Salvador Dalí com no l'havíem vist mai

BarcelonaEl caràcter visionari de Salvador Dalí és cada cop més evident: en un documental filmat als anys 60 a Nova York assegurava, amb el seu característic anglès exagerat i amb accent català, que havia deixat d'estar interessat en la pintura i que aleshores només ho estava en la "cibernètica i la física quàntica". Ara aquest fragment obre el recorregut de Dalí cibernètic, l'experiència immersiva que ha presentat aquest dimarts el Centre d'Arts Digitals Ideal de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Gala Salvador Dalí. "El vincle entre art, ciència i tecnologia que ens caracteritza és més evident que mai en Dalí", afirma el director de l'Ideal, Jordi Sellas.

En aquesta ocasió, la gran sala immersiva, que acostuma a ser el més potent de l'experiència, té un fort competidor: el primer metavers col·lectiu dedicat a un artista, on el públic emprèn en grup, i convertit en un avatar, un viatge de dotze minuts per l'univers oníric de l'artista empordanès. La travessia es fa a bord d'un vaixell la cabina del qual és la Torre Galatea i el mascaró de proa és una Gala nua. Per no fer-ne gaires espòilers, es pot dir que hi apareixen els pans de l'Empordà amb tres crostons, formigues, un eixam de cuques de llum, un ou gegant dins el qual es pot entrar i escoltar l'artista i una lluna que es converteix en un ou que acaba convertint-se en un sol.

"Salvador Dalí ja va concebre el Teatre Museu com una experiència immersiva, així que qan nosaltres parlem d'experiències immersives ell ja en parlava. Treballem amb el que Dalí va pensar i ho transformem amb el que la tecnologia ens permet fer avui", diu Sellas. Els autors d'aquesta peça són l'estudi Univrs, que hi han treballat durant un any i mig.

Una experiència rodona

L'Ideal va presentar el projecte a la Fundació Gala Salvador Dalí fa dos anys i van començar a desenvolupar-lo tan bon punt van rebre l'aprovació. Tot i la competència del metavers, la gran sala immersiva de Dalí cibernètic ofereix una de les experiències més rodones que s'han vist a l'Ideal: hi ha un repàs del llegat de Dalí a partir de les seves obsessions científiques, com l'estricta base geomètrica dels seus quadres aparentment caòtics, l'interès per la física nuclear i la quàntica, la quarta dimensió i l'ADN. A més, hi ha un fragment fet amb la tècnica de l'anàglif que es pot veure en tres dimensions amb les característiques ulleres que tenen un vidre vermell i l'altre blau. Un altre encert d'aquesta part, que també sorprendrà el públic local, és que sobreposen algunes pintures, com El gran masturbador, El molí. Paisatge de Cadaqués i Figura en una finestra, damunt imatges reals dels paisatges de Cadaqués i el cap de Creus que hi apareixen. I també sonen una sardana i una havanera. "Dalí és nostre i quan portem Dalí cibernètic arreu del món també volem explicar una mica el país i que, dins el seu surrealisme, pintava paisatges que veia", explica Sellas.

La dinàmica de la sala immersiva és clara: després de transformar els quadres i donar-los vida, a continuació es poden veure els quadres sencers perquè el públic no oblidi els referents. Però com que Dalí no parava d'experimentar, la peça inclou un fragment de tres minuts d'imatges generades per intel·ligència artificial a partir dels paràmetres de les pintures de Dalí, obra de l'estudi turc Ouchhh. "Aquests mons no saps d'on surten. No els ha creat cap ment humana. És Dalí i no ho és, és una cosa completament nova. Ara es parla de creació i intel·ligència artificial, i Dalí havia dit que en el futur l'art seria cibernètic i que les màquines serien els nous creadors i que crearien per als artistes. Som allà on ell havia dit, així que tenia sentit que col·loquéssim una peça com aquesta dins l'experiència immersiva", diu Sellas. Per evitar confusions, aquesta part es distingeix de la resta. A diferència de les experiències de Gustav Klimt i Frida Kahlo, a la de Dalí no hi ha elements arquitectònics com museus i habitatges per emmarcar les obres d'art, així que les imatges agafen tot el protagonisme.

Un altre plat fort és un holograma de grans dimensions, de l'estudi Tururut, que porta més enllà el petit holograma que Salvador Dalí va fer amb Alice Cooper. Aquí es pot veure, d'una banda, la seva connexió amb Ramon Llull, vist aquí com un protoinformàtic, i, de l'altra, l'artista fent un retrat informàtic pioner a l'actriu Rachel Welch. Després que el retrat sortís de la impressora, Dalí va dir que el podia millorar i va començar a punxar una tela, una imatge que curiosament recorda les targetes de memòria de cartolina perforada. "És l'única vegada que tenim Dalí treballant amb ordinadors", conclou Sellas. Dalí cibernètic ha costat 1, 2 milions d'euros. Després de Barcelona, l'experiència anirà a Londres i Buenos Aires a finals d'any, dins una gira internacional que durarà quatre anys. En paral·lel a la de Dalí, les anteriors de Frida Kahlo i Gustav Klimt es poden veure actualment en una quinzena de ciutats d'arreu del món.