La col·lecció més viscuda de Daniel Giralt-Miracle
El centre d'art Tecla Sala exposa uns 200 gravats dels més de 500 que el crític ha donat a l'Hospitalet de Llobregat
L'Hospitalet de LlobregatEl crític d'art Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944) té una trajectòria de seixanta anys molt polifacètica, com a professor, crític i gestor cultural, amb fites com ara ser el primer cap del Servei d’Arts Plàstiques del departament de Cultura de la Generalitat i el comissari de l'Any Internacional Gaudí el 2002. L'art del gravat és al centre de moltes cares de la seva carrera, com es pot veure a l'exposició que la Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat ha organitzat per mostrar una selecció de prop de 200 dels més de 540 gravats que Giralt-Miracle ha donat fa poc a fons d'art de l'Hospitalet, ja que les va rebre d'artistes, galeries, editorials i fundacions al llarg de la seva carrera. Els més antics, els va rebre en herència.
"Aquestes obres fonamentalment són donacions, i això no ho puc vendre. Les vaig rebre com a fruit d'un intercanvi i algunes altres són atencions que rebia per Nadal o per una bona crítica o el text d'un catàleg", afirma Daniel Giralt-Miracle. Així mateix, és essencial el coneixement que té del món del gravat i l'estampació per la feina que va fer al costat del seu pare, Ricard Giralt-Miracle, al taller Filograf. "Sempre he vist imprimir amb arts gràfiques, però jo em vaig voler diferenciar com a professor i com a promotor del gravat –diu Giralt-Miracle–. Sempre he defensat el gravat perquè és una manera de tenir una obra genuïna a un preu més accessible i va ser una manera de tenir art modern a casa quan no n'hi havia".
Per tot això, la mostra, que estarà oberta fins al 7 de gener, porta per títol Papers treballats. "He comprat un 15% del que tinc, com és el cas dels gravats del Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca, després que el fundés Fernando Zobel. Com que la Fundació Juan March ho patrocinava, per 30.000 pessetes, vaig poder tenir la col·lecció més gran d'art contemporani espanyol, amb artistes com Antonio Saura, Manuel Millares i Eduardo Chillida", explica Giralt-Miracle.
És la primera vegada que aquesta col·lecció veu la llum pública. Inclou treballs d'artistes com Andreu Alfaro, Frederic Amat, Joan Brossa, Antoni Clavé, Josep Guinovart, Jannis Kounellis, Roberto Matta, Joan Miró, Antoni Tàpies i Zush. "Antoni Clavé és el cas més extraordinari que he conegut d'estampació gràfica experimental: s'havia format com a cartellista, el gravat és una part important de la seva obra i era el més agosarat a l'hora d'inventar noves formes d'estampació", diu Giralt-Miracle.
L'objectiu de la comissària, la historiadora de l'art Assumpta Bassas, ha sigut mostrar el màxim d'obres i també destacar una cinquantena de gravats de més de trenta dones artistes, entre les quals hi ha Carme Aguadé, Montserrat Casacuberta, Teresa Codina, Pilar Font, Conxa Ibáñez i Amèlia Riera.
Les obres exposades, d'entre els anys seixanta fins fa una dècada, es poden veure com a obres d'art i al mateix temps com a documents de "l'ecosistema de relacions de Giralt-Miracle", tal com diu Bassas. "Es tracta d'entendre que les peces són documents o registres d'uns gestos humans, de la cortesia a l'amistat, hi ha gravats amb dedicatòries d'artistes amb qui Giralt-Miracle ha treballat durant molts anys, i que han arribat a ser amics de la família", explica la comissària. Com a curiositat, es pot veure l'únic gravat del qual Giralt-Miracle és l'autor: un poema visual en el marc d'un homenatge que un grup d'amics va fer a Joan Brossa. "Vaig jugar amb la corona i les cartes de la corona perquè Brossa no suportava la monarquia, i vaig fer una facècia que li va agradar molt", diu Giralt-Miracle.
La relació amb l'Hospitalet de Llobregat
El recorregut està organitzat com si l'exposició fos un arxiu, així que els artistes estan organitzats per ordre alfabètic i la tipografia que s'ha fet servir és l'alfabet Gaudí (1962), una de les tipografies que va crear Ricard Giralt-Miracle. D'altra banda, la mostra recorda la relació que Giralt-Miracle ha tingut amb l'Hospitalet de Llobregat, sobretot en dos moments. Un, als primers anys 60, quan va conèixer l'impressor Jaume Reventós, que era el director de l'agrupació Amics de la Música, que també organitzava exposicions d'art. "Abans de la mort de Franco, a l'Hospitalet hi havia molta efervescència cultural i política", diu Bassas. I als anys 80 com a cap del Servei d’Arts Plàstiques del departament de Cultura de la Generalitat va contribuir a fites com l'impuls del Centre d'Art Alexandre Cirici (1986-1991).
Abans d'aquesta donació, Daniel Giralt-Miracle en va fer una dotzena més a institucions com el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu de Valls, l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu Reina Sofia i l'Arxiu històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.