Fernande Olivier, homenatjada per dret propi al Museu Picasso
El centre inaugurarà una nova museografia basada en la relació de l'artista malagueny amb Barcelona
BarcelonaLa imatge pública de Pablo Picasso és, moltes vegades, la d'un home abassegador que va perjudicar les seves parelles personalment i artísticament, com pot ser el cas de la fotògrafa Dora Maar. Al Museu Picasso desenvolupen des de fa uns anys lectures alternatives del llegat de l'artista malagueny, i una de les grans exposicions d'enguany serà un homenatge pioner a l'Estat a la primera parella de Picasso, Fernande Olivier (1881-1966), per dret propi, és a dir, com a artista i escriptora, més enllà de model, del mateix Picasso i altres artistes, i companya del malagueny.
L'exposició Fernande Olivier, Pablo Picasso i els seus amics es podrà visitar del 7 de juny al 6 d'octubre, i la comissària és l'antiga conservadora de la col·lecció, Malén Gual. Inclourà nombrosos materials inèdits, com els retrats i els poemes de la mateixa Olivier, documents i fotografies i retrats que li van fer grans artistes com Kees van Dongen, Joaquim Sunyer, Ubaldo Oppi i Marie Laurencin.
Amélie Lang, més coneguda com a Fernande Olivier, va ser un testimoni privilegiat de l'evolució artística i l'ascens de Picasso entre 1904 i 1912. El va acompanyar durant els viatges a Gósol i a Horta de Sant Joan. "La capacitat de Fernande Olivier per compilar i plasmar en els seus escrits la vida que compartia amb Pablo Picasso ens apropa al moment en què Picasso comença a despuntar en els moviments artístics d’avantguarda, però també ens mostra el jove pobre, tímid i enamorat", expliquen des del Museu Picasso. Aquests testimonis van quedar recollits en els llibres Picasso et ses amis (1933) i Souvenirs intimes: Écris pour Picasso (1988). De la ruptura amb Picasso s'ha dit que això va provocar que ella quedés fora dels ambients artístics i intel·lectuals en els quals havia entrat amb ell i que el malagueny la va ajudar econòmicament a canvi que no continués publicant els detalls de la seva vida plegats.
Els artistes catalans pioners a París
L'altra gran exposició al Museu Picasso també tindrà un accent parisenc: De Montmartre a Montparnasse (1889-1914). Artistes catalans a París (del 22 de novembre al 30 de març del 2025). Comissariada per l'historiador Eliseu Trenc, convidarà el públic a endinsar-se en el paisatge artístic de la que aleshores era la gran capital de l'art. En aquell moment, París donava als artistes "llibertat artística i creativa" i "les possibilitats de donar a conèixer la seva obra" o de "donar resposta als encàrrecs de marxants per satisfer els gustos de moda dels seus clients".
La llista dels artistes d'aquesta mostra és molt extensa, i inclou grans noms com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Lluïsa Vidal, Laura Albéniz, Pau Casals, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Nin, Maria Gay i Jaume Brossa, entre molts altres.
L'actualització de la col·lecció permanent
L'altre plat fort de la programació del Museu Picasso el 2024 serà, a partir de l'octubre, la inauguració d'una nova presentació de la col·lecció permanent basada en Picasso i la seva relació amb Barcelona, les donacions de l’artista i una nova disposició per a Las Meninas i Els colomins. També s’incorporarà la tecnologia a les sales per mostrar els estudis científics portats a terme en els últims anys en algunes obres, i es podrà veure la recreació documental de l’exposició Picasso de la Sala Esteva organitzada pel grup ADLAN (Amics de l’Art Nou) l’any 1936, considerada imprescindible per "explicar l’obra de Picasso i la seva recepció a Catalunya i a Espanya a les portes de la Guerra Civil". D'altra banda, el museu tindrà "convidats d'honor" que ajudaran a entendre la mirada picassiana, amb un intercanvi d'obres amb el Museo del Prado que permetrà incloure un diàleg entre obres dels grans mestres del Segle d'Or espanyol i quadres de Picasso.