Catalunya portarà a la Biennal d'Art de Venècia el so dels seus parcs naturals

BarcelonaA La disputa de l'ase (1417), Anselm Turmeda explica la història d'un home que, després de quedar-se adormit en un bosc, es desperta amb la capacitat d'entendre el llenguatge dels animals, que el sotmeten a judici i qüestionen la superioritat humana per sobre dels altres éssers. Aquesta història és el punt de partida del Bestiari amb què l'artista i cineasta barceloní establert a París Carlos Casas representarà Catalunya a la pròxima Biennal d'Art de Venècia dins els eventi collaterali del 20 d'abril al 24 de novembre, sota el paraigua de l'Institut Ramon Llull.

Aquest Bestiari consistirà en una instal·lació audiovisual immersiva protagonitzada per uns altaveus monumentals, que són com unes grans escultures; que emetran sons, ultrasons i infrasons de diferents animals dels onze parcs naturals catalans, com abelles, dofins, ratpenats i serps. També, altres sons, com els crits d'una bandada de cotorres a Barcelona i d'un elefant, i la veu de la cantant i compositora Marina Herlop.

Per a Carlos Casas, "Bestiari fa un estat de la situació dels parcs naturals de Catalunya i de les espècies que l'habiten". "D'alguna manera, portem aquest estat real a Venècia, com si hi portéssim una part de Catalunya", explica l'artista. Casas, que ha treballat amb l'especialista en so Chris Watson, creu que ara el so ens pot fer més tolerants perquè permet fer "una mediació per conèixer el nostre entorn i el nostre cos". Així, vol que els espectadors tinguin la mateixa experiència de Turmeda i que "es despertin" amb la capacitat d'entendre els animals.

Bestiari també estarà compost per una gran projecció de vídeo amb imatges documentals i unes altres d'abstractes que simulen els sistemes perceptius dels diferents animals. "Bestiari s'arrela en el passat per imaginar formes de trobar esperança en el futur", afirma la comissària del projecte, Filipa Ramos. "L'obra ens permet estar envoltats dels mitjans expressius dels paisatges als quals pertanyem i dels animals que hi habiten. Així, Bestiari crea un complex regne sensorial que va més enllà de les formes tradicionals de com els humans es relacionen amb el món per crear una experiència que és intensa i potencialment transformadora", subratlla. A més dels enregistraments, l'obra també inclou material d'arxiu de l'artista. "El paisatge sonor de Bestiari és fantàstic, estrany, bucòlic. La bellesa i la inquietud es revelen com a fenòmens d'aquest univers sònic tant imaginat com real", explica Ramos.

La Biennal dels artistes expatriats

El lema de la Biennal d'Art de Venècia d'enguany és "Estrangers a tot arreu". Com diu Adriano Pedrosa, el primer comissari llatinoamericà de la Biennal, "el teló de fons és un món ple de múltiples crisis relacionades amb el moviment i l'existència de persones a través de països, nacions, territoris i fronteres que reflecteixen els perills i les trampes de la llengua, la traducció i l'ètnia". Així, la Biennal se centrarà "en artistes que són ells mateixos estrangers, immigrants, expatriats, en la diàspora, emigrats, exiliats i refugiats, especialment aquells que s'han mogut entre el Sud Global i el Nord Global".

El director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda, veu Bestiari com un antídot contra el rebuig a la diferència basat en "l'animalitat". "La xenofòbia és una de les ferides que sagna en les nostres societats. La xenofòbia, aquesta ràbia contra el diferent, contra la immigració, està impregnant els discursos de l'extrema dreta i amenaça les nostres democràcies", adverteix Almeda. Per a Almeda, Bestiari porta més enllà el concepte del diferent, i situa l'altre "en la natura i l'animalitat". "Hem de poder veure la natura com una part del que som i hem de poder compartir un mateix ecosistema. Hem d'intentar establir unes noves formes de relació en un moment en què la humanitat és una forma de barbàrie a tots els nivells: amb relació a l'ecosistema i a nosaltres mateixos", conclou Almeda.