Descobrir l'obra de Camila Cañeque després de la seva mort prematura

BarcelonaDurant la inauguració d'una exposició seva als Estats Units, l'artista i escriptora Camila Cañeque (1984-2024) no va entrar dins la sala i, en comptes d'això, es va quedar tota la nit dins el cotxe gravant-se amb una càmera. En el vídeo que va sorgir d'aquesta espera, Cañeque mira per la finestra sense cap objectiu aparent, com es pot veure a La Capella en la seva primera exposició antològica pòstuma, Infinita/Unfinished. Poètica del cansament.

Un altre dels treballs més potents de Cañeque consisteix en la reproducció d'un toll fet amb formigó titulat Charco interior, una mena d'antiescultura; i un tercer treball, titulat El teatro durmiente, està fet amb un reguitzell de cadires de fusta ajagudes, revoltades contra els privilegis dels humans d'asseure-s'hi. I en la mateixa línia de mobles "en repòs", com deia la mateixa Cañeque, hi ha un matalàs de formigó pintat titulat One mattress.

"La improductivitat, la immobilitat, la pèrdua, els temps de transició i els de clausura són alguns dels temes que va treballar Camila Cañeque", afirmen els comissaris de la mostra, Eloy Fernández Porta i Beatriz Escudero, que van col·laborar amb l'artista en diversos projectes. "L'obra de la Camila és força sarcàstica, té un humor a vegades negre, i va fer servir el seu cos com a pantalla", adverteix Fernández Porta. "Va abordar temes com la societat de consum –explica–, l'excés de feina, la sobreproducció. A Cañeque li interessaven els espais intersticials: aquells moments en què no produïm, en què estem perdent el temps, o ho sembla, i uns altres en què alguna cosa que havíem fet se'n va en orris".

Donar continuïtat al llegat d'una artista que va morir massa aviat

Camila Cañeque va morir de manera sobtada al febrer als 39 anys mentre dormia. Com que va tenir una formació i una trajectòria força cosmopolites, el gran públic no havia tingut la possibilitat de descobrir el gruix de la seva producció. Si no s'hagués mort, potser hauria tingut la seva mostra com a artista de mitja carrera a La Capella. "Vam pensar que La Capella és un espai que la interpel·lava, per generació i per context", afirma el director del centre, David Armengol. "La notícia de la seva mort, lamentablement molt prematura, ens va portar a plantejar-nos si podíem donar-hi una resposta: una exposició que reivindiqués la seva pràctica, que recuperés el seu treball i fixés la seva importància", explica Armengol.

Els comissaris van comptar amb l'ajut de la mare de l'artista, Montse González Chicota, i en la selecció d'obres de l'exposició, que forma part del festival de videoart Loop, es van centrar en els vídeos i les fotografies de performances, l'àmbit en què Cañeque va treballar més. Souvenir va ser el projecte més conegut de l'artista: després de viatjar prop d'un mes a través dels Estats Units vestida de flamenca, es va ajeure de bocaterrosa en un dels passadissos de l'Arco del 2013. Amb aquest gest, Cañeque volia denunciar "la mort d'Espanya davant el poder capitalista", però els responsables de la fira la van censurar.

Així mateix, també es pot veure un exemplar del llibre La última frase, el recull de 452 últimes frases de novel·les que Cañeque va acabar poc abans de morir. "La literatura és una línia de treball que va anar creixent i es va acabar consolidant en els últims tres anys", diu Fernández Porta. "Volem que l'exposició sigui una celebració del seu llegat i que representi la seva continuïtat. La qüestió de l'inacabat, que era constant en la seva pràctica, ens la prenem com una possibilitat d'existència i pervivència", conclou Escudero.