June Crespo planta flors animals al Guggenheim
El museu marca un punt d'inflexió en la trajectòria de l'escultora produint-li un nou conjunt d'obres
Bilbao"Recordo la meva infantesa cosint inventant-me peces de roba per a peluixos, amb puntes, retalls o pedaços de la meva mare que hi havia a casa. Fins i tot abans, feia petits muntatges amb pinyols de cirera, escuradents, fils de llana…" "Miren Agur em demana si he viscut alguna cosa traumàtica o violenta en relació amb el meu cos. Contesto que, en qualsevol cas, el fet de néixer. Sovint trobo relació amb aquest esdeveniment en la meva obra". Aquestes són notes del dietari de l'escultora navarresa June Crespo (Pamplona, 1982), establerta entre Amsterdam i Bilbao, publicades en el catàleg de la gran exposició que el Museu Guggenheim de Bilbao li dedica fins al 9 de juny, titulada Vascular. En els últims anys, Crespo s'ha convertit en una de les artistes de l'Estat més destacades, també internacionalment.
"Em costa exposar (créixer a Bilbao). Sento la necessitat d'alliberar-me dels meus fantasmes (professors i col·legues) i permetre'm ser", "Gaza està sent bombardejada de forma inhumana", apunta també l'artista. "Hem volgut que l'exposició, a més de donar una perspectiva de la seva obra a la nostra audiència, sigui també una oportunitat perquè ella faci un punt d'inflexió en la seva carrera, tant des del punt de vista conceptual com el d'escala", afirma el director del museu, Juan Ignacio Vidarte. Així que la mostra inclou una selecció d'obres dels últims set anys i un conjunt de treballs produïts amb motiu de la mostra amb el finançament del museu.
Alguns dels treballs nous, amb formes tubulars de caràcter industrial que s'entrecreuen, van sorgir després que Crespo treballés amb uns encofrats, però criden sobretot l'atenció les escultures fetes a partir de l'ampliació d'una flor, l'estrelítzia, coneguda popularment com l'au del paradís. "Feia anys que tenia el desig de fer l'operació de treballar amb una forma orgànica, botànica, i modificar-la ampliant-la –explica June Crespo–. Durant un temps vaig escanejar moltes flors en 3D, i em vaig mirar per aquelles formes fins que em vaig decidir per l'estrelítzia. A posteriori he pensat que el que em va fer seleccionar-la va ser que d'alguna manera jo ja la veia com un element gairebé artificial i com una forma molt sintètica". Així, la tija de l'estrelítzia és com una canonada, amb la qual cosa Crespo treu a la llum uns elements de circulació que acostumen a estar amagats dins les parets.
"Els llocs on he viscut sempre han sigut llocs on he sentit que hi havia una extensió del que és corporal. Les sensacions físiques i les imatges internes estan en la meva pràctica des de fa anys, i amb el canvi d'escala la flor adquireix una aparença gairebé animal. També hi ha el trasllat d'afectes, pulsions, gestos, que es tradueixen en la manera d'imbricar els cossos. És una manera que en els elements, en la seva materialitat, també ressonin amb experiències físiques, vitals, afectives", diu l'artista. I pel que fa a la relació del públic amb les escultures, Crespo el planteja com un "cos a cos" en el qual és fonamental caminar entre elles per descobrir punts de vista insòlits.
Bronzes que evoquen els organismes vius
El projecte va arrencar fa quatre anys i ha sigut un repte important per a l'artista, per raons com que l'exposició es pot veure a la sala 105 del museu, un gran espai diàfan. Per això, Crespo ha augmentat les dimensions dels nous treballs, però al mateix temps ha volgut que continuïn tenint una escala humana. També perquè és la primera artista de la seva generació que té una exposició d'aquesta envergadura al museu. "Amb aquest projecte la June ha trobat claus i secrets per avançar en coses que ningú no s'esperava i que han sigut vertaderament reveladores", afirma el comissari de l'exposició, Manuel Cirauqui. "Una de les claus ha sigut el terme vascular, que ens porta als circuits i els organismes on la irrigació posa en contacte parts allunyades i també a la comunicació, la contaminació, els fluids, els organismes vius. Però també a les arquitectures… La June treballa en una continuïtat on l'exterior i l'interior es fonen, s'intercanvien", subratlla.
Les obres anteriors a Vascular estan exposades al perímetre de la sala, i Crespo les ha tornat a "obrir", com diu Cirauqui, amb motiu d'aquesta exposició, per "demostrar el seu caràcter viu". Algunes estan fetes amb selles de muntar i vels. En unes altres hi conviuen diferents materials com la resina, el tèxtil, el metall, el formigó i les corretges. Tot plegat els dona un estrany caràcter sensual, i sembla que vulguin ser hams per pouar records que van quedar en el més profund de la memòria. "La June ens ensenya a mirar l'obra d'art com una cosa que està constantment modificant-se, a vegades mutant, ajustant-se a l'espai, vivint d'alguna manera, i comunicant", diu el comissari.
La relació amb les icones de l'escultura basca
Per al comissari, els escultors bascos de les últimes dècades comparteixen, després de "l'ocàs de la societat industrial i l'emergència de noves sensibilitats", "una certa comprensió del buit i una mirada cap al món natural, i cap a mitologies relacionades amb lluites socials molt fortes i que estan molt vives, i la mutació dels materials". Tot això, diu Cirauqui, es troba tant en l'obra de Jorge Oteiza com en la de Crespo. Tanmateix, Crespo assegura que gairebé no pensa en els grans noms de l'escultura basca perquè ja estan "incorporats" en el context basc. Així mateix, l'artista també evoca al catàleg el diàleg amb altres artistes basques i internacionals de diferents generacions com Lorea Alfaro, Elena Aitzkoa, Doris Salcedo, Isa Genzken, Cristina Iglesias i Louise Bourgeois. "El diàleg és molt capil·lar i molt expansiu", conclou Cirauqui.