L'Estat compra per 30 milions l'arxiu Lafuente: els arxius de l'underground barceloní es queden a Santander
S'exposarà en una subseu del Museu Reina Sofia que s'està construint a l'antic Banc d'Espanya de la capital de Cantàbria
BarcelonaTal com estava previst, l'Estat ha anunciat la compra del valuós arxiu Lafuente per 29,8 milions d'euros, que s'abonaran en onze anualitats, fins al 2032. La inversió, desorbitada, va en consonància amb l'immens fons creat el 2002 per l'empresari José María Lafuente i que reuneix fins a 130.000 peces d'art modern i contemporani, peces del segle XX (1900-1989) d'Amèrica Llatina, els Estats Units i Europa, i en particular d'Espanya.
Per exemple, hi tenen una especial representació la contracultura i el còmic espanyol dels anys 70 i 80. En els últims anys, van comprar obra d'autors de l'underground barceloní com Nazario, Montesol, Isa, Roger i Pepichek, així com l'arxiu de la revista Ajoblanco. Des de Catalunya, la fuita d'arxius es va viure amb alerta i els mateixos autors van denunciar desinterès per part de les institucions catalanes.
Més noms propis de la col·lecció són Sol LeWitt, Ulises Carrión, Ray Johnson, Gianni Bertini, José Luis Castillejo, Henri Chopin, Edgardo Antonio Vigo, George Maciunas i Marcel Broodthaers.
Un museu a Cantàbria
L'arxiu passarà a formar part dels fons del Museu Nacional d'Art Reina Sofia, però no marxarà a Madrid, sinó que s'exposarà en una subseu del museu que s'està construint a l'antiga seu del Banc d'Espanya de Santander, pagada amb fons de l'Ajuntament de la capital de Cantàbria. El ministre Miquel Iceta havia fet referència a la necessitat que aquests fons poguessin veure's a diferents llocs d'Espanya, fins i tot en un hipotètic Museu del Còmic de Badalona, tot i que en l'anunci d'avui no hi han fet referència.
Segons el ministeri de Cultura, "l'Arxiu Lafuente és només comparable a dues de les col·leccions privades més importants dels Estats Units i Europa, la Merrill C. Berman Collection i la col·lecció d'Edigio Marzona, amb les que tenen punts d'afinitat". L'arxiu té materials de tots tipus -fotografia, correspondència, manuscrits, llibres, revistes, còmics, diaris, cartells, art gràfic, manifestos, fotollibres, obres conceptuals, llibres d'artista, documentació de performances, etc.- especialment centrats en el futurisme, el dadaisme i el surrealisme, les avantguardes russes i la producció soviètica, la revolució tipogràfica de principis del XX i la producció de la segona meitat del XX (escriptura, poesia experimental i publicacions d'artista).