I malgrat la seva dimensió, la xifra representa un descens molt acusat des del cim més recent del mercat, del 2022, quan van generar un volum de negoci que es va enfilar fins als 2.600 milions d'euros.
De la guerra de preus al preu mínim
La guerra de preus que es va viure en el frenesí de la pandèmia s'ha dissipat en gran part a favor d'acords de garantia prearranjats que assegurin la venda de les pintures per un preu mínim. Els joves artistes han vist com els seus mercats col·lapsaven a mesura que els especuladors sortien del mercat. I un estudi recent del Banc d'Amèrica afirma que el preu mitjà de les obres d'art venudes en subhasta el 2023 va disminuir un 32%, la caiguda més gran des de fa set anys.
"Hi ha molta prudència. O bé la gent està optant per estimacions més conservadores o bé decideixen seure i esperar a veure què passa els pròxims dotze mesos", diu Drew Watson, que lidera els serveis d'art al Banc d'Amèrica. Diversos factors han contribuït a la caiguda del mercat. Les guerres han afectat els col·leccionistes russos i de l'Orient Mitjà. La inflació elevada als Estats Units ha provocat que hi hagi menys liquiditat en el mercat financer. I la calma habitual en la compra asiàtica, enmig de la volatilitat econòmica i d'una crisi immobiliària a la Xina, ha donat lloc a una desacceleració de les subhastes d'art modernes i contemporànies. "Hi havia una expectativa de creixement del mercat asiàtic que no s’ha complert", admet Brooke Lampley, cap d'arts plàstiques de Sotheby's.
Mentre que les temporades anteriors van ser impulsades per col·leccions que assolien les nou xifres, de mecenes com el cofundador de Microsoft Paul G. Allen (1.482 milions, incloent-hi les vendes del dia, un rècord a Christie's) i Emily Fisher Landau (394 milions d'euros, a Sotheby's), les subhastes d'aquest any van lot per lot. "Estem movent cel i terra per trobar grans obres", prometia Lampley.
Els infal·libles del mercat
Grans obres de Jean-Michel Basquiat (com ara Sense títol, 1982) es vendran per entre 37 i 56 milions d'euros, l’estimació més alta de la temporada. L'antropòleg i col·leccionista d'art Francesco Pellizzi va comprar la pintura a la primera marxant de Basquiat, Annina Nosei, i la va conservar tota la vida, fins que va morir l'any passat. De Basquiat –un artista que va morir el 1988 amb 27 anys– sortiran a subhasta set obres, incloent-n'hi una que va crear amb Andy Warhol. Del mateix Warhol, Flors (1964) obtindrà entre 18 i 28 milions d'euros. En els últims 40 anys es podria fer un diagnòstic de la salut del mercat de subhastes per l'augment i la caiguda dels preus de les pintures de Warhol: és significatiu que l’any passat no entrés a subhasta cap obra seva, després de trencar el rècord d'un artista nord-americà el 2022 quan se'n va vendre un retrat de Marilyn Monroe per 180 milions d'euros.
La mexicana d’origen britànic Leonora Carrington va tenir una vida complicada però després de la seva mort, el 2011, ha estat objecte d'un interès renovat a mesura que el públic reavalua les dones surrealistes. Les distractions de Dagobert (1945) la va comprar un col·leccionista pel que avui serien 900.000 euros i es vendrà per entre 11 i 17 milions d'euros, després que hagi decidit desprendre-se’n: assolirà com a mínim tres vegades més que l’última sortida a subhasta, tot i que els experts asseguren que en privat ja ha arribat als 10 milions. I un altre nom propi serà el d’Ana Mendieta. El museu privat que la col·leccionista de Miami Rosa de la Cruz va construir a través de les seves compres d'art contemporani es va tancar quan va morir, i els hereus van consignar més de dues dotzenes d'obres d'art a Christie's per valor de 28 milions d'euros. Això farà que apareguin obres que no solen arribar a subhasta, com ara una escultura de 1983 de l'artista cubana que porta una estimació de 460.000 euros, xifra que dobla el seu referent anterior a subhasta. ¿Els col·leccionistes voldran una escultura d'una artista de performance? ¿El famós pòdcast sobre la seva mort ha fet arribar l'obra a nous mecenes? No tothom n’està convençut. “El mercat vol obres de primera i pintures dels grans artistes de postguerra”, diu Watson, del Banc d’Amèrica. Aquesta és la gràcia de jugar a les subhastes.