L'escola kosovar que s'ha convertit en una icona de la resistència contra Sèrbia

PristinaLes autoritats sèrbies van actuar de manera terrible quan van tenir el control de Kosovo a finals dels anys 80: pel que fa a l’educació, van acabar amb l’ensenyament en albanès amb mesures com l’acomiadament generalitzat dels professors albanesos i el tancament d'escoles. Un dels episodis més cruents d’aquesta persecució es va produir el març del 1990 quan van ser enverinats entre 4.000 i 8.000 estudiants i professors arreu de Kosovo. Aquells fets van provocar una onada de mobilitzacions col·lectives. Una icona en són les ruïnes de l’escola Hertica, una de les 400 que es van crear en domicilis privats de la capital de Kosovo, Pristina, per poder fer classe en albanès, encara que fos clandestinament. Fins al 30 d’octubre, aquesta escola obre les portes al públic com un dels vint-i-cinc espais de la 14a edició de Manifesta, la biennal itinerant que se celebrarà a Barcelona el 2024.

A Pristina el tema central és l’espai públic. El conjunt de les obres exposades i la visita a l’escola Hertica, una experiència corprenedora, fagociten la convulsa història recent del país i els estralls de la guerra. “La policia venia sovint a pressionar-nos perquè tanquéssim, i el meu pare els va posar tota la família al davant i els va dir que ens podien matar, però que no tancaríem”, afirma Azemine Aliu-Hertica, la filla del propietari, Mehmet Aliu-Hertica, un empresari de la mineria que va cedir la casa de dos pisos a la qual estava a punt de mudar-se amb la família de disset membres més. La família va defensar l’escola fins i tot amb les armes, abans de refugiar-se en un búnquer que havien camuflat en un estable. Mehmet Aliu-Hertica es manté al marge dels mitjans des de fa temps perquè va donar la casa a l'estat perquè la museïtzessin i encara no s'ha fet.

L’escola Hertica va ser un èxit: entre l’any 1990 i el 1999, quan va ser cremada després de l’esclat de la guerra, s’hi van graduar prop d’un miler d’estudiants cada any. Els alumnes feien classe amuntegats, sovint escrivien els uns damunt l’esquena dels altres, com expliquen alguns exalumnes en diferents vídeos, i encara avui recorden l’olor concentrada que hi havia dins d'aquelles habitacions. En total, va haver-hi unes 2.000 escoles en tot Kosovo. L’escola Hertica ocupa una posició privilegiada al cim d’un turó als afores de la ciutat, mentre que els altres espais de Manifesta estan ubicats en edificis i llocs emblemàtics com el Gran Hotel Pristina, construït durant la dictadura de Tito i on hi ha la gran exposició d’aquesta Manifesta, la brutalista Biblioteca Nacional, el Palau de la Joventut i els Esports, el campus universitari, la Galeria Nacional de Kosovo i l’antic hammam.

Entre les intervencions més emblemàtiques hi ha el Monument als Herois de l'Alliberament Nacional, a la plaça Adem Jashari, que Ugo Rondidone ha fet cobrir amb una pàtina fúcsia per convertir-lo en un símbol d'alegria i esperança. També el núvol de relats íntims d'adolescents kosovars que la japonesa Chiharu Shiota ha teixit amb el seu característic fil vermell dins l'antic hammam. I el globus platejat de Lee Bul dins el Palau de la Joventut, evocador dels somnis utòpics i del perill dels excessos de la tecnologia.

En paral·lel a l'espai públic i la història kosovar, desenes d’obres d’art també aborden qüestions candents com les problemàtiques mediambientals i de la comunitat LGTBI. És el cas d'un mural gegantí exposat al campus amb els retrats d'una dona transsexual pionera i un ancià gai que va perdre la vista, molt coneguts a la ciutat, i que van decidir crear una família i tenir cura l'una de l'altre. Aquesta obra va ser vandalitzada pocs dies després d'inaugurar la Manifesta i després de recuperar-la no ha tornat a partir cap atac. Amb el suport de l’Institut Ramon Llull, entre els artistes representats hi ha quatre catalans: Núria Güell exposa el seu treball sobre expropiar diners dels bancs i Lua Coderch el vídeo Or, sobre el valor dels diners. I en una botiga on fan còpies de claus, hi ha la peça de Luz Broto amb la qual proposa intercanviar-se la casa amb un desconegut. I també ho és Marc Roig, el fundador juntament amb Blesa and Rogier Delfos del Werker Collective, un col·lectiu de publicacions experimentals que mostren un conjunt de revistes i llibres LGTB.

Com que les limitacions per obtenir visats per sortir de Kosovo ofega les aspiracions dels artistes i les possibilitats de donar-se a conèixer internacionalment, aquesta Manifesta és la que més artistes locals inclou, 40 dels 102 participants, i per primera vegada en la trajectòria de la biennal les entrades a tots els espais són gratuïtes. I una altra novetat d’aquesta Manifesta és que la institució romandrà a Kosovo almenys quatre anys més a través d’un centre per a la pràctica narrativa, ubicat en una antiga biblioteca, equipat com a biblioteca i per fer-hi exposicions, actes culturals i tallers.

El model urbà de Cophenhaguen

La població de Kosovo és de prop d'1,9 milions de persones, i un dels pilars de l'economia són les transferències del milió de kosovars que viuen a la diàspora. Arreu de Pristina es poden veure blocs d'habitatges en construcció, tot i que molts d'ells acaben mig buits. Després de les últimes eleccions municipals sembla que la política urbanística pot fer un gir. L’alcalde de la ciutat des del novembre, l’arquitecte Përparim Rama, assegura que Pristina és una ciutat “en construcció” i vol ser al poder durant vuit anys per contribuir a transformar-la amb un model que beu al mateix temps de Bilbao i Copenhaguen i que vol tenir com un dels motors la cultura i les indústries creatives. Precisament, un altre dels espais d’aquesta Manifesta són uns dos quilòmetres de la via ferroviària que unia Pristina i Belgrad a la qual volen donar una nova vida amb accions que recorden l’urbanisme tàctic barceloní. Una de les raons d’això és que passa pel complex de 3,3 hectàrees d’una antiga fàbrica de maons que vol ser convertida en una icona arquitectònica sostenible, com a Barcelona ho és la Fabra i Coats.

La Manifesta de Pristina, que té un pressupost de 5 milions d'euros, va arrencar el 22 de juliol i fins ara ha rebut 75.000 visitants i està previst que fins el 30 d'octubre n'esperen entre 122.000 i 147.000. La Manifesta barcelonina se celebrarà, com ja es va fer públic, no només a la ciutat de Barcelona, sinó també en deu municipis més de l’àrea metropolitana: l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Cornellà, el Prat de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet. Tot i que encara hi ha molta feina per fer, seran claus els aspectes educatius, amb la renovadora Escola del Mar com a font d'inspiració, i potenciar la connexió entre els diferents municipis de l’àrea metropolitana mitjançant un seguit de "nodes", com diu la directora de Manifesta, Hedwig Fijen. Després de Barcelona i la zona del Ruhr el 2026, els organitzadors de Manifesta volen celebrar l'edició del 2028 a Ucraïna.